La reforma de l'Educació Catalana ...

Tinc previst de fa temps estudiar amb detall les Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país, com la presenta el Conseller. Però la vaga de mestres i alguns articles als diaris i debats a TV3, em fan penjar quatre ratlles amb uns primers comentaris.

Ja ho predicàvem des de la Comissió Europea a partir de 1995: els sistemes educatius tradicionals han de ser revolucionats per adaptar-se als grans canvis culturals, socials i econòmics de les nostres societats. Proposava la Comissió, en la societat dita del coneixement, "boulverser" les pràctiques habituals per anar cap a lògiques de formació i aprenentatge tot al llarg de la vida, el famós i mal comprès lifelong learning !

No es tracta de formació continuada ni permanent, es tracta d'aprendre diferent, d'estructurar els processos educatius, de formació i d'aprenentatge, d'una altra manera. No es tracta de preparar als joves per a fer, primer, de pressa, una carrera i després treballar. Es tracta d'organitzar totes les activitats d'aprenentatge (formals, informals, socials, ...), pensant que haurem d'estar sempre aprenent ... i treballant !

En un article per a la Diputació de Barcelona he fet un breu resum de les propostes educatives de la Comissió Europea, orientades a reformar radicalment els sistemes educatius per a fer-los capaços d'adaptar la seva organització, els seus mètodes pedagògics, els continguts, les tecnologies educatives, de manera continuada. Simplement !

I això requereix, de ben segur:
- més recursos econòmics,
- una organització més capaç d'orientar i fer convergir les possibilitats cap a les necessitats,
- amb unes regles del joc més clares pel que fa l'estatut dels funcionaris educadors.

Alguns representants sindicals temen una privatització, diuen que una escola no és una empresa ...

A mi em sembla que, com diu el Document de Bases, cal dotar de més autonomia els centres i els territoris, perque puguin (en el marc d'unes orientacions generals clares), organitzar i gestionar millor els recursos, motivar millor els professionals, promoure iniciatives socialment necessàries.

Però aquesta capacitat més autònoma de govern, necessita això, més govern: una capacitat forta de direcció a nivell local, amb uns objectius clars, amb unes estratègies ben pensades i concertades amb tots els agents implicats, i amb mecanismes útils de mesura i d'avaluació dels resultats ... i de correcció de les pràctiques inadequades o ineficients !

Això és el què fan totes les empreses que funcionen bé: les empreses guiades per l'interès privat (on l'objectiu màxim és guanyar diners, i la mesura i avaluació de resultats és relativament fàcil), i les empreses de serveis d'interès públic (aigua, transports, sanitat, ...), on es tracta d'oferir els millors serveis amb la utilització més eficaç i eficient possible dels recursos.

L'escola és una organització, una empresa, on s'utilitzen recursos per obtenir resultats. Cal mimar els recursos disponibles, especialment els mestres, per organitzar processos educatius complexos, destinats a alumnes amb motivacions molt diverses, per obtenir resultats relativament difícils de mesurar, i, per tant, amb avaluacions complicades de l'eficàcia i l'eficiència.

De tota manera, que el 30% de joves no acabin la ESO és un indicador contundent, terrible. Si hi afegim els que no acaben batxillerat o els que, després, abandonen estudis universitaris, sembla evident que tenim un sistema absolutament ineficaç, que malversa clarament els recursos públics !