31 de maig 2014

Crisis + manca lideratge positiu = incertesa + desesperança + desconfiança = egoisme insolidari

Aquesta és la gran equació d'aquests moments. Potser no hase falta desir nada más ...
Els resultats de les eleccions europees semblen confirmar-la. I resumeix prou bé el què diuen periodistes referents,
en els articles d'ahir i avui que reprodueixo. (feu clic a sobre cada article i, amb el botó dret, obriu l'enllaç directe ...)














































Què son els anomenats nacionalismes dels estats/nacions europeus ?

Pors i angoixes de la gent davant la manca d'esperança en la millora de les seves perspectives, i desconfiança generalitzada en els líders que haurien de pilotar/governar la situació.

En situacions dramàtiques, potser es donen accions colectives per canviar radicalment les coses.

De moment, les situacions son dures però no encara dramàtiques. Les reaccions s'orienten, de moment, cap un egoisme defensiu, cap al tancament individualista i poc solidari.

S'han acabat els projectes de cooperació conjunta per construir estructures inter-nacionals i polítiques comunitàries per millorar el benestar dels europeus. Torna el campi qui pugui ...

Probablement estem en una espiral autodestructiva, com diu el Rafael Nadal, mentre la majoria de dirigents esperen que passi el temporal, diu el Manolo Castells, i la gent, els pobles, recolza les pròpies opcions (nacionals), la única ideologia capaç de generar ilusió i de mobilitzar els ciutadans, conclou l'Ónega ...