Un exemple molt interessant del tipus de periodisme que poc a poc es va estenent. Un periodista que no coneix rés sobre el tema, que el treballa a fons, diu, que es documenta extensament ... per acabar publicant un article a El País, que, "con la apariencia de un informe riguroso, ponderado y ecuánime, y desde una aparente distancia objectiva, da por buenas las más flagrantes falsedades ...".
Però El País disposa d'un mecanisme eficaç, gràcies a Milagros Pérez Oliva: la defensora del lector. La llegeixo cada setmana, perquè és exemple de rigor, d'objectivitat, de crítica i autocrítica constructiva.Val la pena llegir l'article del diumenge 14 de març, per comprendre de quina manera podem ser manipulats, encara que sigui inconscientment, o sense mala fe, per professionals poc competents, poc rigorosos, en mitjans tan "fiables", sembla, com El País.
Alguns detalls:
- segons la directora de l'Agencia Española de Medicamentos, els productes homeopàtics, "no han demostrado eficacia en ensayos clínicos ni estudios científicos acreditados ... estos productos han accedido al mercado por una via excepcional en la que sólo se les exige pruebas de seguridad y de calidad en la composición. Pero no se les reconoce indicación terapéutica alguna";
- en el periodismo científico no cabe la equidistancia entre teorías demostradas y teorías por demostrar ... una cosa es la percepción y otra la demostración ... i dóna com exemple d'equidistància, de "falacia periodística muy frecuente en nuestros tiempos", el debat que podria organitzar-se entre una persona que diu que la Terra és rodona i una altra persona que digués que la Terra és quadrada i buida. No hi pot haver equidistància.
- l'autor de l'article es defensa citant les Universitats que ofereixen màsters en homeopatia, el reconeixement de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, o el fet que el Colegi de Metges de Catalunya tingui una secció sobre homeopatia ... Coneixent alguns dels metges que lideren i impulsen aquestes teràpies, i les seves astúcies per enfortir les seves pràctiques, no m'és difícil entendre el perquè. De tota manera, les persones poden creure el què vulguin. Els poders públics, no. Han de garantir que no hi hagi professionals que enganyin o manipulin, han de contribuir a clarificar el debat, no a recolzar aventures.
Ens queda molt de camp per endavant per anar superant creences, supersticions i pràctiques màgiques interessades ! Per fer-ho, cal consolidar mecanismes colectius de reflexió, de verificació, de validació i de supervisió colectiva (peer review), orientats a l'interés general.
El dimarts següent, 9 de març, La Vanguardia publicava també una doble pàgina sobre el tema:
2 comentaris:
A títol de curiositat, suposo que la gent coneix que els remeis Homeopàtics es basen en diluir una substància múltiples vegades en aigua. Sense entrar en el fet, de que les disolucions d'una substància no poden ser infinites, ja que el nombre de molècules que diluim és finit. Aquí us poso unes curioses comparacions de les disolucions que es solen utilitzar en Homeopatia:
- La disolució anomenada 12C equival a diluir la substància medicinal en una quantitat d'aigua equivalent a l'oceà atlàntic
- La disolució 30C equival a diluir 1 ml de substància (agafeu-vos fort) en un cub d'aigua de 106 anys llum de costat (1,000,000,000,000,000,000 metres)
- Finalment, la disolució 200C usada en un tractament homeopàtic per la grip, és simplement inimaginable. Penseu que una disolució 40C equival a diluir una molècula en tantes molècules d'aigua com molècules existeixen en l'univers observable. Una disolució 200C requeriria diluir aquesta molècula en 10 elevat a 320 universos....
Magnífica l'argumetació de la Milagros. És un exercici de defensora impecable, documentat i, si em permeteu, implacable.
No entraré en valoracions sobre l'homeopatia, però és certque en ciència no hi ha grisos.
Publica un comentari a l'entrada