02 d’abril 2014

Martin Schultz, el clàssic, i inútil, discurs socialdemòcrata


Lllegueixo a El País de diumenge dia 30 de març, l'article de Martin Schultz, flamant candidat dels partis socialistes/socialdemòcrates europeus a presidir la futura Comissió Europea.
No sé si l'ha escrit ell o els seus colaboradors. En qualsevol cas, no em lliga massa amb la imatge que fins ara han promogut els media progressistes catalans.

Es un candidat molt millor que l'actual Durao Barroso: no és difícil tenir més voluntat i coratge que l'habil portugués, simple secretari dels governants més influents. Però les idees que expresa en l'article son una mica decebedores, al meu entendre.

En primer lloc el to personalista de líder salvador: "Soy el candidato a presidente de la Comisión Europea de la família socialista ... y en cinco años quiero poder decir que Europa vuelve a ser una plaza privilegiada ...". Desde posicions socialistes m'agraden més els posicionaments colectius: junts, entre tots, ... i no les adhesions personalistes al compañero líder i guia com en les époques, per exemple, del Montilla.

Després, fer servir l'interès dels pobres ucrainesos per integrar-se a la Unió (lògic, comprensible), per justificar el projecte europeu, em sembla poc rigorós. La problemàtica del projecte comunitari és complicada, la conveniència de consolidar-lo, certa, però no n'hi ha prou amb arguments simplistes.

En tercer lloc, presentar la Unió com una entitat que pot "cumplir su promesa de crear mejores oportunidades para todos, que puede proteger a sus ciudadanos de los salvajes mercados financieros y la competència desleal a nivel mundial ..." em sembla una mica desenfocat. No és la Unió en abstracta sino en el marc de la Unió que tots els governs junts poden, potser, crear millors oportunitats per a tots. No és la Unió, és el conjunt de governs i ciutadans, treballant units, qui pot crear aquestes oportunitats.

D'altra banda, amb un pressupost tant limitat, millor que no faci massa promeses, millor no presentar la Unió com la principal responsable de millorar les condicions de vida i de treball de la gent. La Unió és una condició probablement absolutament necessària pels europeus, però no és la solució ...

En quart lloc, acusa a molts governs europeus d'haver obligat a sacrificis als ciutadans i ofertat milers de milions pels bancs. Però no fa cap referència crítica al paper de la Unió, del Consell i de la Comissió en la promoció i suport d'aquestes polítiques. Home ...

Fa unes pinzellades populistes sobre la violència de gènere i l'atur jovenil, i diu que entén que surtin al carrer. Ell no té ganes de sortir al carrer, a manifestar la seva repulsa a les polítiques reaccionàries i explotadores ? Ell no es sent part dels damnificats ? En canvi es sent preocupat per saber com es pot explicar a la gent que paga honestament els seus impostos "que las grandes multinacionales tienen trillones de beneficios pero prácticamente no pagan impuestos". No és gaire difícil fer-ho.

Finalment, el que més m'ha decebut: la seva visió dels objectius i estratègia pels propers anys. Diu que "la economia europea debe volver a crecer, hay que sentar las bases de un nuevo crecimiento, una nueva prosperidad, nuevos empleos de calidad y unas finanzas equilibradas." Segueix dient que Europa ha de tronar a ser "una plaza privilegiada para los negocios y la industria ...", que ha de "desarrollar nuevos productos inteligentes en los laboratorios europeos, en las fábricas europeas por trabajadores europeos ...", i acaba dient que "necesitamos invertir en investigación e innovación, desarrollo sostenible e infraestructuras para que nuestra economía sea más competitiva".

Más de lo mismo, quan hi ha un ampli consens en que estem vivint canvis d'época d'una magnitud que encara no som capaços d'apreciar, que exigeixen visions radicalment noves.

Si el nou dirigent, candidat a presidir la Comissió, té aquest discurs tan clàssic, no ens servirà per massa. Inútil.