29 de juny 2013

Una novena competència per reduir l'excessiva credulitat ?

El José Antonio Marina, en l'extra ES de La Vanguardia d'avui dissabte 29, proposa ampliar les 8 competències-clau proposades per la Comissió Europea i recomanades pel Parlament Europeu i el Consell ja fa uns anys (18.12.2006 !).

Preocupat pel creixement del nombre de "crèduls" que es deixen convèncer amb massa facilitat pels vidents, tarotistes, astròlegs, espiritualistes ... i d'altres estafadors, diu, que parlen i parlen en la gran quantitat de cadenes de televisió (i de ràdio, afegeixo jo), voldria promoure iniciatives per enfortir el pensament crític, per ajudar el ciutadà a pensar per si mateix, a detestar ser manipulat.

Considera que entre els ciutadans hi ha dèficits de competència, de capacitat per discernir les informacions rebudes, per considerar-les, per filtrar-les i assumir-les, o no, i per enriquir els seus coneixements, la seva consciència, i els seus comportaments.

Proposa doncs ampliar les 8 competències-clau amb una novena competència, la filosòfica, basada en desenvolupar el pensament crític.

No em sembla bona idea, tot i que comparteixo la preocupació.
Però potser seria més pràctic i operatiu ampliar o redefinir la competència-clau titulada "aprendre a aprendre", que podria anomenar-se "aprendre a aprendre i a pensar".







En les definicions de la Comissió hi ha sempre tres components: (1) coneixements, (2) aptituds/habilitats, i (3) actituds. Ho vaig explicar en una nota de l'abril de 2010, titulada "Sopa de competències": mireu-la si us interessa [ aquí ]. A la Comissió dominaven, i suposo que ara encara més, els enfocaments neoliberals i la lògica de la competitivitat.

Probablement per això, la definició de l'aprendre a aprendre és molt reservada respecte del pensament crític. Tot i això, a la definició es parla també d'utilitzar i aplicar els nous coneixements, i, cap al final, d'actitud positiva orientada cap a la resolució de problemes !

Caldria incorporar en les aptituds i actituds conceptes com ara l'autonomia, la consciència, la responsabilitat, la capacitat d'analitzar problemàtiques, d'imaginar objectius i estratègies de comportament, d'avaluar-ne les condicions i riscos ... és a dir, tot el què porta a l'anomenat "empowerment" o empoderament de la persona.

Curiosament, aquest concepte encara no és a la viquipèdia catalana, però sí a la wikipedia castellana, francesa, anglesa, i, especialment, a la italiana, que és molt complerta !


De tota manera, a mi em semblen més suggerents altres esquemes de competències com els que vaig recollir el 2010 i que val la pena recuperar aquí per comoditat i per assegurar-ne la difusió. El proposat per The Partnership for 21st Century Skills, i el model KSAVE de l'iniciativa Assessment&Teaching of 21st Century Skillls:

27 de juny 2013

Més de 6 kilos de prunes !

Varem plantar aquesta prunera al pati de casa l'any 85. Era un petit tronc d'uns 30 cm d'alçada, en forma de y.
Ha anat creixent, fins els 4 o 5 mètres que fa ara.
Fa uns quants anys va començar a treure unes quantes prunes del tamany d'unes cireres, que els ocells es menjaven de seguida.
Fa un parell d'anys ja ens va donar un bon kilet de prunes ben bones.
Però aquest any ha sigut l'explosió: més de 6 kilos, i encara en queden moltes de penjades !
Probablement per les pluges, i per la bona canalització d'aigues pluvials que li he preparat.

N'hem donat als veïns, familia i amics.

Al març fa una florida espectacular, que dura molt pocs dies. I després comença a germinar les prunes.

24 de juny 2013

Catarsis a l'Escala

Un petit mig cap de setmana a l'Escala amb la Montse i les noies que prediquen, tossudament, que cal educar els infants com a persones, interrelacionant amb ells de manera afectiva i respectuosa, afavorint un aprenentatge conscient i autònom del benestar, del benser, del ben viure i del ben conviure ... a partir de les experiències de Emmi Pikler, a l'Institut Lóczy, i d'altres.

Volien fer balanç d'uns anys densos, millorar maneres de fer i de cooperar, oblidar angoixes i neguits, i començar a pensar, plegades, en el futur. Jo els hi vaig dir que era com un funeral prospectiu ...

Els seus companys, solidaris, les vàrem acompanyar !

Simpàtica i agradable convivència, reflexionant, passejant, escribint ... davant del mar obert però veient la terra al fons. Ho haurem de repetir de tant en tant !

21 de juny 2013

Ideologies


Aprofitaré aquesta columneta del Francesc-Marc Àlvaro per apuntar algunes idees al respecte ...

10 de juny 2013

Figueres energètica


Diumenge al matí, vaig comprar aquest "periòdic" de l'Alt Empordà, datat del 4 de juny, que explicava el projecte de participació ciutadana sobre el futur energètic de la ciutat de Figueres.

Em sembla interessant, tot i ser una mica "paternalista" en plantejar els tres possibles escenaris. Però vol ser probablement "conscienciador", sensibilitzador. Veurem a la pràctica com ho plantegen. Però la iniciativa és encomiable, i té, com no, el suport de la Unió Europea.

M'ha agradat doncs és aquest tipus d'iniciativa que jo havia intuït quan proposava a l'alcalde de l'Escala, l'abril de 2011, impulsar un projecte per fer de l'Escala [ la capital del vent ], amb algunes simulacions d'instalació de molins que donarien una imatge impactant. En la nota hi explicava la idea, l'objectiu, el contingut del projecte, com podia funcionar, els recursos i els costos, i les possibles maneres d'impulsar-lo i governar-lo ...


El projecte de Figueres és més obert: fomentar una nova cultura energètica basada en l'estalvi, les energies renovables i la producció distribuïda.



(per llegir-lo bé, cliqueu el botó dret
i obriu l'enllaç directe !)

09 de juny 2013

La Medusa, renovada !


Després de dos anys de patir, sembla que, per fi, La Medusa serà, altre cop, el nostre petit bar acollidor de sota casa a l'Escala.

Preocupats, inquiets pels dos estius de soroll i gresca pertorbadora, sembla que els nous llogaters volen recuperar l'esperit dels anys 2005 a 2010. Netejada general, redisseny encertat, carta a base de creps per fer poca cuina, promotors simpàtics, amb idees i molt motivats ... tot apunta que aquest estiu serà diferent.

Com a veí (i president de la comunitat de veïns ...), vaig anar a l'inauguració anunciada per aquest dissabte. Abans, via facebook, havia fet un petit text esperançat de benvinguda.


























I, coses que passen, al primer a qui em trobo a la festa és a un vell amic de Bruxelles, del Casal Català, el Xavier Grau i companya ! Resulta que el promotor de la nova Medusa, l'Isaac, és precisament el nebot de la seva germana ! Ens presenten i així podem intercanviar ganes, preocupacions i perspectives. Molta comprensió i molta entesa de plantejaments. La cosa pinta molt bé ! Amics, veïns, tornem a la Medusa !
Per completar la festa, trobem també la Sílvia molt amiga de la Maria, amb el seu company que se'n van uns mesos a l'Índia. I a la Roberta, entranyable amiga argentina que varem conèixer a l'Hostal Empúries i que és experta artista restauradora ...


Avui diumenge al matí, després del cafè/mini-croissant al Casablanca, i de llegir una mica els diaris, una volteta amb el meu ioga-kayak fins a la roca del Cargol en un mar calmat sota un sol brillant ... malgrat les previsions del Tomàs Molina.

Tornant, però, ens ha plogut, efectivament ...

03 de juny 2013

Les veritables qüestions del catalanisme

Més enllà de les qüestions sobre la consulta [que són qüestions (importants) de procediment democràtic], hi ha les qüestions de fons sobre els sentiments i posicionaments dels catalans respecte de la problemàtica de l'encaix amb España.

Fa temps que l'Antoni Puigverd insisteix en el mapa de posicions catalanistes, o no, dels catalans. En una columna que titulava "la cruïlla catalana" (La Vanguardia / 10.09.2012), alertava dels riscos de no comptar "amb l'enorme bossa catalana formada per castellanoparlants que s'entusiasmen amb la roja, i que segueixen Telecinco ...".

Divendres passat criticava les actituds i actuacions de l'entorn ideològic de CiU i d'ERC: "en comptes d'acostar-se als espais catalanistes que els són estranys, se n'allunya com de la pesta: ... creuen que, per aconseguir l'objectiu excepcional que persegueixen, la millor operació és restar".


Avui torna amb la mateixa idea, parlant del catalanisme inclusiu enfrontat al romàntic. Mentre el catalanisme inclusiu, fracassat, escriu el seu testament (en referència a les memòries del Raimon Obiols), el nacionalisme català romàntic té pressa, és idealista i fa abstracció de la realitat. "El catalanisme inclusiu era lent", diu l'Antoni, perquè "posava per damunt de tot la unitat política i l'agregació civil de tots els components de la societat catalana". La lògica del nacionalisme català, en canvi, "no és inclusiva, és romàntica: es creu més fort del que és i es proposa d'escriure les gestes èpiques que troben a faltar als llibres de la història mítica ..."

Jo penso sovint en el què han fet els socialistes catalans per incloure tots els catalans en la defensa dels seus interessos davant els greuges que les castes dirigents centralistes provocaven amb les seves polítiques. Massa temps de tolerància i comprensió, massa confiança en discursos pedagògics. I ara ens volen distreure amb propostes de formalitats democràtiques federalitzants, sense atrevir-se a posar els veritables problemes sobre la taula. Navarros, Fernandez, Icetes, Corbachos, Lucenas, ... estan farts, tips, del tracte de "Madrid" envers Catalunya ?

Uns i altres, malauradament, amb molt poca eficàcia en les necessàries actuacions i polítiques
per construir una forta catalanitat, exigent, rigorosa, responsable i solidària
.

El Rafael Nadal interpela avui l'Artur Mas a La Vanguardia: i ara què fem ?
Li demana que avaluï "si se sent fort per tirar endavant el seu projecte secessionista amb una estratègia menys ambigua i només amb el suport de CDC i ERC ...", o no, si considera que "amb les forces que li donen suport el projecte és inviable", i aleshores triar entre "el sacrifici personal o la rectificació per tornar a consensos més amplis ..."


Però també cal interpelar als dirigents socialistes catalans: i ara què ?
Penseu que amb propostes formals n'hi ha prou ?
Davant els comportaments dels nacionalistes españols, i de la mesquineria de molts regionalistes, seguireu proposant, educadament, innocentment, només, nous procediments per decidir ? Respecto, malgrat tot, la vostra bona fe, i saludo el coratge de tornar a Madrid, un cop més, a explicar-vos ... [link a l'acte]

El problema però és què hi ha una correlació de forces molt desfavorable per manca de consciència, de cohesió i de lideratge de tots els catalanismes ... i pels egoïsmes descarats i desvergonyits de la casta dirigent españolista. Cal construir catalanitat, entre tots ... I mirar de no fer el ridícul, com el becari Lucena amb les reflexions sobre Estats grans i petits ...



[AFEGIT]
El dimarts 4, Enric Company, a El País, recull algunes idees de l'Antoni Castells: "la actual coyuntura política catalana está marcada por un empacho de sentimentalidad que nubla la percepción de quienes tienen la responsabilidad de dirigirla ... ", i alerta, el Castells, del risc de que "el país se deslice hacia otro de los episodios de flamarada emotiva de los que hay sobrados ejemplos en su historia".

M'ha agradat veure en l'article de l'Enric Company referències al concepte de la correlació de forces, que semblaven "sonar a chino" a d'altres que semblen tenir creences més aviat màgiques, que pensen que es poden fer canvis importants "por el mero conjuro de quienes los deseen" ...

Per info, després del 25N, CiU té 50 diputats i ERC 21: total, 71, molt lluny dels 80 ó 90 que desitjarien ...

Com que estic llegint el VICTUS, aquestes reflexions em semblen molt pertinents !

31 de maig 2013

Un 4L de fa 25 anys ...

... i que encara s'engega i corre !

Caprici de nens petits, criaturada, tonteria ... es pot qualificar de moltes maneres,
però, amb en Joan, per 500 euros cadascún, esperem passar moments i experiències memorables.
Tots dos n'havíem tingut un, probablement el primer cotxe. En el meu cas, no recordo bé si era meu o del meu pare. Era de finals dels '60, i de matrícula B-712.138

Ens l'ha venut un bon conegut de confiança, en Martí Perarriera, que ens ha instalat les parabòliques al carrer d'Argüelles.

Només arrencar-lo (a la primera), ja hem sentit el soroll característic del senzill i elàstic motor Renault.

Recordar vells temps i fer pedagogia tecnològica.
Per exemple:
- abans calia arrencar amb l'starter;
- els cotxes tenien 4 marxes;
- obries el capò i veies el bloc motor amb els cilindres, les bujies, la bobina, la dinamo, la palanca del canvi ...;
- ... i d'altres coses que anirem desobrint. Ja hem descobert, només començar, els grans avantatges de la direcció assistida o del servo-frè, o del tancament electrònic centralitzat !!!

Encara hi podrem fer algun calerò, cobrant per fer passejades els diumenge pel passeig marítim, o llogant-lo per aconteixements. Fins i tot ens pot servir per preparar, potser, els temps que vindrán !

Hem de concertar uns estatuts d'ús compartit amb en Joan, que redactarem aviat:
- objectius i finalitats,
- condicions d'ús: qui, amb qui, quan, quilòmetres, velocitats, ...
- repartiment de gastos i càrregues (assegurances, impostos, manteniment, ...)
- etc.

Jo em cuidaré, en principi, de la part mecànica, i en Joan dels comptes. De moment, 190 euros de tràmits al RACC i 230 euros d'assegurança.

Per la petita història, penjo una foto del nostre 4L a Matagalls, i de la furgo R4 F6 que vàrem comprar el 23F del 1981 !



(cliqueu-hi a sobre per ampliar)

29 de maig 2013

Més sobre "la pregunta"

Fa unes setmanes penjava una nota sobre la consulta [nota], seguint la meva proposta estratègica: una consulta àmplia i oberta no referendària, i prèvia a un eventual referèndum.

Ahir El País Cataluña, però també l'ara, es fan ressó d'aquesta qüestió.
I sembla que hi ha partidaris d'oferir als ciutadans alguna cosa més que un escuet si o no.
El debat és obert ...

A la mateixa edició de El País, Josep Ramoneda considera que la ciutadania té dret a saber dues coses:
- estan preparant un pacte amb Madrid per tornar a la "normalitat", malgrat seguir "enarbolando" la bandera sobiranista ?;
- la independència és, o no, l'objectiu estratègic de CiU ?

Fa dies que ho dic als amics: vendre l'estratègia catalana com una lluita pel dret a decidir és poc engrescador, poc comprensible.
Caldria ser molt més clar i directes:
1. estem tips d'aquest encaix amb Espanya, ja ni ha prou;
2. cal reconsiderar radicalment les condicions d'interrelació;
3. des de Catalunya ja s'han fet diverses temptatives, totes elles rebutjades per la casta dominant;
4. que diguin ara què ens poden oferir;
5. mentre les propostes no siguin raonables i consistents, treballarem per la secessió democràtica.

Donada la complexitat de sentiments i posicions entre els catalans, i la correlació de forces que s'intueix, val la pena adoptar una estratègia progressiva. Però l'eslògan principal hauria de ser: volem un canvi radical en les relacions amb España !

El "dret a decidir" és una reclamació de procediment, no un objectiu o finalitat. Molts el demanen perquè no s'atreveixen, probablement, a dir clarament el què volen. Lamentablement, bona part de la confrontació (Catalunya) / (España) es concentra en aquesta formalitat (siés o no constitucional, democràtica, ...), i no sobre el fons del problema.

La consulta oberta i àmplia a tothom hauria de servir per confirmar i demostrar (si és així), que la majoria de ciutadans catalans n'estem tips d'aquestes relacions amb España. I permetria indicar el perquè d'aquest sentiment, i conèixer quina valoració fan de les possibles vies de solució.


Per comoditat, insereixo de nou la proposta de papereta que penjava en la nota de primers de maig.

Caldria millorar el redactat de la primera qüestió, per definir més rigorosament la valoració de la problemàtica, sense incloure-hi elements estratègics !

26 de maig 2013

VICTUS, una mina provocadora d'idees i de reflexions





Ens el varem regalar amb la Montse el dia dels llibres.
Però no l'havia començat encara. El tenia cedit a la Mite.
Ara fent companyia al meu germà, a l'Hospital, m'hi he enganxat.

Una mina. Divertit i suggerent. Absolutament recomanable !













Hi ha moltes idees i reflexions suggerents:
- sobre la pedagogia per a enginyers i arquitectes,

- sobre els estils militars del Vauban i del Coehoorn: per a Vauban, diu (p.106), "la expugnación era una obra racional,
en la que intervenían casi todas las disciplinas con que el género humano moldea el mundo.
Para Coehoorn, un acto fulgurante de violencia extrema ...". Guardiola és com el Vauban ...

- sobre l'encaix de Catalunya i Castella (p. 126-129)

- sobre les monarquies i la comprensió de l'història: per exemple, aquest paràgrafs són boníssims (p. 123-124). Rés a veure amb els nostres vells llibres d'història, al batxillerat. He consultat a la wikipèdia sobre la "guerra de successió espanyola": tot lliga ! Finalment, als meus 65 anys complerts, he entés una mica, penso, el que va precedir el famós 11 de setembre de 1714.

- ...

Shirota FF: l'estil xanxullero, inconscient, irresponsable

El febrer vaig fer una [nota] sobre el Carles Manté, parlant d'un estil de fer les coses que, sortosament, semblava caigut. Un estil "xanxullero", deia, que "semblava tenir tots els vents a favor", i desitjava que "els dirigents polítics i les institucions democràtiques poguessin qüestionar, jutjar i responsabilitzar tota aquella dinàmica inconscient i irresponsable, i a tots aquells que discretament, calladament, varen aprofitar-se amb desmesura de pràctiques corruptes" ...

Ara en surt un exemple que mereixeria ser un "estudi de cas" a les escoles de busines, analitzat com una experiència de cooperació public-privat (que molts ara reivindiquen ...), i, sobretot, explicat als joves que s'interessen per la cosa pública.

Pel que sembla, durant el període 2007/2012, el Carles compatibilitzava un molt ben remunerat contracte de consultoria estratègica amb Innova (sòcia de Shirota), amb la presidència/direcció de Shirota.

[dimarts 4.06.2013 llegeixo a El País que Francesc José María era el secretari general d'Innova !
Abans havia estat secretari general del CHC (jo hi vaig tenir algunes diferències),
i director general de l'ICS, cessat per la Marina Geli l'octubre de 2008 ...]

Entenc la voluntat de l'Ajuntament de Reus de promoure el seu desenvolupament territorial i tecnològic. Però em costa comprendre la decisió d'avalar, el febrer de 2008, amb 3 milions d'euros dels ciutadans de Reus, l'aventura d'una societat creada el 2007. Probablement s'explica per l'estil inconscient i irresponsable que dominava aquells anys.

La Morella Nuts, el Tecnoparc, Innova, el CDTI, el Ministeri de Madrid ... d'on surt el nom de Shirota ?




Per cert, fa temps que penso que algun dia caldria avaluar la rendibilitat social del TIC.SALUT ...
Qui ha pagat què ?
Qui ha gastat què ?
Quins ssón els resultats concrets i mesurables ... més enllà del fum o dels coloms ?

Moustaki: il faudra bien mourir un jour ...

... c'est dur à penser, il faut bien le dire !

Ha mort el Georges Moustaki, aquest dijous 23. A la wikipedia francesa hi ha el seu historial ...

El varem veure en directe quan teniem 20 i pocs anys, al Revolution, la boîte de Calella, amb en Josep Mª i la Dora.

I el varem tornar a veure a Empuries, amb la Montse, 40 anys després, envellit, blanc com un àngel, l'estiu de 2008 (?), en un dia de lluna plena esplèndida.
(Miraré de trobar fotos de l'acte)

De moment, la portada d'un dels seus primers "LP" de vinil i la lletra d'una cançó extraordinària.




















Sempre m'han encantat les seves cançons, que tinc profundament gravades: Le temps de vivre, Le Métèque, Ma liberté, Ma solitude, Sans la nommer (la révolution permanente !), Il y avait un jardin, En Méditerranée, Je ne sais pas oú tu commences, Nos corps, Danse ...

Ara, amb l'extraordinària recuperació de la Marina Rosell, tinc alguna contradicció a la memòria, entre l'original i la nova versió clara i directa, en català.


[ AFEGIT ]


A l'apartament de l'Escala trobo un vell llibre seu, escrit a finals dels '80, amb breus comentaris sobre records: filles de la memòria !
Penjo les dues pàgines sobre la seves vingudes a Espanya:

12 de maig 2013

Al Serrallo de Tarragona ...


Ahir dissabte varem ser a Tarragona. La Montse predicant, jo de xofer. Agraïda, la Montse em va convidar a dinar al Serrallo (a La Puda, antic Pòsit i Confraria de Pescadors).

Hi ha un ambient marítim senzill i acollidor. Ens va semblar una molt bona integració de la ciutat amb el port (Google ofereix una vista a 45º molt espectacular !)

Fins i tot i han posat una petita màquina de tren ! En diuen intermodalitat de transports, em sembla.













Quina diferència amb el nostre pàrking marítim !










I quina diferència de sensibilitat: com és que Mataró no té (encara) una màquina de tren (la primera) en algun lloc ben visible ?
Potser si mai arribem a ser independents, el Museu del tren de Vilanova passarà a ser propietat de la Generalitat,
i, aleshores sí, no hi hauran dificultats per tornar "la Mataró" a Mataró ... o sí ?

Sóc pesat i insistent: ja ho he proposat altres vegades en aquest blog:
- la primera, en un blog específic de parides, l'octubre de 2005, per fer un bloc d'apartaments/oficines a la plaça de darrera l'Ajuntament [nota];
- l'octubre de 2008 (venint de Gijón), proposant a l'Ajuntament un concurs d'idees [nota];
- després, l'octubre de 2009 per instalar una maqueta a la Rambla [nota].

Ara hi torno, sensibilitzat per la maquineta del Serrallo.
Fa unes setmanes, un dia de vent, el Quico, de l'Iluro, va explicar-me la idea de posar alguna protecció a la terrrassa, i les dificultats que tenia amb l'Ajuntament ...
La primera idea va ser proposar-li una solució "marinera", recordant idees i propostes del Mataró Marítim ...



Però tornant del Serrallo, i recordant altres idees meves sobre la "Mataró" a la Rambla,
he esbossat aquesta idea: una banda de protecció, de plàstic,
pintada amb la imatge de la Mataró i un parell de vagons.













No sembla massa cara, ni difícil de fer, tot i que caldria assegurar la funcionalitat ...

Impacte en tindria, segur !

11 de maig 2013

Què es necessita per a una "bona vida" ?

El Manel va passar-me fa mesos aquest llibre dels Skidelsky, "¿Cuánto es suficiente?", en el que intenten reviure la antiga idea de que l'economia és una ciència moral, una ciència d'éssers humans vivint en comunitats, no de robots interactius (p.19).

Tot el llibre és suggerent i fresc. Simpàtic el capítol destinat a parlar de la felicitat, de l'economia de la felicitat i especialment de la seva possible mesura ...

Jo he posat més atenció als capítols més pràctics: el que defineix els elements de la bona vida (cap. 6), i el que proposa sortides a la competitivitat febril (cap. 7).

En els elements de la bona vida hi trobo a faltar algunes consideracions més sobre les necessitats materials (p. 216), sobre les condicions bàsiques de vida, i que constitueixen, de fet, la base de la coneguda piràmide de necessitats de Maslow.

Els Skidelsky proposen 7 elements de la bona vida:
- la salut,
- la seguretat,
- el ser respectat, el ser considerat,
- la personalitat, la capacitat de formular i executar un pla de vida autònom,
- l'harmonia amb la naturalesa,
- l'amistat, les relacions afectives entre persones, els lligams socials i polítics,
- i l'oci, com una forma d'activitat agradable i no obligada, no coaccionada.



Es interessant comparar aquests elements amb les necessitats que considera Maslow:








Tinc algunes notes al blog on parlo d'aquestes necessitats, i dels valors que haurien d'inspirar els nostres comportaments econòmics, socials i polítics:
- una de recent sobre valors, virtuts, qualitats i cultures [ nota ];
- un petit debat amb l'Antoni Puigverd en època de Quaresma [ comentaris meus ] i [ reacció de l'Antoni ];
- i una sobre angoixes i pors, mercat on actuen les religions ... [ nota ].






Avui a Tarragona, en el temps lliure que em deixa l'activitat de xofer de la Montse, he llegit el darrer capítol, el 7, sobre possibles polítiques per promoure "una bona vida".

Hi he trobat:
- reflexions interessants sobre la virtut i la moral,
- unes crítiques del liberalisme radical i propostes d'un suggerent "paternalisme no coercitiu" (p.217),
- propostes per reduir la pressió del consum (p.227), i per una reducció radical de la publicitat,
- i unes darreres reflexions molt crítiques respecte de les implicacions internacionals de les polítiques nacionals/locals i dels efectes de la globalització.

M'han agradat aquestes idees, doncs, des dels meus petits coneixements, fa temps que tinc intuïcions d'aquest tipus. No sé argumentar-les o justificar-les suficientment, perquè no domino conceptes i dinàmiques "economicistes". Reconforta que gent tant ilustrada vagi en el mateix sentit ...

De fet, ara fa gairebé un any, vaig penjar una [ nota ] sobre una reflexió del "lord" Skidelsky força interessant, i aprofitava per recordar propostes del Michel Rocard l'any '96 !

Llàstima que acabin el llibre (p.243) considerant que les reformes necessàries per garantir els bens bàsics, "són impossibles sense l'autoritat i la inspiració que només la religió pot oferir", i dubten de que "una societat completament desproveïda de l'impuls religiós pugui despertar-se i llançar-se a la busqueda del bé comú ..."

Què entendran per "religió" ? Potser ja preparen un altre llibre ...

10 de maig 2013

Dia d'Europa, encore une fois ...


Com cada any, el 9 de maig es celebra el Dia d'Europa, recordant la Declaració d'un del pares impulsors de la Unió, Robert Schuman, a París, el 1950.

Vaig anar a la celebració que aquest any va ser al Museu Marítim de Barcelona. Potser perquè el projecte navega, es va voler fer envoltat de vaixells. El principal també està a mig restaurar ...








A les onze, un acte amb 4 euro-diputats moderats molt eficaç i simpàticament pel Manuel Cuyás. Coincidència gairebé total amb les perspectives preocupants per a les properes eleccions europees del futur 25 de maig de 2014:
- molt desencís ciutadà, molta desconfiança, molta abstenció ...
- molt temor a candidatures euro-escèptiques i anti-europeistes ...
que fan pensar en una prevista major ingovernabilitat de la Unió.

Lògicament, comprensiblement, els polítics els preocupa sobretot això, aquesta dimensió, important, de la política: les eleccions.

Però, a banda dels temes econòmics clàssics: austeritat, crèdits, clivage nord/sud ... molt poques referències al que (deu) estar fent la Unió Europea. I sobretot, la contínua i tòpica crítica a la poca difusió mediàtica dels afers europeus, que el Manel va qüestionar.

2013 és l'any europeu dels ciutadans, però no sembla que ningú ens en haguem enterat. Bé jo sí, però no compta.
L'eslògan, com sempre, molt publicitari: es tracta d'Europa, es tracta de tu: participa en el debat.

Jo vaig fer la meva tradicional reflexió sobre implicació efectiva dels ciutadans i cooperació concreta en les polítiques, però sense massa ressò. Vaig citar un altre cop la Llei d'Educació, que no parla de la Unió, i, d'aquests darrers dies, l'Informe sobre la reforma de l'Administració i la Funció Pública: la Unió no apareix, la Unió no és referent, les experiències dels altres Estats membres i els processos de cooperació i de coordinació no compten. Autistes ...


Després d'aquesta primera part de l'acte, varem anar a l'exposició sobre els drets dels ciutadans europeus, on es varen fer els clàssics parlaments tipus missa que es repeteixen cada any. Cap representant de la Comissió (teòric motor ...), ni del Consell (decisor principal). Bla bla blas vuits del president de la Diputació i d'un representant de l'alcalde de Barcelona.

I cloenda final de Francesc Homs, conseller de la Presidència. Catalunya, va dir:
- de fet, es pot considerar co-fundadora de la Unió ...
- és contribuïdora neta: de cada euro que va cap a la Unió, només en tornen 58 cèntims;
- ... però ja ens està bé: la Unió ens dóna empara democràtica ...

I, mentrestant, què fa la Unió ? Anar-hi anant ...
Sort que la varem fer petar una mica entre ex-funcionaris ...