07 de juliol 2014

El fenòmen PEREZ TAPIAS

Avui al migdia, fent zapping, he connectat amb el canal 24H (de la telepepera ...) que donava en directe la conferència conjunta dels tres candidats a secretari general del PSOE.

Gairebé dues hores de posicionaments interessants que permeten apreciar visions, projectes i estils dels concurrents. Caricaturitzant molt, el Madina m'ha semblat un nou petit Zapatero (gestos, mirades, tons ...), el Sánchez un jove i ambiciós professor d'economia un pel egocèntric, i el José Antonio Pérez Tapias ... una sorpresa extraordinària: idees rigoroses, radicals, valentes, molt ben comunicades.

En contra dels que proclamen la necessitat de que els joves agafin el relleu, em sembla que el partit i el país necessiten de gent amb l'experiència, visió i valors del PTAPIAS, com signa en el seu blog.

Partidari d'enfortir el partit i de separar les responsabilitats de secretari general i de candidat a presidir el govern. Defensor de la necessitat d'un nou pacte constitucional, sense limitar-nos a reformar la Constitució. I moltes coses més, que m'han sonat com a música celestial després de tants anys de sentir discursos grisos, burocràtics i timorats ...

Miraré de descobrir-lo: té un [blog] ple d'idees i reflexions sobre gairebé tot !

3 comentaris:

jaume molsosa ha dit...

Hola Pep, seguint el teu consell clico damunt l'enllaç al blog del Tapias. A l'esquerra, en efecte, un munt de temes. Recorro la llista i trobo "España y Catalunya". Clico i una entrada: "ESPAÑA Y CATALUNYA: NECESIDAD DE PUENTES, NO DE TRINCHERAS". Començo a llegir i a la primera ratlla llegeixo: "A poco que se mire con cierta distancia la tensión existente entre Catalunya y España -entre sus instituciones políticas- parece un conflicto planteado con claves de otras épocas".

A aquestes alçades, pensar que el conflicte és entre les "instituciones políticas és un plantejament, com a mínim, miop, malgrat que ell parla molt de "visiones" i "ópticas". Les seves no semblen gaire enfocades. De tota manera, en llegiré més temes.
A reveure!

Pep MOLSOSA ha dit...

Jaume, de la cita que fas del Perez Tapias, jo en dedueixo que ell pensa que el conflicte entre les institucions polítiques catalanes i españoles sembla plantejat amb "claus" d'altres èpoques. No diu que totes les tensions siguin institucionals. Jo vaig seguir les seves declaracions al debat a 3, l'altre dia, i, relativament, exagerant una miqueta, semblava música celestial.

Deixa'm dir-te que si mirem de filar tant prim, difícilment trobarem gent amb la que pactar, eventualment, sortides acceptables a la vertebració Catalunya/España.

Si ja no hi ha esperança d'acords, aleshores no val la pena perdre el temps amb els Perez Tapias, i menys amb els Madinas i Sanchez. De tota manera, la patuleia que ens governa, diuen que, sigui quina sigui la opció, volen que sigui pactada. Si filem tant prim amb els més clarividents, ho tenim molt malament.

Un afegitó de més: no compartiré probablement l'estratègia que finalment proposarà el Miquel Iceta. Però, malauradament, té força raó en les seves crítiques als orientadors del procés ...

jaume molsosa ha dit...

Passa, Pep, que tot i acceptant amb pinces que el Pérez vulgui dir el què tu interpretes, jo ja no estic per la vertebració Catalunya/España: massa anys de donar-nos pel sac, per no dir cul, fan que la meva confiança en la vaga creença dels "pueblos de españa" no sigui més que una entelèquia impossible i tronada. España, hagi estat pepera o socialista, se'ns en fot a la cara i ens humilia un dia i un altre. Ara és el PP i demà serà el PSOE. La darrera i barroera "cepillada" guerrera del darrer estatutet n'és la prova i el detonant. Admiro la teva constància, fe, impagables aportacions i, sobretot, la paciència que et vessa. Però a mi se m'ha acabat tot del tot.
M'agradaria il·lusionar-te, com ho estic jo, en la construcció d'un país ben nou, capaç de tirar endavant un projecte de justícia social i de govern pel poble, que és el que jo vull que sigui Catalunya, i que España no ha estat, no és i no serà capaç de donar-nos.
Una forta abraçada i les gràcies per una discussió enriquidora!