He vist en el seu blog les referències a dos articles molt interessants que ha escrit a El Periòdico, que no havia vist (enllaços al primer i al segon). Expressen, amb diferents paraules però amb molt de sentit, i sentiment, la realitat i problemàtiques educatives del nostre país, i justifiquen algunes propostes bàsiques del conseller Maragall. Especialment les referides a direcció i organització dels centres:
Un àmbit que necessita un canvi radical és el sistema de direcció i lideratge escolar, autèntic fre a la millora de l'educació pública a Espanya. Això és així no per culpa de les persones que exerceixen amb esforç els càrrecs directius que tenen assignats, sinó per la miopia persistent de les administracions educatives, que han creat un sistema de direcció ple de restriccions mentals i funcionals, sense capacitat efectiva per intervenir sobre la realitat.
. . .
El problema és tan profund que seria erroni creure que n'hi ha prou de seleccionar bons directors, donar-los uns cursos i concedir-los més competències. Els centres educatius són institucions molt complexes que no poden funcionar pel sistema d'ordeno i mando, de manera que, per gestionar-los i obtenir bons resultats, els directors han de comptar amb coalicions ben articulades i sistemes de suport. Es tracta, doncs, d'instituir sistemes de lideratge escolar a llarg termini i de fer-ho recollint el millor de l'experiència del món empresarial, així com una visió oberta i internacional dels reptes educatius.
En el segon article, les seves consideracions i propostes sobre les competències bàsiques són clares i pràctiques.
Amb la vista posada a afrontar amb èxit a llarg termini totes aquestes noves realitats convé reconèixer que ... els centres d'ensenyament amb prou feines s'han adaptat en aspectes crucials d'organització i funcionament. Fins i tot la visió del que constitueix aprendre i educar-se es manté substancialment estàtica, sense donar la pertinent prioritat al fet que ... tots els escolars adquireixen sòlidament les habilitats bàsiques sobre les quals es construeixen totes les altres.
Per això és imprescindible garantir que des de ben joves tots i cadascun dels nens i nenes llegeixin bé, escriguin correctament, s'expressin verbalment amb fluïdesa i dominin els aspectes fonamentals del càlcul ... el realisme aconsella establir un mecanisme per controlar en quina mesura s'aconsegueix ... s'hauria d'establir una prova o revàlida de competències d'alfabetització i càlcul (no de coneixements de tipus curricular) a una edat molt primerenca, com ara 10 o 11 anys, quan encara no és massa tard.
El resultat no seria una puntuació comparativa, sinó un diagnòstic individual de cadascun dels alumnes, que especifiqués en quina mesura posseeixen aquestes competències, sempre amb l'objectiu últim de fer tot el que sigui necessari per recuperar els dèficits que es detectin, reorganitzant l'activitat escolar tant com faci falta amb aquesta finalitat.
En cap cas es tractaria de filtrar o de segregar, sinó de saber el que s'ha de fer amb cada alumne, de conèixer a fons quina és la seva situació per personalitzar i guiar el seu aprenentatge abans que arribi a l'educació secundària. En nom del realisme i del rigor, aquest mecanisme hauria de ser extern als mateixos centres educatius.
Un àmbit que necessita un canvi radical és el sistema de direcció i lideratge escolar, autèntic fre a la millora de l'educació pública a Espanya. Això és així no per culpa de les persones que exerceixen amb esforç els càrrecs directius que tenen assignats, sinó per la miopia persistent de les administracions educatives, que han creat un sistema de direcció ple de restriccions mentals i funcionals, sense capacitat efectiva per intervenir sobre la realitat.
. . .
El problema és tan profund que seria erroni creure que n'hi ha prou de seleccionar bons directors, donar-los uns cursos i concedir-los més competències. Els centres educatius són institucions molt complexes que no poden funcionar pel sistema d'ordeno i mando, de manera que, per gestionar-los i obtenir bons resultats, els directors han de comptar amb coalicions ben articulades i sistemes de suport. Es tracta, doncs, d'instituir sistemes de lideratge escolar a llarg termini i de fer-ho recollint el millor de l'experiència del món empresarial, així com una visió oberta i internacional dels reptes educatius.
En el segon article, les seves consideracions i propostes sobre les competències bàsiques són clares i pràctiques.
Amb la vista posada a afrontar amb èxit a llarg termini totes aquestes noves realitats convé reconèixer que ... els centres d'ensenyament amb prou feines s'han adaptat en aspectes crucials d'organització i funcionament. Fins i tot la visió del que constitueix aprendre i educar-se es manté substancialment estàtica, sense donar la pertinent prioritat al fet que ... tots els escolars adquireixen sòlidament les habilitats bàsiques sobre les quals es construeixen totes les altres.
Per això és imprescindible garantir que des de ben joves tots i cadascun dels nens i nenes llegeixin bé, escriguin correctament, s'expressin verbalment amb fluïdesa i dominin els aspectes fonamentals del càlcul ... el realisme aconsella establir un mecanisme per controlar en quina mesura s'aconsegueix ... s'hauria d'establir una prova o revàlida de competències d'alfabetització i càlcul (no de coneixements de tipus curricular) a una edat molt primerenca, com ara 10 o 11 anys, quan encara no és massa tard.
El resultat no seria una puntuació comparativa, sinó un diagnòstic individual de cadascun dels alumnes, que especifiqués en quina mesura posseeixen aquestes competències, sempre amb l'objectiu últim de fer tot el que sigui necessari per recuperar els dèficits que es detectin, reorganitzant l'activitat escolar tant com faci falta amb aquesta finalitat.
En cap cas es tractaria de filtrar o de segregar, sinó de saber el que s'ha de fer amb cada alumne, de conèixer a fons quina és la seva situació per personalitzar i guiar el seu aprenentatge abans que arribi a l'educació secundària. En nom del realisme i del rigor, aquest mecanisme hauria de ser extern als mateixos centres educatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada