... que així l'anomena un bon amic. D'altres pensen que estem sota els efectes al•lucinògens d'un gran porro secessionista que gran part de la societat catalana s'està fumant amb fruïció: Joaquim Coll a El Periódico de divendres 4. Amb el cul a l'aire, diu que estem.
A la xerrada, organitzada el dijous dia 3, al magnífic i acollidor Ateneu Barcelonés, pel Centre d'Estudis Jordi Pujol i la Fundació Catalunya Europa (Pasqual i Ernest Maragall), Miquel Caminal diu que més aviat estem en un cul de sac. Comparteixo absolutament la seva visió:
- hi ha un greu problema de falta de respecte envers Catalunya i els catalans, va dir respectuosament. Jo dic, en to coloquial, que se'ns pixen i que ja n'hi ha prou;
- que, objectivament, tenim una correlació de forces molt poc favorable, malgrat les manifestacions i les raons, que ens en sobren;
- que l'estratègia catalana és molt poc efectiva: crisi forta de lideratge, molts papers, declaracions, comissions, pactes ... però tot centrat en una cosa que no és a cap Constitució de països de referència ...
- i va lamentar que l'ANC sigui gairebé exclusivament independentista, el que limita la seva capacitat d'integració de tots aquells que ens sentim molt, molt incòmodes amb l'articulació amb l'Estat español.
Per contrast, El Joan Manel Tresserras, encès, radical, entusiasta, confiat, convençut, encoratjat, mitinero ... semblava confirmar la visió del Joaquim Coll. Interessant les seves anàlisis sobre la mobilització social que deixen enrere les elits polítiques dominants. Els que fan via, no només estan indignats amb la situació: van més enllà, tenen projecte, busquen noves formes de fer política per la "causa general", va dir. Molt escèptic en les vies negociadores, ja pensa en l'11 de setembre de 2014: caldrà sortir al carrer ... i quedar-s'hi fins que les coses canviïn !
Finalment, una posició relativament freda, distant, escèptica, potser desconcertada i desesperançada: el Josep Mª Vallès, de qui admiro molt les seves iniciatives (Ciutadans, Governança, ...), articles i llibres, va fer una xerrada una mica plana, acadèmica, plantejant algunes preguntes bàsiques sobre Catalunya, España i la Unió Europea.
Un amic va dir-me que potser aquestes tres visions representen efectivament la realitat catalana. N'hi faltarien dues més: la dels de que estan radicalment en contra del procés, de la "cosa" (alguns hipòcritament, histèricament), i la dels qui, senzillament, passen ... de moment.
Mentrestant, a Madrid, van a la seva: ho dibuixa el Tono Batllori en els seus ninots d'avui:
A la xerrada, organitzada el dijous dia 3, al magnífic i acollidor Ateneu Barcelonés, pel Centre d'Estudis Jordi Pujol i la Fundació Catalunya Europa (Pasqual i Ernest Maragall), Miquel Caminal diu que més aviat estem en un cul de sac. Comparteixo absolutament la seva visió:
- hi ha un greu problema de falta de respecte envers Catalunya i els catalans, va dir respectuosament. Jo dic, en to coloquial, que se'ns pixen i que ja n'hi ha prou;
- que, objectivament, tenim una correlació de forces molt poc favorable, malgrat les manifestacions i les raons, que ens en sobren;
- que l'estratègia catalana és molt poc efectiva: crisi forta de lideratge, molts papers, declaracions, comissions, pactes ... però tot centrat en una cosa que no és a cap Constitució de països de referència ...
- i va lamentar que l'ANC sigui gairebé exclusivament independentista, el que limita la seva capacitat d'integració de tots aquells que ens sentim molt, molt incòmodes amb l'articulació amb l'Estat español.
Per contrast, El Joan Manel Tresserras, encès, radical, entusiasta, confiat, convençut, encoratjat, mitinero ... semblava confirmar la visió del Joaquim Coll. Interessant les seves anàlisis sobre la mobilització social que deixen enrere les elits polítiques dominants. Els que fan via, no només estan indignats amb la situació: van més enllà, tenen projecte, busquen noves formes de fer política per la "causa general", va dir. Molt escèptic en les vies negociadores, ja pensa en l'11 de setembre de 2014: caldrà sortir al carrer ... i quedar-s'hi fins que les coses canviïn !
Finalment, una posició relativament freda, distant, escèptica, potser desconcertada i desesperançada: el Josep Mª Vallès, de qui admiro molt les seves iniciatives (Ciutadans, Governança, ...), articles i llibres, va fer una xerrada una mica plana, acadèmica, plantejant algunes preguntes bàsiques sobre Catalunya, España i la Unió Europea.
Un amic va dir-me que potser aquestes tres visions representen efectivament la realitat catalana. N'hi faltarien dues més: la dels de que estan radicalment en contra del procés, de la "cosa" (alguns hipòcritament, histèricament), i la dels qui, senzillament, passen ... de moment.
Mentrestant, a Madrid, van a la seva: ho dibuixa el Tono Batllori en els seus ninots d'avui:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada