Malgrat ser un cim de vaques (que hi són), segons el Toni Batlle, ens va costar però el varem fer.
La web de la Gene diu que s'hi pot pujar, des de Collformic, en 1h30.
Nosaltres, pel factor edat, ho varem fer en 2h30 per una via inicial més llarga però més progressiva, suggerida per la Carme Terra a la Mª Antònia. En groc la pujada, en vermell la baixada.
Malgrat les previsions, va ser un dia gris, allà dalt, sense vistes ni fotos panoràmiques. Però ens varem estalviar les suors i cremades del sol, si hagués sortit ...
Varem parar per esmorzar al pla de la Barraca, asseguts al pou de glaç, i després, cap amunt !
De fet, hi ha dos trams difícils: des del pla de la Barraca per pujar el turó Gros, i la pujada final fins el cim. En total, 550 metres de desnivell per uns 3 o 4 qm de recorregut de pujada (la nostra via en té 5 o 6 ... ).
En total, de 8h30 a Collformic, fins quarts de dues.
Després còmodament fins el Brull, a dinar i recuperar forces. Abans de les 6, a Mataró.
Aprofito per recuperar fotos històriques de l'any 58 (probablement), quan jo tenia 10 anys (ara en fa 54 !), quan hi pujava amb el pare en la seva Vespa (a l'esquerra de la foto), per l'Aplec anual (2ón diumenge de juliol).
El millor era el foc de camp del dissabte, amb xistes i cançons: aquí es veu en Montasell, mataroní i mestre de l'acordió ...
La web de la Gene diu que s'hi pot pujar, des de Collformic, en 1h30.
Nosaltres, pel factor edat, ho varem fer en 2h30 per una via inicial més llarga però més progressiva, suggerida per la Carme Terra a la Mª Antònia. En groc la pujada, en vermell la baixada.
Malgrat les previsions, va ser un dia gris, allà dalt, sense vistes ni fotos panoràmiques. Però ens varem estalviar les suors i cremades del sol, si hagués sortit ...
Varem parar per esmorzar al pla de la Barraca, asseguts al pou de glaç, i després, cap amunt !
De fet, hi ha dos trams difícils: des del pla de la Barraca per pujar el turó Gros, i la pujada final fins el cim. En total, 550 metres de desnivell per uns 3 o 4 qm de recorregut de pujada (la nostra via en té 5 o 6 ... ).
En total, de 8h30 a Collformic, fins quarts de dues.
Després còmodament fins el Brull, a dinar i recuperar forces. Abans de les 6, a Mataró.
Aprofito per recuperar fotos històriques de l'any 58 (probablement), quan jo tenia 10 anys (ara en fa 54 !), quan hi pujava amb el pare en la seva Vespa (a l'esquerra de la foto), per l'Aplec anual (2ón diumenge de juliol).
El millor era el foc de camp del dissabte, amb xistes i cançons: aquí es veu en Montasell, mataroní i mestre de l'acordió ...
1 comentari:
Pep, qué bonitas fotos de tu niñez, cuánta nostalgia que te deben producir.
Publica un comentari a l'entrada