El Govern va presentar dimarts un Informe sobre la deslleialtat de l'Estat respecte de Catalunya, un memorial de greuges de Catalunya envers l'Estat. En principi, em va semblar una bona iniciativa.
En diverses ocasions, ho havia proposat en notes en aquest blog de 2012:
- el setembre, pensant en el futur de Catalunya ( nota ),
- el mateix setembre, fent una proposta estratègica en dues fases ( nota )
- i l'octubre, per mirar de racionalitzar el debat sobre l'encaix ( nota )
Fa uns mesos, en aquest 2013, insistia:
- el maig, en parlar de consultar o decidir ( nota ),
- i el juliol en parlar de problemàtiques, objectius i estratègies per una unió en llibertat ( nota ).
A la premsa d'aquí no he vist massa reaccions, ni positives ni negatives.
Potser només la de Fernando Ónega, opinador respectable a La Vanguardia. No comparteixo el seu anàlisi (com que no hi han greuges ? com que no hi han atacs contra la llengua i cultura catalanes ?), ni la seva pena (com demanar cordialitat i oferir, encara, ponts de diàleg, amb les actituds vistes a Madrid ?).
Però si algú com ell no entén el gest, malament !
A la premsa española, atacs d'arreu, començant per El País, que ridiculitza amb sorna l'iniciativa ...
Però la reacció més dura i contundent ha sigut la del Duran i Lleida:
Tot això és el què saben fer ?
No hi ha més inteligència estratègica i capacitat operativa o tàctica ?
No poden actuar sense fer el ridícul ?
Tot plegat ens porta a l'anàlisi precís i realista de Rafael Nadal en l'article d'avui 18 a La Vanguardia: deixem de somniar, d'imaginar estratègies utòpiques. A Madrid no estan disposats a res. Aquí, sense unitat no tenim cap força. Nadal emplaça els partits que lideren la via catalana:
- si se senten amb forces suficients, que portin els ciutadans a les urnes i tirin endavant;
- però si no es posen d'acord, no se senten prou forts, o no veuen cap escletxa per on avançar, que ho diguin com més aviat millor i deixin d'ilusionar-nos amb escenaris que s'acabaran convertint en una frustració devastadora ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada