Ahir i avui, a El País, El Roto publica uns acudits que m'han despertat l'interés.
En general m'agraden molt: trobo que amb uns traços senzills, bruts, descarnats ... retrata d'una manera claríssima les nostres realitats.
Però no m'agraden quan parla de les relacions entre els pobles. La seva visió de les diversitats culturals i de llengües, la seva posició respecte dels nacionalismes, de les identitats, de les ideologies i banderes, em deixa trist. Tinc la sensació de que té un costat anacrònic i simplista que no acabo d'acceptar. Ho sento.
Per això m'he atrevit a desenvolupar aquests dos acudits, des d'una perspectiva catalana.
17 d’octubre 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Chapeau, Pep.
Jo aprofito acudits d'aquest ninotaire, però com tu penso que a vegades, en certs temes, patina...
Publica un comentari a l'entrada