1
A nivell europeu, he fet els números següents: (quadre !)
Malgrat el que es diu en general a la premsa, sembla que les esquerres superen a les dretes. Una aliança esquerres i centristes hauria de permetre donar un canvi important a les polítiques europees, i, sobretot, proposar un president de la Comissió molt més decidit i pro-comunitari que l'impresentable Jean-Claude Junker (durant molts anys primer ministre del paradís fiscal luxemburguès !)
2
Al costat de la debacle molt comentada dels dos grans partits, l'espectacular arribada de la gent de PODEMOS. Més d'un milió de vots (1,250 milions), en 2 o 3 mesos de vida del partit, és un èxit extraordinari !
El PSOE, amb tota la seva màquina burocràtica, amb l'accés als media, només ha aconseguit mantenir 3,6 milions dels seus electors tradicionals: 7 milions i 11,3 milions a les generals del 2011 i del 2008, respectivament.
Reconec que fins la nit electoral no tenia ni idea d'aquesta iniciativa. Tan obsessionats com estem amb el "procés", no coneixia l'extraordinària capacitat mobilitzadora i de lideratge del Pablo Iglesias i la seva gent, hereva, bona part, del 15.M ! David Trueba, a El País d'avui dimarts 27, diu que el què pretenen, de fet, és podar i no només poder !
3
La pèrdua de 5 milions de vots entre PP i PSOE: uns 2,5 milions cadascú, sobre un total de 12,8 milions de vots del 2009, el que suposa al voltant d'un 40% menys de vots !
4
La participació general catalana. L'increment de 10,7 punts en la participació (47,6% d'aquest 2014, respecte del 36,9% de 2009), és una mica enganyós. Dir que aquest increment expressa un major europeisme dels catalans respecte dels españols, no és correcte.
El quadre comparatiu que he fet, mostra:
- la participació el 2014 és només un 1,8% superior a la mitjana d'España;
- la participació de Madrid i de Castilla/León supera la catalana en 1 punt;
- ... i la de València i la Rioja la superen en 2,5 punts !
5
Decepció en els votants de CiU: malgrat les crides desesperades del president Mas, el vot convergent només puja 100.000 vots respecte de les europees de 2009 (gens difícil, considerant la ridícula participació en aquelles eleccions ...), però, en canvi, en perd 500.000 respecte de les darreres autonòmiques de 2012 !
Malgrat la importància d'aquestes eleccions, malgrat la possibilitat concreta de votar, d'opinar, de manifestar la voluntat europeista davant les amenaces españoles, mig milió de votants convergents es queda a casa !
La davallada del PP català és, sortosament, igualment important ... i gratificant per a tots els que trobem insuportable la seva impresentable lideresa ...
6
Gran satisfacció per contra entre la gent d'Esquerra Republicana (i de l'Ernest Maragall ...), que puja més de 400.000 vots respecte de les darreres europees, però que també en guanya gairebé 100.000 respecte de les autonòmiques de 2012 !
7
Trist espectacle del meu benvolgut i enyorat PSC: perd la meitat dels vots (pocs) aconseguits el 2009. Obté ara uns 360.000 vots, gairebé la meitat del 2009: dels 710.000 en perd 350.000. Malauradament, es confirma la continua i progressiva davallada socialista: més d'un milió de votants el 2003, encara 800.000 el 2006, poc més de 500.000 el 2012, i quedant ara amb els 360.000 fidels resistents !
8
Fent extrapolacions ponderades dels vots emesos, em surt que els votants favorables a l'ambigu "dret a decidir" serien un 64%, i els favorables a una eventual independència, 56%. No està malament, i molts comentaristes i medias segueixen confiats amb les forces sobiranistes.
Cal llegir aquestes dades amb prudència: em sembla que resulten d'unes eleccions amb forta mobilització sobiranista (ERC), i amb molt poca del conjunt de l'electorat: 47,6%, menys del 50% ! És cert que hi ha un electorat potencial convergent que s'ha quedat a casa, però també ho ha fet l'electorat "unionista", i, probablement, en una major proporció.
9
Fent una estimació dels resultats segons el clàssic i també ambigu esquema dretes / esquerres. Considerant percentatges sobre vots vàlids, les opcions d'esquerra dominen àmpliament les de dretes, malgrat que aquestes segueixen governant i retallant al seu aire a la Generalitat. L'esquerra, desunida, mai podrà vèncer !
10
Tot plegat es prou engrescador: la gent es mou, sembla que reacciona, que no l'acaben d'adormir les misèries politiqueres de bona part dels nostres dirigents partidaris.
Malgrat el que es diu en general a la premsa, sembla que les esquerres superen a les dretes. Una aliança esquerres i centristes hauria de permetre donar un canvi important a les polítiques europees, i, sobretot, proposar un president de la Comissió molt més decidit i pro-comunitari que l'impresentable Jean-Claude Junker (durant molts anys primer ministre del paradís fiscal luxemburguès !)
2
Al costat de la debacle molt comentada dels dos grans partits, l'espectacular arribada de la gent de PODEMOS. Més d'un milió de vots (1,250 milions), en 2 o 3 mesos de vida del partit, és un èxit extraordinari !
El PSOE, amb tota la seva màquina burocràtica, amb l'accés als media, només ha aconseguit mantenir 3,6 milions dels seus electors tradicionals: 7 milions i 11,3 milions a les generals del 2011 i del 2008, respectivament.
Reconec que fins la nit electoral no tenia ni idea d'aquesta iniciativa. Tan obsessionats com estem amb el "procés", no coneixia l'extraordinària capacitat mobilitzadora i de lideratge del Pablo Iglesias i la seva gent, hereva, bona part, del 15.M ! David Trueba, a El País d'avui dimarts 27, diu que el què pretenen, de fet, és podar i no només poder !
3
La pèrdua de 5 milions de vots entre PP i PSOE: uns 2,5 milions cadascú, sobre un total de 12,8 milions de vots del 2009, el que suposa al voltant d'un 40% menys de vots !
4La participació general catalana. L'increment de 10,7 punts en la participació (47,6% d'aquest 2014, respecte del 36,9% de 2009), és una mica enganyós. Dir que aquest increment expressa un major europeisme dels catalans respecte dels españols, no és correcte.
El quadre comparatiu que he fet, mostra:
- la participació el 2014 és només un 1,8% superior a la mitjana d'España;
- la participació de Madrid i de Castilla/León supera la catalana en 1 punt;
- ... i la de València i la Rioja la superen en 2,5 punts !
5
Decepció en els votants de CiU: malgrat les crides desesperades del president Mas, el vot convergent només puja 100.000 vots respecte de les europees de 2009 (gens difícil, considerant la ridícula participació en aquelles eleccions ...), però, en canvi, en perd 500.000 respecte de les darreres autonòmiques de 2012 !Malgrat la importància d'aquestes eleccions, malgrat la possibilitat concreta de votar, d'opinar, de manifestar la voluntat europeista davant les amenaces españoles, mig milió de votants convergents es queda a casa !
La davallada del PP català és, sortosament, igualment important ... i gratificant per a tots els que trobem insuportable la seva impresentable lideresa ...
6
Gran satisfacció per contra entre la gent d'Esquerra Republicana (i de l'Ernest Maragall ...), que puja més de 400.000 vots respecte de les darreres europees, però que també en guanya gairebé 100.000 respecte de les autonòmiques de 2012 !
7
Trist espectacle del meu benvolgut i enyorat PSC: perd la meitat dels vots (pocs) aconseguits el 2009. Obté ara uns 360.000 vots, gairebé la meitat del 2009: dels 710.000 en perd 350.000. Malauradament, es confirma la continua i progressiva davallada socialista: més d'un milió de votants el 2003, encara 800.000 el 2006, poc més de 500.000 el 2012, i quedant ara amb els 360.000 fidels resistents !
8
Fent extrapolacions ponderades dels vots emesos, em surt que els votants favorables a l'ambigu "dret a decidir" serien un 64%, i els favorables a una eventual independència, 56%. No està malament, i molts comentaristes i medias segueixen confiats amb les forces sobiranistes.
Cal llegir aquestes dades amb prudència: em sembla que resulten d'unes eleccions amb forta mobilització sobiranista (ERC), i amb molt poca del conjunt de l'electorat: 47,6%, menys del 50% ! És cert que hi ha un electorat potencial convergent que s'ha quedat a casa, però també ho ha fet l'electorat "unionista", i, probablement, en una major proporció.
9
Fent una estimació dels resultats segons el clàssic i també ambigu esquema dretes / esquerres. Considerant percentatges sobre vots vàlids, les opcions d'esquerra dominen àmpliament les de dretes, malgrat que aquestes segueixen governant i retallant al seu aire a la Generalitat. L'esquerra, desunida, mai podrà vèncer !
10
Tot plegat es prou engrescador: la gent es mou, sembla que reacciona, que no l'acaben d'adormir les misèries politiqueres de bona part dels nostres dirigents partidaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada