Malgrat no compartir les seves maneres de dirigir i d'organitzar, ni les orientacions que va donar a algunes iniciatives simbòliques (FORUM, EUROREGIÓ, ...), tenia una certa simpatia per la seva persona ...
Aquest estiu, dos articles seus El laberinto del fauno burocrático, l'1 de setembre, a La Vanguardia, i La eurorregión Pirineos-Mediterráneo, el 29 d'agost, a El Periódico, m'han destrempat i m'han fet veure potser, la talla real del personatge ... sobretot si penso a les seves darreres propostes sobre el partit demòcrata europeu fetes a la missa d'estiu de Vilopriu, i els gestos per apropar-se a les propostes de l'Artur Mas.
Tinc la impressió de que si quallessin, les propostes per la socio-vergència podrien suposar el final de la política a Catalunya: manant els dos grans aparells, es podrien repartir àrees i zones de poder (això per tu, això per a mi), i tapar-se respectivament les vergonyes. Uns quants partits a dreta i esquerra cridant impotents, la ciutadania abstenint-se, seguint el Barça, envejant el Madrid ... tots darrera la selecció catalana de futbol o de ciclisme en pista !
Sort que hi ha encara alguns avis que tenen, a la seva edat, malgrat el pessimisme de la inteligència, l'optimisme de la voluntat: l'Oriol Bohigas a El Periódico, (10 de setembre), ... proposant un moviment ciutadà, ferm i decisiu, popular !
Aquest estiu, dos articles seus El laberinto del fauno burocrático, l'1 de setembre, a La Vanguardia, i La eurorregión Pirineos-Mediterráneo, el 29 d'agost, a El Periódico, m'han destrempat i m'han fet veure potser, la talla real del personatge ... sobretot si penso a les seves darreres propostes sobre el partit demòcrata europeu fetes a la missa d'estiu de Vilopriu, i els gestos per apropar-se a les propostes de l'Artur Mas.
Tinc la impressió de que si quallessin, les propostes per la socio-vergència podrien suposar el final de la política a Catalunya: manant els dos grans aparells, es podrien repartir àrees i zones de poder (això per tu, això per a mi), i tapar-se respectivament les vergonyes. Uns quants partits a dreta i esquerra cridant impotents, la ciutadania abstenint-se, seguint el Barça, envejant el Madrid ... tots darrera la selecció catalana de futbol o de ciclisme en pista !
Sort que hi ha encara alguns avis que tenen, a la seva edat, malgrat el pessimisme de la inteligència, l'optimisme de la voluntat: l'Oriol Bohigas a El Periódico, (10 de setembre), ... proposant un moviment ciutadà, ferm i decisiu, popular !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada