Aprofitant que la Montse anava a Saifores a parlar dels valors democràtics que poden transmetre les Escoles Bressol, vaig fer de xofer per poder escapar-me a Vilanova a veure el Museu del Ferrocarril. Després de cercar mitja hora pàrquing, vaig deixar el cotxe a més d’un kilòmetre del Museu, que és al costat de l’Estació.
Fa molts anys, intentava promoure la idea d’una TECNOTECA, i la pensava com un instrument per conèixer i aprendre del passat per imaginar i projectar el futur. Un instrument per fer pedagogia tecnològica, per ajudar a les noves generacions a entendre el com i el perquè els enginyers i tècnics havien fabricat eines i màquines. La dimensió sentimental dels objectes és important pels avis, però els joves necessiten comprendre.
Des d’aquesta perspectiva, el Museu em va semblar molt poc pedagògic. Per això parlo d’un magatzem (net i polit) de màquines de tren velles. Una gran esplanada amb les velles màquines ben aparcades, cadascuna amb un petit cartellet amb quatre ratlles d’explicació, en tres idiomes, això sí. Entre totes, majestuosa, la nostra Mataró encara viva ! Vaig fer-li 50 o 60 fotos de detall: no abandono la idea de fer-ne una reproducció com varen fer, el 1980, els del petit poblet belga de Vresse, o la instalada al flamant nou museu de Schaerbeck, el TrainWorld.
Però no vaig veure cap explicació o cap maqueta explicativa de com funciona una màquina de vapor, una dièsel o una elèctrica, o una dièsel-elèctrica o una dièsel amb transmissió hidràulica, o cap explicació comparativa de potència i de consums de carbó, de dièsel, d’electricitat ... Probablement tenen material documental, però no en exposició.
En l’espai de recepció, simplificant, alguns materials per nens, alguns contes infantils, algunes petites i senzilles reproduccions americanes de màquines de tren americanes, un espai de jocs ferrocarrileros per infants, alguna maqueta, alguns llibres d’especialistes ... i poca cosa més. Bé, si, una petita “Mataró” de bronze, un xic matussera, a 55 €. I un petit detall significatiu: el Museu ha cedit un vagó-restaurant a l’Ajuntament de Callús !
A la sortida, un mural com ara el que jo proposava per a la nostra Rambla, davant de l’Iluro [nota].
I al parc de l’estació, una petita màquina de tren per jugar-hi els nens, molt senzilla, amb tecnologia semblant a la que vaig proposar, també, fa temps, per la nostra ciutat ...
Fa molts anys, intentava promoure la idea d’una TECNOTECA, i la pensava com un instrument per conèixer i aprendre del passat per imaginar i projectar el futur. Un instrument per fer pedagogia tecnològica, per ajudar a les noves generacions a entendre el com i el perquè els enginyers i tècnics havien fabricat eines i màquines. La dimensió sentimental dels objectes és important pels avis, però els joves necessiten comprendre.
Des d’aquesta perspectiva, el Museu em va semblar molt poc pedagògic. Per això parlo d’un magatzem (net i polit) de màquines de tren velles. Una gran esplanada amb les velles màquines ben aparcades, cadascuna amb un petit cartellet amb quatre ratlles d’explicació, en tres idiomes, això sí. Entre totes, majestuosa, la nostra Mataró encara viva ! Vaig fer-li 50 o 60 fotos de detall: no abandono la idea de fer-ne una reproducció com varen fer, el 1980, els del petit poblet belga de Vresse, o la instalada al flamant nou museu de Schaerbeck, el TrainWorld.
Però no vaig veure cap explicació o cap maqueta explicativa de com funciona una màquina de vapor, una dièsel o una elèctrica, o una dièsel-elèctrica o una dièsel amb transmissió hidràulica, o cap explicació comparativa de potència i de consums de carbó, de dièsel, d’electricitat ... Probablement tenen material documental, però no en exposició.
En l’espai de recepció, simplificant, alguns materials per nens, alguns contes infantils, algunes petites i senzilles reproduccions americanes de màquines de tren americanes, un espai de jocs ferrocarrileros per infants, alguna maqueta, alguns llibres d’especialistes ... i poca cosa més. Bé, si, una petita “Mataró” de bronze, un xic matussera, a 55 €. I un petit detall significatiu: el Museu ha cedit un vagó-restaurant a l’Ajuntament de Callús !
A la sortida, un mural com ara el que jo proposava per a la nostra Rambla, davant de l’Iluro [nota].
I al parc de l’estació, una petita màquina de tren per jugar-hi els nens, molt senzilla, amb tecnologia semblant a la que vaig proposar, també, fa temps, per la nostra ciutat ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada