Provocant després de les Municipals

Després de les eleccions municipals, s'estan preparant, concertant, els nous Govern locals i les noves Diputacions. Hi haurà de ben segur gent nova, idees noves, estructures noves, … i, probablement, canvis significatius en alguns llocs: probablement les Diputacions de Girona i Lleida, sembla.

Potser és doncs un bon moment per recuperar velles propostes, pensant en la perspectiva europea. Una anàlisi relativament sistemàtica que vaig fer per l'antic PCpE, el 2005, deu ser encara prou vigent (cliqueu aquí).

Caldria rellançar ara les iniciatives de cooperació entre els serveis europeus de les administracions locals, formular projectes ambiciosos per integrar i racionalitzar els recursos humans i tècnics, sintetitzar experiències, projectar reptes novedosos per la consolidació de la Unió.

I potser seria el moment adequat per configurar, aquí, a Catalunya, una xarxa catalana "pro-Europa" de ciutats mitjanes, que vagi més enllà dels interessos econòmics particulars, que superi el tradicional campi qui pugui, que aposti decididament pels valors de la cooperació, que integri recursos, problemàtiques i experiències diverses. Coordinadament amb el Govern de la Generalitat i amb totes les Diputacions.

Jugar a Europa exigeix temps, dedicació, rigor, persistència, exigeix teixir respectuosament complicitats aquí, amb els veïns més propers, amb la resta de ciutats mitjanes europees, i exigeix, especialment, imaginar un projecte europeu per la nova realitat comunitària.

Sobre aquesta base, sobre el treball conjunt de ciutats mitjanes decidides, podríem jugar millor en el context europeu. Reivindicant, per començar, nous instruments comunitaris de suport a l'acció local i de promoció de la cooperació. Ho he explicat ja moltes vegades: la Comissió no té una estructura operativa específica de suport a l'administració local, tot i que la majoria de polítiques europees concerneixen els Ajuntaments.

El món local pot expressar preocupacions i fer propostes via el Comitè de Regions, però, quan es tracta de fer feina, de treballar, de cooperar, ens trobem amb una multiplicitat d'organismes, de xarxes, totes respectables, però que defensen excessivament els seus interessos corporatistes i limiten l'eficàcia de les actuacions i intervencions comunitàries.

Estem encara en la lògica dels petits programes i iniciatives simbòliques però poc eficaces ni eficients (encore une fois, el jumelage !). Cal pensar, des d'una perspectiva europea, quins nous instruments europeus necessiten els governs locals per cooperar efectivament i per assegurar la dimensió europea de les seves actuacions.

Caldria començar per fer una escanejada del què existeix, valorar-ne l'oportunitat, i, després, entre tots, establir una estratègia per definir, promocionar i concertar aquest nous instruments.

Amb els equips renovats, amb noves ganes i idees, … Som-hi ?

Perquè no utilitzar el Centre Europeu de Regions ( antena de l'IEAP de Maastricht ) per pilotar una estratègia com aquesta … i consolidar una "agència europea" a Catalunya ?

El repte segueix obert !