Mentre es calma una mica l'èxtasi participatiu del 9N, aprofito per penjar algunes reflexions sobre els catalans i la Unió Europea.
Fa pocs dies vaig rebre una invitació per participar en uns diàlegs sobre el paper de la Unió Europea al món.
La meva primera reacció va ser pensar que dialoguem com si fóssim petits Delors mirant el mon ... sense preocupar-nos massa del què fem a la Unió. A part d'aplicar directives i reglaments, de mirar de rebre diners i de participar en projectes, què hi fem a la Unió ? Quines estratègies d'intervenció tenen els diferents Departaments de la Generalitat per participar i influir en l'elaboració de les diverses polítiques comunitàries ? Com es promou, a cada Departament, la dimensió europea de les seves polítiques ?
Una amiga ben informada confirma les meves intuïcions: les temptatives dels governs Maragall i Montilla, no sembla que s'hagin consolidat amb els governs de CiU, ans al contrari. Malgrat els esforços encomiables, a BXL, de l'entusiasta delegat, el meu amic Pere Puig.
D'altra banda, el diumenge dia 2, La Vanguardia, publica uns interessants articles d'experts sobre la relació entre formació i treball. La Unió i les seves polítiques educatives, no apareixen enlloc. La referència no són les polítiques i programes de la Unió, són els treballs de l'OCDE !
Durant la primera dècada d'aquest segle, de 2000 a 2008, la dinàmica de cooperació/coordinació entre les administracions educatives dels Estats membres va ser molt important i significativa, impulsant la reforma dels sistemes educatius cap a la lògica del "lifelong learning". Aquí es va focalitzar massa en una mala comprensió del què es va anomenar "Bolonya". L'Estat espanyol hi va participar poc i malament: l'enllaç d'interelació a la Representació Permanent era una buròcrata a qui no interessaven, ni entenia, els processos de coordinació oberta ...
Però també és cert que les propostes metodològiques concretes de la Comissió no estaven massa a l'alçada ... Entre 1995 i 2000, des de la meva unitat a la DG EAC, varem finançar desenes de projectes-pilot sobre aquesta problemàtica (prospectiva de necessitats formatives), amb uns 3 o 4 milions d'euros, sense fer-ne l'adequada explotació.
Les meves propostes sobre explotació/valorització dels resultats (mireu les dues imatges, pel record ...), malgrat els recursos que hi varem destinar (7 milions d'euros), varen acabar agafant una dinàmica de simple divulgació dels resultats dels projectes, sota la "direcció" d'una dona ex-sindicalista ambiciosa i "trepadora" (enfiladissa, diu el Google) ...
A finals de la dècada, en diverses comunicacions de la Comissió, es parlava d'una estructura europea de prospectiva. La Resolució del Consell "Noves Competències per a noves Ocupacions" (New skills for news jobs), de novembre de 2007, apuntava la necessitat d'estructurar una xarxa europea de mecanismes d'anticipació prospectiva de noves competències.
No he seguit el tema, mancat de clients interessats ... però es poden seguir les activitats de l'iniciativa [ aquí ]
Nosaltres, els catalans, mirant Europa des del mon !
Fa pocs dies vaig rebre una invitació per participar en uns diàlegs sobre el paper de la Unió Europea al món.La meva primera reacció va ser pensar que dialoguem com si fóssim petits Delors mirant el mon ... sense preocupar-nos massa del què fem a la Unió. A part d'aplicar directives i reglaments, de mirar de rebre diners i de participar en projectes, què hi fem a la Unió ? Quines estratègies d'intervenció tenen els diferents Departaments de la Generalitat per participar i influir en l'elaboració de les diverses polítiques comunitàries ? Com es promou, a cada Departament, la dimensió europea de les seves polítiques ?
Una amiga ben informada confirma les meves intuïcions: les temptatives dels governs Maragall i Montilla, no sembla que s'hagin consolidat amb els governs de CiU, ans al contrari. Malgrat els esforços encomiables, a BXL, de l'entusiasta delegat, el meu amic Pere Puig.
D'altra banda, el diumenge dia 2, La Vanguardia, publica uns interessants articles d'experts sobre la relació entre formació i treball. La Unió i les seves polítiques educatives, no apareixen enlloc. La referència no són les polítiques i programes de la Unió, són els treballs de l'OCDE !
Durant la primera dècada d'aquest segle, de 2000 a 2008, la dinàmica de cooperació/coordinació entre les administracions educatives dels Estats membres va ser molt important i significativa, impulsant la reforma dels sistemes educatius cap a la lògica del "lifelong learning". Aquí es va focalitzar massa en una mala comprensió del què es va anomenar "Bolonya". L'Estat espanyol hi va participar poc i malament: l'enllaç d'interelació a la Representació Permanent era una buròcrata a qui no interessaven, ni entenia, els processos de coordinació oberta ...
Però també és cert que les propostes metodològiques concretes de la Comissió no estaven massa a l'alçada ... Entre 1995 i 2000, des de la meva unitat a la DG EAC, varem finançar desenes de projectes-pilot sobre aquesta problemàtica (prospectiva de necessitats formatives), amb uns 3 o 4 milions d'euros, sense fer-ne l'adequada explotació.
Les meves propostes sobre explotació/valorització dels resultats (mireu les dues imatges, pel record ...), malgrat els recursos que hi varem destinar (7 milions d'euros), varen acabar agafant una dinàmica de simple divulgació dels resultats dels projectes, sota la "direcció" d'una dona ex-sindicalista ambiciosa i "trepadora" (enfiladissa, diu el Google) ...
A finals de la dècada, en diverses comunicacions de la Comissió, es parlava d'una estructura europea de prospectiva. La Resolució del Consell "Noves Competències per a noves Ocupacions" (New skills for news jobs), de novembre de 2007, apuntava la necessitat d'estructurar una xarxa europea de mecanismes d'anticipació prospectiva de noves competències.
No he seguit el tema, mancat de clients interessats ... però es poden seguir les activitats de l'iniciativa [ aquí ]
Nosaltres, els catalans, mirant Europa des del mon !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada