19 de febrer 2009

Esperança en la tristor

La nostra amiga Maria Dolors Esperalba va morir dimarts passat.

Es varen conèixer amb la Montse, ara fa 45 anys, treballant a can SUBIRA. Des d'aleshores, amb ella i en Carre, hem mantingut una amistat sincera, i ens hem acompanyat de prop i de lluny. Quan nosaltres érem a Brussel·les, varen venir dos cops a tastar pluja i neu !

Com amb els bons amics, hem compartit alegries i problemes, de parella, de casaments, de fills, de feines. I ens feia costat, preocupada, interessada sempre amb els ulls, els braços i el cor ben oberts !

L'hem anat a despedir al Tanatori de Mataró, i m'ha impressionat l'acte de comiat: ben organitzat, amb la família, ben conduit, senzill, clar, autèntic, viscut, amb paraules d'amor i musica sentida.

Quina diferència amb els tradicionals actes amb discursos que diuen que la mort és la vida, que hem d'esperar la resurrecció, que si l'anomenat déu ha volgut emportar-se el difunt ... quina naturalitat i dignitat, Maria Dolors !

Quina esperança que, progressivament, en moments crucials, puguem recuperar el veritable sentit humà de la vida i de la mort !

1 comentari:

Xavier Carretero Esperalba ha dit...

Pep i Montse: Desde el fons del nostre cor, jo i la nostre familia, us donem les GRACIES, per aquests petits però alhora GRANS homenatjes que l´hi heu donat a la meva mare, que de ven segur es sent MOLT ORGULLOSA !!!!

GRACIES mare !!!!

Sempre amb nosaltres

Xavi