19 de juliol 2013

La vela de l'Escala, encara !

L'any passat una tramuntanada no prevista se'ns va emportar la petita vela que ens preserva una mica la intimitat, a nosaltres, i als nostres simpàtics veïns.

Després de buscar un cosidor (tapisser, cosidores, botigues ...), sense massa èxit, ho hem intentat amb la mare.
Jo vaig fer el dibuix amb diverses metodologies, en diversos intents i amb alguna cagadeta ...

Amb la Montse varem deixar-la a punt de cosir, planxant curosament els doblegats dels costats per facilitar els repunts de la màquina.






La mare, que ja no té tinta per gravar-se al cervell, i recordar, les coses immediates, em va fer una demostració espectacular de com cosir a màquina.

El carret gros de fil a dalt, que passa per 4 o cinc ganxos de ferro que el guien i el tensen adequadament, el carret petit de fil ben amagat sota l'agulla i de molt difícil accés, l'enfilada de l'agulla, el maneig de la pota per cosir endavant i enrere, la manera de girar la roba sense perdre el punt ...









Malauradament, al cap de 10 minuts ja no recordava què havíem cosit.

Com que vaig fer fotos i un clip, li vaig ensenyant de tant en tant.
I quan vingui a l'Escala, veurà, ufanosa, la seva feina ben posada !