El diari ara parla avui dilluns d'avaluació (p.12). Excuseu la immodèstia, però, probablement dec ser un dels ciutadans catalans (i españols ...) que ha fet o impulsat més avaluacions de polítiques públiques. Si les ponderem en funció dels recursos utilitzats per les polítiques avaluades, és gairebé segur.
A la Comissió Europea, vaig estar uns 10 anys planificant i avaluant les polítiques estructurals comunitàries (FSE, FEDER, ...), i, després, les polítiques d'educació i cultura. A partir del 2000, formava part del grup d'avaluadors de la Comissió que varem participar a l'elaboració del Llibre blanc sobre Governança, i que varem impulsar l'aplicació concreta de les metodologies d'avaluació, en el marc de la gran reforma dirigida pel comissari Kinnock, de la Comissió Prodi.
La imatge que utilitzava per "predicar" les reformes a la Comissió ...
Des d'aquesta perspectiva, llegint l'article, sembla que aquí encara estem als anys '90, abans de la reforma dels mètodes de treball de la Unió Europea a la que pertanyem. Aleshores predominaven les metodologies ex-post, que servien ben poc per millorar la presa de decisions. La Comissió aportava milions d'euros per cofinançar avaluacions que donaven uns resultats discutibles dos o tres anys després d'acabar els plans i programes. I, sobretot, quan les noves polítiques ja havien estat decidides !
El gran canvi a partir del 2000 va consistir en centrar l'avaluació en el propi procés de planificació (avaluacions ex-ante, en dèiem). De fet, la planificació es feia en funció de l'avaluació de l'impacte estimat de diverses estratègies possibles. L'avaluació tenia d'aportar elements útils en temps útil !
El conseller Castells, en el primer govern després del pujolisme, va promoure l'anomenada programació pressupostària, (vegeu la meva nota en aquest blog), seguint una metodologia que simplificava i millorava les pràctiques comunitàries.
Però reformes revolucionàries com aquestes, només poden implantar-se i, sobretot, mantenir-se si hi ha un fort acompanyament "polític" resultant d'una clara visió i voluntat d'impulsar-les. Ni la reforma del Kinnock ni la del Castells varen durar massa, malauradament.
I sense planificació racionalitzada, no serveix de massa parlar de transparència. Sense definir bé la problemàtica, els objectius, l'estratègia decidida, els recursos a emprar i els mecanismes de "mise en oeuvre", d'execució, poc clara i comprensible pot ser una política. Saber quants diners s'han gastat és interessant, però no permet parla d'eficàcia i d'eficiència, que és el què importa !
N'he parlat sovint en aquest blog. Vaig fer-hi referència parlant en una recent Jornada sobre racionalitat i política, organitzada per Ivàlua al Palau Macaya, el 16 de març passat. Vaig fer un petit comentari al meu "mur" del facebook el 17. I ara tinc fotos de la meva intervenció ...
Tornant a l'article de l'ara, cap referència, com ja és habitual, a l'experiència i propostes de la Comissió Europea, però fent referència a Sao Paulo, al Banc Mundial, a l'OCDE i a l'ONU, que sempre queda bé citar-los ...
El professor de la UPF diu que aquestes pràctiques "comencen a treure el cap" a Europa: home, informeu-vos una mica !
Un petit recull per no oblidar reflexions i propostes passades:
- nota (12.2008) amb links a PPT's meus sobre planificació i avaluació;
- nota (01.2009) saludant la constitució d'Ivàlua;
- nota (02.2009) parlant de transparència i rendició de comptes;
- nota (03.2011) insistint sobre avaluació i planificació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada