Ahir a la nit miràvem la tele amb la Montse. Gala del català de l'any, ens anuncien. Jo reacciono excitat: català de l'any ? els catalans de l'any són els aturats que busquen feina cada dia, els treballadors i funcionaris, els mestres, els metges, que, discretament, malgrat les pèssimes condicions, fan la seva feina amb dignitat. I molts altres catalans que malgrat les estafes, malgrat el desgovern, malgrat corrupteles mai castigades, segueixen complint.
Malgrat tot, atrets potser pel vestit hortera d'una presentadora, seduïts pels clips sobre els treballs del doctor Brugada i sobre les maneres del Puyal (molt bó el Jordi Évole !), seguim de tant en tant el programa. Finalment, el votat pels lectors és el Puyal. Li donen un premi escultòric (hortera també, penso). Se'n va a fer el seu discurs ... i el primer que diu, després d'elogiar els altres "finalistes" és que ell no és el català de l'any !
Mireu el clip a El Periódico:
Mireu el clip a El Periódico:
D'alguna manera, fa la mateixa reflexió que jo havia fet uns minuts abans. Però molt més ben articulada i explicada. I parla de la crisi, dels valors, del periodisme, de la necessitat de projecte comú, de la necessitat d'anar junts per ser imbatibles !
Hòstia amb el Puyal !
Ja va marcar un gol extraordinari amb el pregó de la Festa Major de Barcelona el setembre de 2011 [vegeu la nota en aquest blog ].
Que el passin a totes les escoles, a tots els centres de treball, als hospitals, ... a les unitats i serveis de les administracions. Sobretot, que el vegin els nostres polítics tres vegades: que n'aprenguin !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada