Divendres passat, dia 22, es va celebrar a Mataró una "multitudinària assemblea" per conmemorar els 125 anys de la constitució de la UGT ... a Barcelona el 1888.
Les primeres reunions per crear el sindicat es varen fer, però, a Mataró el 1986.
A la web de la UGT catalana hi ha una mica d'història "oficial" ... sense massa detalls de l'època de la "transició" [enllaç]
Varen presidir l'assemblea Cándido Méndez, secretari general de la UGT española, i Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT catalana des del 1990 (23 anys !).
Méndez va dir que “hemos enhebrado tres siglos de historia. Somos una organización cargada de pasado, pero también de presente y con una gran proyección de futuro. La historia por la lucha de las libertades y la democracia en España está estrechamente ligada a la historia de UGT y así lo seguiremos haciendo”.
Va afegir que a España "se está produciendo una "ofensiva antisindical" para intentar aplicar recortes de derechos sociales y laborales sin el obstáculo de los sindicatos ... estamos peor que durante la Transición ... porque los cambios no van en un sentido de progreso y de modernidad, sino que van en un sentido involutivo", va dir Méndez, que va afegir que "tras el franquismo, los niveles de paro eran muy negativos y los salarios eran mucho más bajos que ahora ... pero había una ilusión colectiva y de esperanza en Europa, mientras que ahora se percibe como una amenaza, lo que provoca una situación anímica peor que hace 30 años".
Aprofito l'avinentesa per recordar una mica la meva història sindical ... de fa 35 anys !
De fet, malgrat que m'agradava molt el cinema i l'arquitectura, vaig decidir estudiar enginyeria (organització industrial) perquè m'agradava la tecnologia i, sobretot, per poder contribuir a millorar les condicions de treball dels treballadors. Era tot un projecte socio-professional.
Abans d'acabar la carrera ja feia assessorament i formació clandestina sobre condicions de treball. Treballant a Ca l'Enrich, el 1970, a la nit explicava als treballadors com negociar les condicions de treball que a mi em tocava millorar ! Vaig poder colaborar amb les patums de l'època: JM Vegara, AC Comín, Jesús Salvador, Eduardo Martín Toval, Arturo Moreno ... i als llocs més insospitats. Recordo moltes activitats a l'Escola de FP del Clot, però també en un convent de monges.
Mort el dictador, vaig decidir plegar de seguida de ICSA (molt bon sou, amb gran disgust del meu pare ...), per dedicar-me a recuperar la democràcia. Primer per la convergència cap el PSC i després pel sindicalisme, passant per una interessant experiència d'empresa autogestionada de més de 600 treballadors. Els sindicats varen ser legalitzats el maig de 1977, i el juny vaig entrar a treballar a la UGT com a assalariat. Membre del Secretariat Nacional, al costat del Joan Alamillo i del Xavier Guitart, i responsable dels serveis tècnics amb tota una colla d'amics (el Manel, el Joan, l'Arcadi, l'Emili, la Mercè, el Panxo, el Javier, l'Isidre, el Jordi, el Rafel, el Joan ...).
Però dos anys després, el juny de 1979, el Luís García, el Luiggi, i la resta del Secretariat Nacional varen decidir fotra'ns fora. Érem massa crítics amb les maneres, veníem del PSC, i, sobretot, ens tenien molta enveja: teníem massa èxit al "despacho" numero 6 entre els sindicalistes, fent tasques d'assessorament, assistència, difusió, formació. El PSC va mirar cap a un altre costat ...
Vaig seguir en activitats sindicals fins desembre de 1980, per la Comisión Ejecutiva Confederal (el Joaquín Almúnia portava les qüestions tècniques), i per les activitats d'acostament progressiu entre empresaris i sindicalistes que impulsava el Dieter Koniecki des de la Fundació Ebert. Finalment, el gener de 1981 em varen contractar per informatitzar l'Ajuntament.
Molts cops he pensat en el què hauria pogut ser i fer en un país una mica més normal. Em sembla que ho feia prou bé (assistint, negociant, formant, publicant ...), i havia començat a teixir una xarxa de relacions amb estructures sindicals i governamentals europees per la millora de les condicions de treball.
Tot un projecte vital ...
Les primeres reunions per crear el sindicat es varen fer, però, a Mataró el 1986.
A la web de la UGT catalana hi ha una mica d'història "oficial" ... sense massa detalls de l'època de la "transició" [enllaç]
Varen presidir l'assemblea Cándido Méndez, secretari general de la UGT española, i Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT catalana des del 1990 (23 anys !).
Méndez va dir que “hemos enhebrado tres siglos de historia. Somos una organización cargada de pasado, pero también de presente y con una gran proyección de futuro. La historia por la lucha de las libertades y la democracia en España está estrechamente ligada a la historia de UGT y así lo seguiremos haciendo”.
Va afegir que a España "se está produciendo una "ofensiva antisindical" para intentar aplicar recortes de derechos sociales y laborales sin el obstáculo de los sindicatos ... estamos peor que durante la Transición ... porque los cambios no van en un sentido de progreso y de modernidad, sino que van en un sentido involutivo", va dir Méndez, que va afegir que "tras el franquismo, los niveles de paro eran muy negativos y los salarios eran mucho más bajos que ahora ... pero había una ilusión colectiva y de esperanza en Europa, mientras que ahora se percibe como una amenaza, lo que provoca una situación anímica peor que hace 30 años".
Aprofito l'avinentesa per recordar una mica la meva història sindical ... de fa 35 anys !De fet, malgrat que m'agradava molt el cinema i l'arquitectura, vaig decidir estudiar enginyeria (organització industrial) perquè m'agradava la tecnologia i, sobretot, per poder contribuir a millorar les condicions de treball dels treballadors. Era tot un projecte socio-professional.
Abans d'acabar la carrera ja feia assessorament i formació clandestina sobre condicions de treball. Treballant a Ca l'Enrich, el 1970, a la nit explicava als treballadors com negociar les condicions de treball que a mi em tocava millorar ! Vaig poder colaborar amb les patums de l'època: JM Vegara, AC Comín, Jesús Salvador, Eduardo Martín Toval, Arturo Moreno ... i als llocs més insospitats. Recordo moltes activitats a l'Escola de FP del Clot, però també en un convent de monges.
Mort el dictador, vaig decidir plegar de seguida de ICSA (molt bon sou, amb gran disgust del meu pare ...), per dedicar-me a recuperar la democràcia. Primer per la convergència cap el PSC i després pel sindicalisme, passant per una interessant experiència d'empresa autogestionada de més de 600 treballadors. Els sindicats varen ser legalitzats el maig de 1977, i el juny vaig entrar a treballar a la UGT com a assalariat. Membre del Secretariat Nacional, al costat del Joan Alamillo i del Xavier Guitart, i responsable dels serveis tècnics amb tota una colla d'amics (el Manel, el Joan, l'Arcadi, l'Emili, la Mercè, el Panxo, el Javier, l'Isidre, el Jordi, el Rafel, el Joan ...).
Però dos anys després, el juny de 1979, el Luís García, el Luiggi, i la resta del Secretariat Nacional varen decidir fotra'ns fora. Érem massa crítics amb les maneres, veníem del PSC, i, sobretot, ens tenien molta enveja: teníem massa èxit al "despacho" numero 6 entre els sindicalistes, fent tasques d'assessorament, assistència, difusió, formació. El PSC va mirar cap a un altre costat ...
Vaig seguir en activitats sindicals fins desembre de 1980, per la Comisión Ejecutiva Confederal (el Joaquín Almúnia portava les qüestions tècniques), i per les activitats d'acostament progressiu entre empresaris i sindicalistes que impulsava el Dieter Koniecki des de la Fundació Ebert. Finalment, el gener de 1981 em varen contractar per informatitzar l'Ajuntament.
Molts cops he pensat en el què hauria pogut ser i fer en un país una mica més normal. Em sembla que ho feia prou bé (assistint, negociant, formant, publicant ...), i havia començat a teixir una xarxa de relacions amb estructures sindicals i governamentals europees per la millora de les condicions de treball.
Tot un projecte vital ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada