5/ Unes propostes finals sobre els usuaris (reforma ICS)

En notes anteriors ja hi ha propostes sobre els ciutadans i la seva participació col·lectiva, comunitària, en els òrgans corresponents. Voldria afegir ara un comentari sobre els usuaris individuals, sobre els malalts que utilitzen els serveis i les assistències.

L'Ap de Llei parla en el seu Preàmbul (punt II), del "canvi cultural que experimenta la ciutadania pel que fa a les expectatives que genera el sistema sanitari públic" i que, entre d'altres factors, explica la demanda creixent i els costos creixents, i senyala com a un dels valor que ha de sustentar l'activitat de l'ICS "el diàleg amb les persones usuàries ... "

Després, en parlar de la missió i els valors de l'ICS, cita "el respecte, la humanització i l’ètica en l’atenció a pacients i les persones usuàries" (article 3 punt 2)

Finalment, quan parla dels principis de gestió, es refereix a "la satisfacció de les persones usuàries" (article 4).

Potser seria convenient recollir les darreres tendències sobre aquest tipus de qüestió: en el nou Estatut (article 23), la Llei espanyola sobre l'autonomia del pacient (41/2002), les iniciatives diverses a Catalunya i a d'altres comunitats autònomes ...

Però, sobretot, anar més enllà del què podria semblar paternalisme ... i explicitar més directament la necessària implicació personal dels usuaris, dels malalts, de les seves famílies, en els tractaments i teràpies: no només informar, comunicar, sinó també implicar efectivament, interactuar, interrelacionar amb els usuaris. No és bo tenir pacients passius, els pacients han d'assumir cada vegada més protagonisme en els processos curatius. I ho fan: els pacients estan cada vegada més ben informats, son cada vegada més impacients, com deia un article de El País del 5.07.2005.

L'Observatori suís de la salut constata que "les persones que tenen cura de la seva salut amb competència i confiança en ells mateixos, tenen una millor salut i una millor qualitat de vida que les persones que pensen que no hi poden fer rés i adopten actituds passives ..." ( http://www.obsan.ch/f ). Per tant, considera que "l'empowerment", és a dir, el reforçament de l'autonomia dels usuaris, la millora dels seus coneixements i de les seves competències, la confiança en els seus propis recursos enfront de la malaltia, i la confiança, també, en els serveis de salut, constitueix un objectiu prioritari !

També, les possibilitats de les eines de telecomunicació obren unes possibilitats extraordinàries: per exemple, les propostes de la Comissió Europea sobre la e-Salut, i el seu Pla d'acció per un espai europeu de la salut en línia (2004). La Comissió considera que les tecnologies de la informació i la comunicació poden reforçar el l'empowerment dels ciutadans i el seu poder d'actuació, poden ajudar els professionals, poden millorar els serveis de salut, reduir els errors i la "paperassa", millorar l'eficàcia dels sistemes, ... en definitiva, permetran disposar de sistemes de salut centrats, efectivament, en el ciutadà.


En definitiva, tot i que no n'és l'objecte principal d'aquesta Llei, caldria:

- al nou article 3 proposat,
que el text indiqués, com a un dels objectius estratègics de l'ICS, que cal adaptar les polítiques de informació i reforçar els mètodes de interacció amb els usuaris … .