10 de febrer 2014

Posem-nos el cinturó ... anuncien la gran frenada !

En aquests darrers dies es prefigura un canvi important d'estratègia:

- primer el president Mas en el debat amb el Felipe Gonzalez organitzat pel Jordi Évole el diumenge dia 2: "Yo ya le digo, diu el president, que la consulta se hará, de una forma o de otra y siempre de acuerdo con un marco legal. Hay tres formas de hacer eso: una, negociada y acordada con vosotros sabiendo que estamos haciendo una consulta, no estamos tomando una decisión última y definitiva con consecuencias jurídicas inmediatas. Otra, una consulta de acuerdo con una ley específica del Parlamento catalán que nos permitiera conocer sobre la pregunta ya acordada cuál es la opinión de la sociedad catalana y que el Estado central ahí no intervenga. Y otra tercera, si ninguna de estas dos es posible, como aquí hay ganas de hacer esta consulta, compromiso y una voluntad muy transversal en este sentido, cuando haya elecciones en Catalunya para configurar el Parlamento catalán, mucha gente va a convertir esas elecciones en una consulta ..."

- després va ser Francesc Homs a la COPE, el 6 de febrer, parlant com un vell gitano de Taradell, insistint en que es tracta d'una consulta per saber l'opinió, i que segons els resultats, en una segona fase, caldria anar a Madrid i, eventualment, després, tots els españols podrien decidir ...;

- i diumenge dia 9 ho explicava el propagandista convergent Jordi Barbeta a La Vanguardia, dient que Artur Mas "s'esforça a fer un plantejament cada vegada més light, i que ha deixat clar (!) que la consulta no és per decidir sinó per opinar, per saber l'opinió dels catalans i després amb el resultat anar a Madrid a negociar" ... i afegeix, discretament que "es podria pensar que Mas vol evitar el conflicte perquè creu que el perdrà ... i Rajoy, Rubalcaba el volen perquè estan convençuts que tenen tots els trumfos".

Tot això, després de que el desembre de 2013, el president ens anunciés, en una carta (mal) manuscrita, que el 2014 seriem cridats a decidir el nostre futur ...






Després de dos o tres anys reivindicant un referèndum, exigint el dret a decidir i muntar el gran espectacle de la pregunta, i, de fet, encabritar a tota l'españolada, ara diuen que, en realitat, tot es per consultar la opinió dels catalans.

Farem el ridícul, un cop més.

Jo era partidari d'una estratègia en dues etapes, efectivament:
- una campanya explicativa amb consulta,
- i, eventualment, en funció dels resultats, un referèndum sobre solucions.

Ara que s'ha empatollat la cosa, difícil de corregir: hi haurà una frenada que farà saltar tothom dels seients !













Recopilo un cop més, amb recança,  les meves notes sobre el tema:

- el maig de 2006, dues reflexions sobre el mètode de consulta pel referèndum sobre l'Estatut: del (dia 4) i del (dia 16);

- el juny de 2010, la nota comentant la campanya "Mataró decideix", en la que deia que, de fet, ens entrenàvem ...

- el setembre de 2010, proposant una iniciativa amb dues etapes: campanya pedagògica i una consulta popular;

- el setembre de 2012, dues notes: la del dia 20 insistint en la pedagogia necessària per fer una consulta, i la del dia 22 explicant l'estratègia en dues etapes;

- el maig de 2013, una nota del dia 2 sobre les diferències entre decidir i opinar, entre referèndum o consulta (amb proposta de papereta àmplia inclosa), una altre del dia 8 sobre la diversa concepció de l'Estat a Catalunya i a la resta d'España, i una tercera nota del dia 29 sobre l'estratègia del dret a decidir ...

- el juliol de 2013, sobre la unió lliure dels pobles, l'oferta federal del PSOE, i l'encertada imatge de l'Antoni Puigverd: sentimentalisme català i ganes de toros a España ...

- ... i la més recent del 13 de setembre, insistint en la necessitat de clarificar ambigüitats: opinar o decidir;