La majoria d'enquestes dona prioritat a la distribució d'escons al Parlament: sembla que el més important és la capacitat de decisió, i, sobretot, tenir la meitat més ú dels diputats.
Artur Mas i CiU voldrien la majoria absoluta per poder decidir autònomament. Sembla que no pensin en les possibilitats de pactes amb partits que tenen propostes que van en la seva mateixa direcció: ERC, SI ... i amb reserves ICV. Una mostra trista de la nostra cultura democràtica ...
Darrerament faig servir la imatge del teatre de titelles per sobre de la ciutadania: una cosa són les picabaralles de cada grup, amb els seus projectes i propostes, amb els interessos de partit i dels seus líders, i una altre les vivències, les visions dels problemes, les aspiracions i els sentiments dels ciutadans.
Tots els partits, i la majoria de periodistes, primen l'espectacle dels escons. A Galícia, a les darreres eleccions autonòmiques d'octubre, el PP va perdre gairebé 1 de cada 5 votants (uns 140.000 sobre 790.000), i, malgrat això, la majoria els donava per guanyadors. El PP considerava que els resultats avalaven les seves polítiques a Madrid !.
Aquí, l'Artur Mas, en comptes de promoure una reflexió serena, convoca unes eleccions esquizofrèniques que molt probablement "guanyarà", i molt partits especulen amb el que pensa i el que va voler dir el poble català el passat 11 de setembre.
Què diuen les enquestes ? Una petita mostra dels resultats, a partir de les del darrer cap de setmana, amb rigor i fiabilitat variable:
- El País: 2.500 enquestes de Metroscopia
- La Vanguardia: 1.000 enquestes de Feedback
- El Periódico: 800 enquestes de Gesop
Resumint i simplificant molt, del conjunt de ciutadans de Catalunya:
1/ sobre el sentiment de pertinença:
- gairebé la meitat es sent català/català, o més català que espanyol,
- un 40% es sent tant català com espanyol, i només un 10% es sent més aviat español o només español.
2/ sobre l'encaix de Catalunya a España
- els conservadors o reaccionaris estarien al voltant del 20/30%;
- els possibilistes o reformistes al voltant del 30/40%
- els escèptics a les reformes, pro-independència al voltant del 35/40%
3/ sobre les respostes en un possible referèndum per la independència, depén de la pregunta:
- un 46% diu que votaria a favor de la independència,
- i gairebé un 60% respondria que si a la pregunta que proposa Artur Mas (un nou Estat de la Unió)
[ AFEGIT ]
Dimecres 21, La Vanguardia publica aquest quadre que és molt ilustrador: vots nacionalistes respecte del Cens total de ciutadans que poden votar.
En el millor dels casos, només un de cada tres ciutadans expressa explícitament (votant) la seva confiança en els "nacionalistes" ...
És evident que, per sota (o per sobre !) de la composició del futur Parlament català, aquesta realitat condicionarà possibles estratègies.
I està per veure com influirà la campanya electoral sobre aquests sentiments i visions. Les interpretacions seran de tots els colors.
Llàstima no haver fet les coses al revés: primer debat, després consulta àmplia no referendària, finalment eleccions i/o referèndum.
Visiblement no son "els millors" els qui ens condueixen per aquests tortuosos camins.
I ja s'està discutint quina serà la pregunta d'una futura consulta.
Perquè no deixar que la ciutadania s'expressi amb alguna cosa més que un si o un no ?
Misèria de la classe política, incapaç d'innovar en formes i procediments: sempre ho han fet així !
Artur Mas i CiU voldrien la majoria absoluta per poder decidir autònomament. Sembla que no pensin en les possibilitats de pactes amb partits que tenen propostes que van en la seva mateixa direcció: ERC, SI ... i amb reserves ICV. Una mostra trista de la nostra cultura democràtica ...
Darrerament faig servir la imatge del teatre de titelles per sobre de la ciutadania: una cosa són les picabaralles de cada grup, amb els seus projectes i propostes, amb els interessos de partit i dels seus líders, i una altre les vivències, les visions dels problemes, les aspiracions i els sentiments dels ciutadans.
Tots els partits, i la majoria de periodistes, primen l'espectacle dels escons. A Galícia, a les darreres eleccions autonòmiques d'octubre, el PP va perdre gairebé 1 de cada 5 votants (uns 140.000 sobre 790.000), i, malgrat això, la majoria els donava per guanyadors. El PP considerava que els resultats avalaven les seves polítiques a Madrid !.
Aquí, l'Artur Mas, en comptes de promoure una reflexió serena, convoca unes eleccions esquizofrèniques que molt probablement "guanyarà", i molt partits especulen amb el que pensa i el que va voler dir el poble català el passat 11 de setembre.
Què diuen les enquestes ? Una petita mostra dels resultats, a partir de les del darrer cap de setmana, amb rigor i fiabilitat variable:
- El País: 2.500 enquestes de Metroscopia
- La Vanguardia: 1.000 enquestes de Feedback
- El Periódico: 800 enquestes de Gesop
Resumint i simplificant molt, del conjunt de ciutadans de Catalunya:
1/ sobre el sentiment de pertinença:
- gairebé la meitat es sent català/català, o més català que espanyol,
- un 40% es sent tant català com espanyol, i només un 10% es sent més aviat español o només español.
2/ sobre l'encaix de Catalunya a España
- els conservadors o reaccionaris estarien al voltant del 20/30%;
- els possibilistes o reformistes al voltant del 30/40%
- els escèptics a les reformes, pro-independència al voltant del 35/40%
3/ sobre les respostes en un possible referèndum per la independència, depén de la pregunta:
- un 46% diu que votaria a favor de la independència,
- i gairebé un 60% respondria que si a la pregunta que proposa Artur Mas (un nou Estat de la Unió)
[ AFEGIT ]
Dimecres 21, La Vanguardia publica aquest quadre que és molt ilustrador: vots nacionalistes respecte del Cens total de ciutadans que poden votar.
En el millor dels casos, només un de cada tres ciutadans expressa explícitament (votant) la seva confiança en els "nacionalistes" ...
És evident que, per sota (o per sobre !) de la composició del futur Parlament català, aquesta realitat condicionarà possibles estratègies.
I està per veure com influirà la campanya electoral sobre aquests sentiments i visions. Les interpretacions seran de tots els colors.
Llàstima no haver fet les coses al revés: primer debat, després consulta àmplia no referendària, finalment eleccions i/o referèndum.
Visiblement no son "els millors" els qui ens condueixen per aquests tortuosos camins.
I ja s'està discutint quina serà la pregunta d'una futura consulta.
Perquè no deixar que la ciutadania s'expressi amb alguna cosa més que un si o un no ?
Misèria de la classe política, incapaç d'innovar en formes i procediments: sempre ho han fet així !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada