Suggerent article de Robert Skidelsky (membre de la Cambra dels Lords britànica i professor d'economia a Warwick), a La Vanguardia de diumenge. (versió original aquí). Explica que Keynes, l'any 1930, diferenciava l'atur degut a les crisis de l'atur degut a factors tecnològics: "La utilització de mitjans per economitzar l'ús de mà d'obra va més de pressa que la recerca de nous usos per a la mà d'obra desocupada".Diu Skidelsky que Keynes (que també era lord) considerava l'economia en l'ús de mà d'obra com "una esperança per a la humanitat, que podria alliberar-se d'una aclaparadora vida de treballs que requerien grans esforços, i que imaginava que, en l'època actual, la majoria de les persones haurien de treballar tan sols 15 hores a la setmana per produir tot el que necessitaven".
El lord britànic considera que hem fracassat en convertir el creixent atur tecnològic en creixent temps lliure voluntari ... que som testimonis del retorn despietat i cruel del capitalisme ... que exacerba, a través de tots els porus i de tots els sentits, la fam pel consum ... que ens porta a treballar quantitats irracionals d'hores ... per satisfer una insaciabilitat políticament orquestrada que anomenem creixement econòmic ..."
La civilització del sempre més, afegeix Skidelsky, és una bogeria moral i política ... que s'ha convertit també en una bogeria econòmica, no només perque estem topant amb els límits naturals del creixement, sinó perque no podem continuar per gaire temps més economitzant l'ús de la mà d'obra a un ritme més gran pel qual podem trobar nous usos per aquesta mà d'obra ..."
El darrer paràgraf és clarivident:
És el que sempre he pensat quan llegeixo o sento crides a la creació de llocs de treball.
En la meva Reflexió per la dignitat (22.05.12), en el punt 3, propugnava buscar mecanismes de cooperació integradora i voluntària de tots en les activitats d'utilitat personal i colectiva.
La finalitat de les polítiques (tecnològiques, socials, econòmiques ...), hauria de ser la de reduir progressivament els esforços necessaris per poder viure dignament i disposar de temps lliure pel benser, el benestar i el bon conviure.
El 1996, a Bruxelles, vaig llegir les propostes del Michel Rocard per sortir-nos-en. Les experiències a França, malauradament, en un context difícil (un sol país ...) i boicotejades per la dreta reaccionària, no han donat potser tots els fruits possibles. Però el repte segueix.
Crear més llocs de treball ? No. Més aviat pensar com distribuir equitativament els esforços i els resultats del treball. Pensament social creatiu, innovació tècnico-productiva, enginyeria social !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada