16 d’octubre 2013

Corbs ensotanats

Fa pocs dies penjava una nota esperançadora sobre el nou papa Francesc. Pocs dies després, la carronya episcopal española ha muntat un espectacle que recorda el podrides que estan moltes estructures eclesials. Al Vaticà hi ha lepra, diu Francesc. Aquí, mesquineria hipòcrita.





















Amb milers de foses amb desenes de milers d'afusellats per dignificar encara, aquests corbs que diuen predicar els valors cristians recorden, només, les esglésies cremades, la "llibertina política antireligiosa". Obliden la cínica política antidemocràtica dels seus avantpassats, i amb unes litúrgies que contesten clarament els nous aires que el nou papa vol impulsar.

7 dècades després, sembla que encara no s'hagin preguntat el perquè d'aquelles actituds, d'aquells comportaments.
Perquè tanta gent odiava els capellans ?
Perquè hi havia tantes actituds visceralment anticlericals ?
Perquè ?

I perquè hi va anar-hi el president Mas, acceptant un gest humiliador cap els demòcrates ?
Perquè anar-hi dos dies abans de l'aniversari de l'afusellament del president Companys ?

Ho confesso d'entrada: si tingués davant el Rouco i la seva cort, els escopiria a la cara !
O potser no ... per pena i compassió.

Que el Francesc ens empari ! L'Enric Juliana diu que s'interessa molt per España i que demana informes ...




[ AFEGIT ]
Vaig quedar-me amb el dubte de si aquesta nota era un pel dura ...
Avui llegeixo l'article del Vicenç Navarro, i veig que, de fet, em vaig quedar curt ! Llegiu-lo aquí !

Parlava de mesquineria hipòcrita. Ara hi afegeixo miserables. Sí, miserables.
Esperem que el papa Franciscu s'informi bé i tingui la dignitat i el coratge de fer els gestos necessaris.














[ UN ALTRE AFEGIT ]
Diumenge 20, a El País, Manuel Vicent publicava una columneta molt maca sobre el tema. En copio l'inici i el final ...


2 comentaris:

Ramon Bassas ha dit...

Segurament tens raó... tot i que sempre em pregunto per què, a l'esquerra, ens costa tant d'admetre la barbàrie al bàndol republicà, assassinant innocents, tan sols per les seves creences. Independentment de les "raons" que demanes...

Pep MOLSOSA ha dit...

Ramon,

A mi no em costa gens d'admetre les barbàries del bàndol republicà.

Estic contra de totes les barbàries. Sobretot després de que el meu pare ens expliqués que quan va anar al front, amb la quinta del biberó, va veure com el capità republicà matava, davant seu, d'un tret de pistola, al seu amic del poble, també de 18 anys, per haver perdut el fusell dormint ...

Deixa-m'ho dir de seguida: els assassinats no es poden acceptar ni justificar mai !

No m'agrada l'expressió "innocents assassinats tan sols per les seves creences". Sovint eren capellans assassinats pels seus comportaments. Com els milers de mestres, per exemple, republicans i demòcrates, assassinats, torturats, deportats o destruïts no només per les seves creences, sinó pel seu comportament cívic i solidari.

Salvant totes les distàncies, era innocent el comportament dels capellans i hermanos que durant anys (a mi, a finals dels 50 i primers dels 60) ens feien cantar el Cara el Sol i l'Himne de la Legió (soy el novio de la muerte ...) ?

Però estic d'acord en que caldria una reflexió serena sobre la barbàrie, analitzant comportaments dels dos bàndols: el del feixistes i el dels republicans.

Però des d'una perspectiva global que consideri tots els aspectes, totes les motivacions i posicions i comportaments davant del conflicte. L'article del Vicenç Navarro apunta comportaments molt interessats, còmplices, de l'Església abans, durant i després del que varen anomenar cruzada.

Entenc molt bé el clima de crispació i ràbia dels republicans i dels demòcrates en general davant l'aixecament feixista i la complicitat institucional de l'Església. Com em sento indignat i emprenyat davant comportaments de l'estructura eclesiàstica española i vaticana. Fins i tot el nou papa la qualifica de leprosa !

Dels feixistes és comprensible el seu comportament: no creuen, i ho diuen, en la democràcia, els agrada la lògica de ramat conduit per un caudillo, i prediquen obediència i submissió a valors durs i primaris.

De la jerarquia catòlica no suporto la contradicció hipòcrita entre els valors que diuen promoure i els comportaments pràctics.

Com també suporto molt malament, el comportament hipòcrita i cínic dels que, etiquetant-se d'esquerres i predicant solidaritat, s'aprofiten del tinglado pels seus interessos.

Els de dretes són una mica més coherents: els seus valors (que amaguen) son els de l'individualisme espavilat i competitiu, i miren de desregular i de trencar tots els mecanismes de suport colectiu.

Per cert, estic pendent de veure (diumenge) les reaccions de l'arquebisbe de Tarragona. En vaig veure un avenç a TV3, i em sembla que no ha entès rés encara ! Llastimós !