per una unió en llibertat ...

El passat diumenge dia 7, l'editorial del diari ara criticava la Declaració de Granada del PSOE i acabava dient que qualsevol oferta federal ha de reconèixer la sobirania catalana i, per tant, la unió en llibertat amb la resta de pobles d'Espanya. Aquesta expressió em va encantar.

Em fa una mica de mandra seguir amb aquest debat en el que anem repetint idees i tòpics sense anar a l'essencial. L'Antoni Puigverd ho retratava molt bé el passat divendres a La Vanguardia: estem a punt d'un xoc entre la sentimentalitat catalana i l'orgull ferit castellà ...



Repeteixo cada dia que proposar el "dret a decidir" em sembla un mal objectiu. Com vincular a una gran majoria de catalans cap a un objectiu clar i engrescador ? Seguint amb les imatges de l'Antoni (La cruïlla catalana, a La Vanguardia del 10 de setembre de 2012), com explicar el què necessitem a Catalunya a uns quants milions de catalans que parlen castellà, que miren Tele5 i que s'entusiasmen amb "la roja" ?



Ja ho he repetit i escrit moltes vegades.
Hauríem de ser molt clars, aquí, sobre:
- la problemàtica: explicar com se'ns pixen, explicar com perjudica a Catalunya i als catalans l'encaix institucional actual amb Espanya, els comportaments centralitzadors i explotadors de les elits castellanes, i les campanyes de partits i medias españolistes;

- els objectius: que aspirem a una cooperació justa i lleial, a una articulació coherent d'interessos (fiscalitat, infraestructures, legislacions), amb estructures de governança compartida efectives i eficients, amb una solidaritat inter-regional raonable i transparent ... però que fins ara no s'han aconseguit, i la perspectiva (projectes, actituds ...) és de voler anar enrere;

- les estratègies: no podem seguir pidolant, reivindicant, o plorant perquè ens deixin exercir el dret a decidir. Em sembla que hauríem de fer un Manifest ben clar del què voldríem, que pogués ser ben entès i clarament assumit per una gran majoria de catalans, i que fos la base d'una estratègia forta, radical, contundent, per generar una correlació de forces favorable respecte de les mesquineses españolistes.

Tornant a l'editorial del diari ara, a mi m'agradaria lluitar per una unió en llibertat, i en condicions, amb la resta de pobles d'España.

Però no a qualsevol preu: si en els pobles d'España no hi ha una àmplia i clara voluntat de cooperació federada, divorciem-nos.
Prefereixo una independència complicada, però autònoma, que una submissió indigna i miserable.