És indubtable la contribució del Felipe González, i de l'Alfonso Guerra també, però menys, a la modernització d'España. És estrany que ningú recordi l'episodi del matiner del seu germà, fent i desfent a Andalusia, ja a la dècada dels '80. Però ja fa temps que patinen: un en el mon dels consells de les grans empreses, l'altre apoltronat al Congrés dels Diputats, guardià de la Constitució.
Ells dos, mestres de la manipulació comunicativa i de l'encanteri popular, populistes com els que més, acusen ara l'Artur Mas de "borratxo de vanitat", desacreditant d'alguna manera les reivindicacions catalanes (molt mal conduïdes, certament, penso jo ...), i mostrant-se molt poc favorable a una eventual reforma de la Constitució: "la política de l'acontentament no funciona amb els nacionalistes", diu.
Des de Catalunya, som milions els que n'estem tips de la política de menyspreu i d'enganys que practiquen de fa dècades els nacionalistes españols.
Fa just ara dos anys, vaig penjar una [nota] criticant la misèria intelectual i la mesquineria política de la Carme Chacón i del José Montilla.
Repeteixo títol dos anys després. I em sap greu pensar en els efectes del populisme reaccionari d'aquest dos "compañeros" (ex).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada