Wert la lía amb els graus

Aquest dies la màquina universitària de formar i donar títols torna a bullir.
El Ministre Wert, clarament incompetent per conduir i concertar les reformes necessàries, decreta canvis i reformes amb moltes implicacions sense tenir massa escrúpols.

El procés europeu de reforma de l'ensenyament superior va iniciar-se a finals dels 90 a la Sorbona i va desenvolupar-se després amb l'empenta decisiva dels acords de Bologna. Canvis en la filosofia educativa (lifelong learning, l'aprenentatge tot al llarg de la vida), en els mètodes pedagògics, en l'estructura de coneixements, competències, actituds (EQF, european qualifications framework ...), i en l'organització dels cursos amb els títols i diplomes corresponents.

Una àmplia majoria d'Estats membres varen adoptar l'esquema del 3 + 2, però els españols, malgrat reticències catalanes, varen optar (per ser diferents, originals), pel 4 + 1.

Ara, quan el lio ja està armat, amb més de 500 títols de grau, canvi de lògica/durada. Ara mateix, "¿Quin estudiant de batxillerat és capaç de triar entre un grau en Nutrició Humana i Dietètica, Ciències de la Alimentació, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Tecnologia i Gestió Alimentària, Enginyeria Alimentària, Enginyeria Agroalimentària i Agroambiental, Enginyeria de les Indústries Agroalimentàries, Enginyeria de les Indústries Agràries i Alimentaries, o Tecnologia de les Indústries Agràries i Alimentàries?", es pregunta Vera Sacristán a El Periódico d'avui. Ara els futurs estudiants hauran de considerar, també, la diversitat de durades ...

Alguns comentaris breus:

- les ciències i tècniques continuen desenvolupant-se a ritmes frenètics, els instruments pedagògics també. L'Eduard Vallory fa una interessant referència als MOOC [cursos on line massius i oberts] o a la Khan Academy (que no sé què és ...), en el seu article a El Periódico d'avui;

- es confirma la necessitat de concebre els sistemes educatius des de la perspectiva del lifelong learning: els 3+2 o els 4+1 han de ser unes etapes d'un procés formatiu continuat lligat a les experiències i vivències personals ! Per tant, no es tracta de donar-ho tot en aquests primers anys, sinó de donar continguts, competències i actituds per facilitar l'aprenentatge permanent al llarg de la vida (mireu la nota i l'esquema que vaig penjar l'abril de 2008: link);

- les reaccions sobre costos (opcions polítiques) i sobre la necessitat d'avaluar els resultats del 4 + 1 (impossible en la dinàmica socio-econòmica tan canviant ...), semblen més reaccions corporatistes, burocràtiques de les estructures educatives, o simplistes quan venen dels estudiants;

- en qualsevol cas, la incompetència del ministre (?) Wert per impulsar un procés de concertació és dramàtica, sobretot en el seu àmbit (educació, coneixement, professionalitat ...). Un amic meu va dir-me quan el varen nomenar, que era molt inteligent i competent ...

- i, un cop més, cap referència a les experiències de la Unió Europea. Des de fa 15 anys, els ministeris i administracions educatives dels Estats membres cooperen i intercanvien sistemàticament iniciatives i resultats, en el marc del que va començar anomenant-se la "mètode ouverte de coordination".
Com hi participa l'Estat español ? fins a finals de 2009, de pena: la responsable a la REPER passava del tema: paperassa, deia ...
I Catalunya ? La flamant nova llei d'educació de l'Ernest Maragall no mencionava l'existència de polítiques educatives europees, i ara estem molt ocupats en el procés ...

Val la pena llegir el suggerent article de l'Eduard Vallory: ...