Vaig contactar el programa 8aldia de 8tv per assistir al programa especial sobre resultats de les eleccions, i m'hi varen convidar. Interessant, però molt llarg: vaig arribar-hi a les 8 del vespre i vaig sortir-ne cap a la una de la nit !
Enorme sorpresa pels resultats: tothom perplex. Comentaristes, analistes i polítics.
Les meves primeres impressions son:
- confirmo la idea de que no tenien sentit, com ho vaig escriure aquí fa dies [ nota del 20 de setembre ], [ nota del 22 de setembre ] i [ nota sobre l'encaix del 22 d'octubre ], i ho vaig repetir al programa del Cuní: varen ser unes eleccions esquizofrèniques, doncs calia votar en funció de dues qüestions, dues problemàtiques (encaix i polítiques), amb una sola papereta de vot. Li va agradar la idea i va sortir després tres o quatre cops en el debat;
- insisteixo, després de la fracassada negociació (?) del pacte fiscal, calia haver entès que una gran majoria de catalans havia dit prou (manifestant-se, o no, l'11S), que calia reflexionar colectivament sobre els problemes, les causes i les possibles solucions (8 o 10 mesos), que calia, després, fer una àmplia consulta no vinculant per desdramatitzar l'escenari (amb la Llei de consultes pròpia), i, després, només després, convocar eleccions;
- hi sortim perdent com a país: davant l'establishment de Madrid i, especialment, davant la caverna pepera i mediàtica, el Mas ha perdut. Ja l'esperen per enfotre-se'n ! Com anirà a negociar les problemàtiques que ens afecten ?
- ara més que abans, queda clar que les opcions independentistes tenen un suport limitat: els vots de CiU + ERC + ICV + CUP + SI sumen uns 2,140 milions de vots, és a dir, un 40% del Cens electoral, amb un 25% d'autonomistes i un 30% d'abstencions;
- amb aquests resultats, és evident que caldrà intentar reconstruir ponts. Jo estic per la proposta d'un nou Pacte Constitucional, d'una nova fraternitat (com diu el Joan Subirats), sense deixar-nos enredar, un cop més, amb propostes formals o procedimentals. Federalisme, potser si, però pactant principis, valors i grans projectes vertebradors de país, ben clars. I essent conscients de que aquesta reconstrucció serà més difícil que abans. Allà, hi haurà menys predisposició (ens hauran perdut la por ...). Aquí, menys força propositiva, pel descrèdit general i pels resultats tan minsos del PSC;
- el Parlament tindrà una composició més diversa. Sempre és bo que hi hagin representades totes les visions i sensibilitats. Però com varen repetir els comentaristes, no es tracta només d'aritmètica, de sumar vots: cal articular projectes. I les opcions no són massa clares: CiU amb ERC ? CiU amb PSC ? En qualsevol cas, la governabilitat serà molt més difícil;
- el fracàs de l'Artur Mas és molt gran: amb tantes expectatives, amb tantes aspiracions a una majoria absoluta folgada, resulta que perd uns 90.000 vots (un 7'5%) i 12 escons de 62, un 20% ! Alguns comentaristes (Lluís Foix, però sobretot Rafael Nadal), consideraven que hauria de dimitir ... En canvi, la seva actitud després de saber-se els resultats (reclamant, instant, a altres forces a cooperar, a assumir la seva responsabilitat per fer avançar no se sap quin programa), semblava patètica. Després de presentar-se com a "massies" necessari i excloent, ara vol que els altres l'ajudin ...;
- pel que fa el PSC, jo n'esperava una forta davallada de votants. Hi ha sigut: gairebé un 10% menys de vots i pèrdua de 8 escons de 28 (un 28% de menys), però em temo que quedarà dissimulada per la davallada convergent. Malgrat l'article del Pere Navarro a última hora a El País, el partit no sembla tenir massa idees ni estratègies concretes, ni dirigents amb massa ganes de canvis importants. De fet, tinc cada cop més clar que cal un PSC radicalment independent del PSOE, amb qui caldria fer pactes i concertar estratègies. Però soc molt escèptic sobre les probabilitats. Petita anècdota: aquests dies he pogut cotoyer el Maurici Lucena i la Rocío Martínez. Em semblen més uns dirigents comercials o delegats territorials d'una gran corporació, que militants convençuts al servei d'un poble;
- és una bona cosa que les CUP hagin obtingut representació al Parlament: serà un aire nou, fresc, per esventar velles pràctiques. I per ells pot ser una experiència molt enriquidora per aprendre a jugar políticament a primera divisió i complementar la seva presència i experiència municipal.
Penjo el link al video del programa [ aquí ] (és molt llarg i jo surto a les 3h47 !), algunes imatges del programa a can Cuní, i un quadre comparatiu de vots absoluts !
[ AFEGIT ]
(2) Avui dilluns, 26, en el seu programa principal, el Cuní, fent balanç de la jornada d'ahir, m'ha fet sortir altra vegada per explicar la meva visió del procés.
Mireu-lo ! M'ha emocionat ! Aquest és el link directe al ( clip )
3) El dimecres següent, 28.N, en el debat amb Joan Ridao, Francesc-Marc Àlvaro i Antonio Franco, va tallar un moment el debat per tornar a passar el meu clip !
(4) El dilluns 3 de desembre, entrevistant al Santiago Niño Becerra, altre cop va fer referència a la meva frase !
(5) El diumenge 9 de desembre, en un article al diari ara, Imma Tubella, rectora de la UOC fa referència a la meva intervenció" "Ho va descriure molt bé un ciutadà durant la nit electoral ... Teníem, va dir, només una papereta per a votar dues qüestions de màxima importància."
(6) I encara més: el dijous 27, en un altre tertúlia a can Cuní, el meu admirat Rafael Nadal tornava a fer referència a la meva frase ...
Enorme sorpresa pels resultats: tothom perplex. Comentaristes, analistes i polítics.
Les meves primeres impressions son:
- confirmo la idea de que no tenien sentit, com ho vaig escriure aquí fa dies [ nota del 20 de setembre ], [ nota del 22 de setembre ] i [ nota sobre l'encaix del 22 d'octubre ], i ho vaig repetir al programa del Cuní: varen ser unes eleccions esquizofrèniques, doncs calia votar en funció de dues qüestions, dues problemàtiques (encaix i polítiques), amb una sola papereta de vot. Li va agradar la idea i va sortir després tres o quatre cops en el debat;
- insisteixo, després de la fracassada negociació (?) del pacte fiscal, calia haver entès que una gran majoria de catalans havia dit prou (manifestant-se, o no, l'11S), que calia reflexionar colectivament sobre els problemes, les causes i les possibles solucions (8 o 10 mesos), que calia, després, fer una àmplia consulta no vinculant per desdramatitzar l'escenari (amb la Llei de consultes pròpia), i, després, només després, convocar eleccions;
- hi sortim perdent com a país: davant l'establishment de Madrid i, especialment, davant la caverna pepera i mediàtica, el Mas ha perdut. Ja l'esperen per enfotre-se'n ! Com anirà a negociar les problemàtiques que ens afecten ?
- ara més que abans, queda clar que les opcions independentistes tenen un suport limitat: els vots de CiU + ERC + ICV + CUP + SI sumen uns 2,140 milions de vots, és a dir, un 40% del Cens electoral, amb un 25% d'autonomistes i un 30% d'abstencions;
- amb aquests resultats, és evident que caldrà intentar reconstruir ponts. Jo estic per la proposta d'un nou Pacte Constitucional, d'una nova fraternitat (com diu el Joan Subirats), sense deixar-nos enredar, un cop més, amb propostes formals o procedimentals. Federalisme, potser si, però pactant principis, valors i grans projectes vertebradors de país, ben clars. I essent conscients de que aquesta reconstrucció serà més difícil que abans. Allà, hi haurà menys predisposició (ens hauran perdut la por ...). Aquí, menys força propositiva, pel descrèdit general i pels resultats tan minsos del PSC;
- el Parlament tindrà una composició més diversa. Sempre és bo que hi hagin representades totes les visions i sensibilitats. Però com varen repetir els comentaristes, no es tracta només d'aritmètica, de sumar vots: cal articular projectes. I les opcions no són massa clares: CiU amb ERC ? CiU amb PSC ? En qualsevol cas, la governabilitat serà molt més difícil;
- el fracàs de l'Artur Mas és molt gran: amb tantes expectatives, amb tantes aspiracions a una majoria absoluta folgada, resulta que perd uns 90.000 vots (un 7'5%) i 12 escons de 62, un 20% ! Alguns comentaristes (Lluís Foix, però sobretot Rafael Nadal), consideraven que hauria de dimitir ... En canvi, la seva actitud després de saber-se els resultats (reclamant, instant, a altres forces a cooperar, a assumir la seva responsabilitat per fer avançar no se sap quin programa), semblava patètica. Després de presentar-se com a "massies" necessari i excloent, ara vol que els altres l'ajudin ...;
- pel que fa el PSC, jo n'esperava una forta davallada de votants. Hi ha sigut: gairebé un 10% menys de vots i pèrdua de 8 escons de 28 (un 28% de menys), però em temo que quedarà dissimulada per la davallada convergent. Malgrat l'article del Pere Navarro a última hora a El País, el partit no sembla tenir massa idees ni estratègies concretes, ni dirigents amb massa ganes de canvis importants. De fet, tinc cada cop més clar que cal un PSC radicalment independent del PSOE, amb qui caldria fer pactes i concertar estratègies. Però soc molt escèptic sobre les probabilitats. Petita anècdota: aquests dies he pogut cotoyer el Maurici Lucena i la Rocío Martínez. Em semblen més uns dirigents comercials o delegats territorials d'una gran corporació, que militants convençuts al servei d'un poble;
- és una bona cosa que les CUP hagin obtingut representació al Parlament: serà un aire nou, fresc, per esventar velles pràctiques. I per ells pot ser una experiència molt enriquidora per aprendre a jugar políticament a primera divisió i complementar la seva presència i experiència municipal.
Penjo el link al video del programa [ aquí ] (és molt llarg i jo surto a les 3h47 !), algunes imatges del programa a can Cuní, i un quadre comparatiu de vots absoluts !
[ AFEGIT ]
(2) Avui dilluns, 26, en el seu programa principal, el Cuní, fent balanç de la jornada d'ahir, m'ha fet sortir altra vegada per explicar la meva visió del procés.
Mireu-lo ! M'ha emocionat ! Aquest és el link directe al ( clip )
3) El dimecres següent, 28.N, en el debat amb Joan Ridao, Francesc-Marc Àlvaro i Antonio Franco, va tallar un moment el debat per tornar a passar el meu clip !
(4) El dilluns 3 de desembre, entrevistant al Santiago Niño Becerra, altre cop va fer referència a la meva frase !
(5) El diumenge 9 de desembre, en un article al diari ara, Imma Tubella, rectora de la UOC fa referència a la meva intervenció" "Ho va descriure molt bé un ciutadà durant la nit electoral ... Teníem, va dir, només una papereta per a votar dues qüestions de màxima importància."
(6) I encara més: el dijous 27, en un altre tertúlia a can Cuní, el meu admirat Rafael Nadal tornava a fer referència a la meva frase ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada