22 de maig 2012

Reflexió per la dignitat

Estic colaborant en una comissió del Colegi/Associació d'Enginyers que promou una reflexió estratègica sobre el què passa, el perquè passa, i el què hauriem de fer. Per animar el debat, per suscitar l'atreviment i coratge necessaris, he proposat uns elements bàsics d'una possible declaració del colectiu:

1 / Això és una emergència: no estem en una incidència temporal, en un túnel. No estem en època de canvis, estem canviant d'època. Estem en un període excepcionalment greu que requereix, més que mai, lideratges competents i valents que suscitin la cooperació i la complicitat de tothom, concertant i consensuant polítiques rigoroses i transparents, iniciatives excepcionals, per afrontar amb urgència els escenaris tan complexos que s'intueixen, amb racionalitat i coratge, evitant demagògies i populismes.


2 / Hem d'acabar amb la comèdia: s'han d'eradicar els comportaments irresponsables de pirates i taurons especuladors, de xanxulleros i marrulleros, d'hipòcrites, cínics i mentiders, s'han de garantir noves maneres de fer, de governar i de comunicar, s'han de promoure nous valors i comportaments radicalment solidaris i cooperatius, humanistes, promovent "l'empowerment" i la dignitat personal i colectiva, superant irracionalitats, supersticions i creences ancestrals.

S'han de renovar les organitzacions polítiques, sindicals, professionals, ciutadanes. La confiança i cohesió necessàries en tota colectivitat exigeixen regles del joc que assegurin el control democràtic efectiu de les actuacions dels governants, gestors i administradors.

Calen lleis efectives que promoguin la moralitat i la transparència, que permetin lluitar eficaçment contra les corrupcions i corporatismes mesquins, calen nous mecanismes de participació autònoma, no tutelada, que reforci el paper de la societat civil organitzada. No cal buscar adhesions clientelars, cal fomentar implicació activa i responsabilització conscient de la ciutadania. No n'hi ha prou en exigir més esforç, més responsabilitat, més ilusió, més compromís ... calen, també, projectes colectius engrescadors.

3 / Necessitem més política de la bona: hem de superar les visions tecnocràtiques, economicistes, tacticistes i a curt termini. Des de la defensa del rigor econòmic i pressupostari, hem de re-situar les persones i la colectivitat al centre de les polítiques. Hem de ser capaços de decidir colectivament, conscientment, concretament, cap on volem anar i com podem anar-hi ... No podem deixar que el sistema funcioni guiat només per la cobdícia, obsessionats tots pel creixement pel creixement, la innovació per la innovació, competint tots contra tots des de posicions individualistes, oblidant la perspectiva dels interessos comunitaris. Hem de saber donar sentit a tot plegat.

L'economia no pot reduir-se a una freda comptabilitat. Necessitem polítiques econòmiques i socials actives al servei d'un projecte colectiu democràticament debatut i assumit. Cal repensar els conceptes de benser i de benestar, valorant la utilitat social dels bens que es produeixen i dels serveis que es presten, en funció del desenvolupament equilibrat i sostenible de les persones i dels pobles.

El treball no pot ser considerat com un simple recurs productiu o un simple cost de producció. El treball digne i en condicions ha de ser vist com el mecanisme principal de participació i de integració de les persones en la societat. No ens podem limitar a proclamar la creació genèrica de llocs de treball: hem de pensar, també, en mecanismes de cooperació integradora i voluntària de tots en les activitats d'utilitat personal i colectiva.


4 / Ens calen instruments d'anàlisi i d'intervenció més adequats: no podem confiar més en que el mercat, els mercats, siguin l'únic mecanisme orientador de les activitats productives. No ens podem limitar a establir mecanismes de regulació sovint inútils, ineficaços. No podem guiar-nos pel simple referent del PIB per avaluar el nostre benser i benestar colectius. No n'hi ha prou en apelar genèricament a la creació de riquesa ...

Necessitem esquemes conceptuals més rigorosos per analitzar els nostres problemes colectius, les nostres necessitats, les nostres aspiracions com a persones i com a societat. Ens calen mecanismes i polítiques de intervenció molt més efectius al servei de projectes de futur democràticament decidits, al servei d'una convivència econòmica, social i culturalment sostenible (Joan Majó). No n'hi ha prou amb els simples "dafos" tant de moda: cal debatre i consensuar els objectius colectius i adoptar després estratègies coherents i articulades.

Hem de disposar d'instruments eficients per orientar i planificar políticament les activitats econòmiques i socials, instruments més incitadors, més coercitius, que garanteixin la utilitat, l'eficàcia i l'eficiència al servei del millor benestar possible de tothom, considerant els recursos escassos i els impactes en el medi ambient.

Hem de recuperar probablement les "velles" polítiques industrials i tecnològiques fortes, actives, orientades per una concepció clara del projecte colectiu. Polítiques energètiques, de transports, de comunicació, polítiques de millora i racionalització legislativa i dels procediments judicials, polítiques financeres rigoroses orientades al funcionament i no a l'especulació ...


5 / Necessitem governs competents i capaços, coratjosos, líders responsables, capaços d'articular els valors i aspiracions colectives, de definir projectes de futur solidaris i sostenibles, i de manejar els instruments comprensibles, transparents, necessaris per actuar productivament, de manera eficient i eficaç, i rendint compte de les activitats, dels recursos utilitzats i dels resultats obtinguts.

Volem governants, administradors, gestors, experts, competents, capaços d'utilitzar els nous instruments, els nous mecanismes, els nous conceptes, disposats a impulsar polítiques més intervencionistes. Volem professionals seleccionats segons criteris rigorosos, i remunerats d'acord amb el seu rendiment. Calen administracions, serveis i servidors públic regits per unes regles del joc que estimulin la professionalitat, la feina ben feta, la responsabilització per sobre de les formalitats burocràtiques, ...


6 / i hem de millorar la nostra articulació, la nostra integració amb Espanya, amb la Unió Europea i amb el món. Sobre bases clares i respectuoses. Explicitades i pactades. Repensant les condicions de la globalització descarnada i salvatge que patim, establint regles i salvaguardes que garanteixin un desenvolupament harmònic i sostenible de tots els pobles.