La meva mare (89 anys) va perdent la memòria recent, és a dir, la capacitat d'enregistrar i de recordar les darreres informacions. Per tant, perd també autonomia operativa. Hem intentat comprar-li telèfons molt senzills, però fins i tot amb aquests té dificultats.
El darrer, el John's.phone és gairebé perfecte. Però té una petita funcionalitat que desmunta la seva simplicitat operativa. Els dissenyadors varen fer un gran esforç per eliminar tot allò no necessari per a la gent gran. Fins i tot l'agenda de telèfons era una llibreteta per escriure-hi manualment els números, amagada a l'esquena del telèfon.
Però, suposo, en l'últim moment, algun teleco infiltrat van caure en la temptació d'afegir-hi una, només una, "facilitat": si, abans de teclejar un numero, es prem la tecla verda, l'aparell composa i truca al darrer numero telefonat. Funcional ... però resulta fatal per a la gent gran habituada a despenjar i marcar ...
El penúltim telèfon, el Binatone, tenia tecles grosses i tres tecles de marcació ràpida, però això ja era massa complicat: marcava la verda i la de marcatge ràpid, o al revés, i ja la teníem liada. De fet, en el seu estat, la dificultat de memoritzar els darrers inputs li provoca neguit i inseguretat: tot el quadre de tecles funcionals, de fet, l'atabalava i la frenava a intentar la trucada.
He tingut la idea de "capar" aquest telèfon amb una funda (l'he feta de cartró ...) que tapa tots els botons innecessaris i només deixa visibles el de despenjar i penjar per rebre trucades. Com la mare és en un entorn assistit, això és més que suficient per parlar-nos cada dia amb els fills, quan sigui, aquest estiu, a la residència de la Garriga.
Cost: zero.
Resultats: a partir del 15 d'agost ...
El darrer, el John's.phone és gairebé perfecte. Però té una petita funcionalitat que desmunta la seva simplicitat operativa. Els dissenyadors varen fer un gran esforç per eliminar tot allò no necessari per a la gent gran. Fins i tot l'agenda de telèfons era una llibreteta per escriure-hi manualment els números, amagada a l'esquena del telèfon. Però, suposo, en l'últim moment, algun teleco infiltrat van caure en la temptació d'afegir-hi una, només una, "facilitat": si, abans de teclejar un numero, es prem la tecla verda, l'aparell composa i truca al darrer numero telefonat. Funcional ... però resulta fatal per a la gent gran habituada a despenjar i marcar ...
El penúltim telèfon, el Binatone, tenia tecles grosses i tres tecles de marcació ràpida, però això ja era massa complicat: marcava la verda i la de marcatge ràpid, o al revés, i ja la teníem liada. De fet, en el seu estat, la dificultat de memoritzar els darrers inputs li provoca neguit i inseguretat: tot el quadre de tecles funcionals, de fet, l'atabalava i la frenava a intentar la trucada.
He tingut la idea de "capar" aquest telèfon amb una funda (l'he feta de cartró ...) que tapa tots els botons innecessaris i només deixa visibles el de despenjar i penjar per rebre trucades. Com la mare és en un entorn assistit, això és més que suficient per parlar-nos cada dia amb els fills, quan sigui, aquest estiu, a la residència de la Garriga.
Cost: zero.
Resultats: a partir del 15 d'agost ...
2 comentaris:
Ingeniosa idea¡ realment si la tecnologia no va de la ma del sentit comú i la imaginació ( o l'engin...) no aprofitem les possibilitats que ens dóna la mateixa (em refereixo a la tecnologia)
Josep Ramon
Enginyer ve d'enginy, oi? Molt bé!
Publica un comentari a l'entrada