Un sopar per compartir, per contrastar ...

... a partir de l'impuls d'en Pere Lleonart, d'en Joan Catà i d'en Pere Vilaseca.

La seva idea és reunir un grup de gent, mataronins i maresmencs, de diverses procedències ideològiques i professionals, interessada en debatre, de forma oberta, temes actuals relacionats amb Mataró i/o el Maresme. Inundats com estem d'informacions, sembla del tot convenient compartir-les, verificar-les, contrastar-les amb altres ciutadans interessats.

En principi, m'ha semblat bé col·laborar amb ells, em sembla interessant suscitar debats i contrastar visions. Amb la meva vocació de "fontanero", preocupat perquè les coses funcionin, pels mecanismes (o ginys) de cooperació, he penjat un blog a la web. De tota manera, haig de confessar que em preocupa més, ara per ara, trobar gent amb qui compartir actuacions progressistes, renovadores, innovadores, transformadores de la nostra complicada realitat, que no pas contrastar visions d'ampli consens ...

Em preocupa la confusió de valors, de principis, d'objectius generals de l'acció política. Voldria sentir-me part d'un col·lectiu que milita realment, desinteressadament, per millorar la nostra convivència, basada en la millora les capacitats i l'autonomia de les persones i en la seva solidaritat, en l'equitat i la justícia, etc.

Es evident la crisi dels partits, de la seva capacitat d'implicar la ciutadania en la reflexió i la participació efectiva en les problemàtiques col·lectives. Des de la meva tornada de BXL, des d'una posició relativament original (d'algú que no busca un lloc de treball amb sou, ni un càrrec, sinó que pretén ser útil, cooperar, aportar experiència, ...), he pogut constatar les petites mesquineses, els petits interessos, recels, desconfiances, i maniobres per defensar posicions personals i interessos corporatistes. Un gran amic em deia que el meu problema és que no se'm pot comprar ...

Fins i tot estic pensant en demanar una petita excedència del PSC (no sé si és previst als estatuts ...), perquè ja fa temps que tinc la sensació que caminem amb el pas canviat, i, visiblement, no sembla que interessi massa comptar amb les meves petites però dignes (penso) aportacions ...

De fet, des de la crisi que va acabar amb la meva presidència al CSdM, encara no he pogut debatre sobre els problemes de fons. Hi ha hagut malentesos sobre actituds i reaccions, sobretot mediàtiques, però ningú ha discutit les meves propostes.

Per tant, hi ha divergència en maneres de fer, en maneres de comunicar i d'informar, en valors i principis ètics que cal respectar, per sobre de càlculs suposadament electoralistes, per sobre de les picabaralles politiqueres. Després d'un parell de gestos de part meva, i veient l'ambient cristiano-catòlic existent, tenia l'esperança que un dia veuria un gest caritatiu de conciliació amb un fill pròdig. Penso doncs sobre el sentit de la meva militància ...

Insisteixo, personalment, tinc més necessitat, ara per ara, de fer i transformar que de reflexionar. Ja hi ha moltes idees sobre la taula de coses a millorar. Per citar-ne un d'emblemàtic: l'Informe sobre Bon Govern i Transparència del conseller Vallés, de l'anterior Govern, el 2005. O la necessitat d'aprofitar les iniciatives de la Unió Europea en l'àmbit de l'educació i la formació professional.

On fer-ho ? si no estàs en alguna administració, en alguna organització o institució, si estàs out de tot aquest món, si ets simplement un ciutadà normal, ... resulta difícil poder contrastar i discutir amb les maquinàries gestores establertes. No hi ha problemàtiques senzilles ...

Els partits polítics són indispensables a la democràcia. Però militar-hi, sembla complicat. Molts, des de dins, exclamen "cuerpo a tierra, que vienen los nuestros" ! Potser calen nous instruments de militància ? Hi ha encara militants desinteressats, motivats per l'interès general, disposats ? Truquem-nos !

Malgrat tot, jo voldria seguir estant a punt, disposat.