Ens continuen marejant

Amb una certa mandra torno a comentar la ruta que segueix el procés ...

I ho faig des de la meva més radical convicció de què cal canviar radicalment la nostra relació amb España.

Convergència i Esquerra acaben de signar un full i mig de ruta per explicar el perquè de les eleccions del 27 de setembre i el que es proposen de fer si ho vol la majoria de la ciutadania.

D'entrada, ja hi ha una indefinició: com es mesurarà aquesta majoria ? En vots ciutadans o en nombre de diputats ? serà una majoria simple o de dos terços ?

El punt positiu és el que diu que aquestes eleccions "serviran com a mecanisme legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític ... i en permetrà l'exercici del mandat corresponent".

Tot el que ve després em sembla fantasia, si tenim en compte el que diuen les enquestes i, sobretot, si pensem en el comportament pràctic dels qui dirigeixen el procés. Quina poca competència/capacitat per elaborar propostes clares, comprensibles i unitàries !. Recordem un cop més el consell del vell Tarradellas: hauríem de mirar de no fer el ridícul ...

Tinc penjades en aquest blog 3 notes recents sobre el tema:
- una "sobre l'ambigüitat del procés", (nota), del 30 de novembre de 2014,
- una amb "Notes sobre Podemos i sobre el Procés", (nota), del 31 de desembre de 2014,
- i la darrera, "Marejant les perdius", (nota), del 14 de gener de 2015

Resumint, clamo un cop més suplicant que no ens maregin més: primer comptem-nos, després proposem estratègies. Primer mesurem forces democràtiques, després imaginem camins. No concertem rutes sense tenir una confiança raonable en la seva factibilitat.

La meva proposta de novembre de 2014 era fer unes eleccions el més aviat possible per comptar-nos.
Deixant passar les municipals de finals de maig i els mesos d'estiu, la data del 27 de setembre em sembla correcte.

Però les eleccions (consultives) haurien de servir, només, per comptar-nos, i el parlament resultant hauria de convocar noves eleccions (executives) en el termini més curt possible. Aquest hauria de ser el compromís de les candidatures que volen un canvi radical en les relacions amb España. I el seu "programa" electoral hauria d'especificar ben clarament el canvi que proposen: independència d'España, nova articulació, etc.

Amb una lògica com aquesta, no hi hauria d'haver confrontació entre independentistes, sobiranistes, nacionalistes, federalistes, etc.
Es fan unes eleccions legals per conèixer la voluntat del poble català. I punt.

Si us plau, doncs, no ens maregeu més ... la vomitada pot ser terrible !

Em fa mandra analitzar detalladament el full i mig de ruta. Al facebook he escrit que m'agradaria que professionals de la planificació estratègica en fessin una anàlisi tècnica ... i que a mi em sembla que si els autors el presenten a Science-Po a París, els diran que millor que canviïn de feina ... Valdria la pena fer una anàlisi de la claredat, rigor i precisió amb què es defineixen els passos, de la coherència i encadenament de les fases. Però em fa mandra per la mediocritat simplista que traspua.

He fet malgrat tot, quatre anotacions al text: mireu-les obrint el document clicant-lo amb el botó dret ...


Una conclusió de tot plegat: considerant que l'Artur Mas no és tonto, i sap, per tant, els límits d'aquest paper, d'aquest full i mig, el què pretén probablement és guanyar temps, anar fent, anar tirant i manant. I salvar la cara abans de les municipals. I el Boi, xiulant !