13 de juny 2007

les antenes del carrer Argüelles

Esperpèntica reunió dels veïns i l'Ajuntament. Malgrat la bona voluntat i predisposició de la (encara) regidora Guirao i dels responsables dels serveis tècnics, la reunió no va anar bé. Malgrat les explicacions, especialment clara, contundent i pedagògica la del JMª Teniente, uns quants fanàtics que no viuen al barri (el líder de l'Alternativa Vecinal de Mataró, que va aprofitar per fer un míting contra l'Ajuntament, o la senyora Montserrat, que defensava la postura de quatre "científics", ...), van escalfar els ànims i radicalitzar postures contra l'Ajuntament, a favor d'actuacions radicals (fora les antenes, ja).

Els procediments administratius sempre son llargs i pesats. Davant la justícia, els poderosos sempre juguen amb avantatge, i les temptacions antisistema (tots son iguals, la política ja se sap, ...), molt fortes. I quan els veïns veuen i constaten mala fe, joc brut, per part d'alguns (el propietari de l'immoble, les operadores de telefonia), voldrien reaccions enèrgiques, ràpides, contundents ... com quan la grua s'emporta el vehicle mal aparcat davant d'un gual. O iniciatives públiques més ambicioses per repartir o desconcentrar els eventuals riscos.

Sembla que és habitual aquest escenari en les iniciatives de l'Ajuntament per intercomunicar amb els veïns. Cal reforçar aquestes iniciatives, potser amb més rigor en les convocatòries, precisant millor els destinataris i participants, assegurant el lideratge i la conducció dels debats, ... Fàcil de dir, difícil de fer, ja ho sé.

En definitiva, les meves conclusions són: no hi ha problemes greus, els veïns controlen i l'Ajuntament actua correctament ... Però en un context de manca de tradició i cultura democràtica, de relativa manca de coneixements i de pensament estratègic, la demagògia, la mala fe d'uns quants crispen la situació, exciten l'egoisme i la desconfiança, i provoquen malviure entre la ciutadania.

Em vaig sentir en un d'aquests programes de Tele5 o en un programa de debat futbolero: tothom parla, tothom protesta, tothom es queixa ... o tothom queda ridiculitzat, com al POLONIA !

Ja fa temps que vinc dient que si aquests programes posen 10 grams de merda cada dia, al cap de cada espectador, al final, els ciutadans tindran, tindrem (sorry) merda al cap. Perillen els comportaments lògics, racionals, respectuosos. Al final hi haurà cridòria, ploramiques, supersticions ... o catxondeo !

En comptes de preocupar-nos per les antenes de telecomunicació, hauríem de pensar més en el què s'envia per les antenes de televisió !

Amb la capacitat destructiva d'aquests programes (contra la raó, la ponderació, la concertació, la convivència, ... ), i l'actuació dels radicals antisistema, aviat anirem a votar només quatre gats !

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Pep,

Estic totalment d’acord amb les teves paraules. No jo vaig ser-hi a la reunió, però per experiències personal hem puc imaginar com va anar.
El meu avi (republicà i anarquista de mena) al final dels seus dies hem va ensenyar una frase que resumeix molt bé la situació que exposes: per al poble, la vida; ara bé, d’un en un…..deixem-ho estar.

Salut!!