21 d’abril 2014

Del Born a Cardona

Aprofitant aquest dies de festa, varem anar finalment a visitar el Born renovat i el què varen trobar-hi a sota. Havent llegit Victus (vegeu nota de l'any passat), aquells carrers i cases em varen semblar conegudes, viscudes: quines sensacions, quines emocions, recordant les vivències de Martí Zuviría !

Una restauració molt ben cuidada, molt ben re-ambientada amb les fotos del menjador gestionat per la gent de Moritz, amb una carta original ... i una simpàtica cambrera, probablement d'origen empordanès. Sembla un espai molt funcional, obert a moltes activitats diverses, i molt ben empalmat amb el barri de la Ribera, amb la nova plaça del Comerç, que, pel passeig del Born dona a l'església de Santa Maria del Mar.







Al Google Maps i al Bing.com encara es pot veure com era abans !









Com que ens expliquen que després del Born va caure Cardona, el dissabte hi varem anar amb el Manel i la Mª Antònia,
amb el seu nou cotxe "bourré" de tecnologia: càmeres arreu, sensors, facilitadors ... s'ha de veure, s'ha d'experimentar !

Al castell, recordo totes les explicacions d'enginyeria militar que explica tan detalladament Albert Sanchez Piñol al seu llibre. I, especialment, les dues concepcions estratègiques radicalment diferents: la del francès Vauban, racional, pensada, calculada, i la del holandès van Coehoorn, brutal, bestial. Quan el vaig llegir, vaig comparar aquestes estratègies a les del Guardiola i del Mourinho.

Recordo les explicacions sobre els baluards, que varen substituir les torretes medievals, acabats amb unes estètiques échauguettes (talaia, torre de guaita, del francès guetter, aguaitar, guaitar ...), i que es destruïen quan el castell era assetjat, per evitar que servissin de referència precisa a l'artilleria enemiga ! Mireu les pàgines 64 a 69 !












Visitem la gran església romànica integrada en el castell: espectacular, però en restauració. Poder militar i poder espiritual, sempre de bracet ...

A la cafeteria, que és part del parador nacional del Estado, el cambrer/funcionari no ens atén. Dalt de la torre Minyona, coincidim amb joves dansaires tradicionals catalans i ens hi fem la foto genial: tricentenari a tope !






Després varem dinar a Pinós, centre geogràfic, diuen, de Catalunya, a 930 metres d'alçada. Té un original santuari amb un restaurant molt tradicional, sembla. No varem menjar massa bé. A més, en un lloc extraordinari, amb vistes espectaculars en totes direccions (Pirineus, Cerdanya, Pedraforca, Montserrat, ...), els menjadors tenen unes finestretes ben petites amb cortines que no deixen veure rés. Absurd. Sobretot perque, al darrera, hi ha un edifici dels enginyers tècnics d'obres públiques, amb uns finestrals espectaculars als quatre costats, i que és on hauria de ser el restaurant.


Tornant, passem, com no, per la Molsosa, ben restaurada i conservada. L'escut municipal, molt simple i poc digne, penso.
Un dia i tornaré per veure l'edifici de les escoles, en runa, a un centenar de metres de l'església/Ajuntament.
Qui sap si el podríem comprar i fer-hi alguna cosa ...