07 d’abril 2018

Si hi hagués "diàleg" ... què diria el Puigdemont ?

Acabo de llegir les reflexions del Juliana sobre la qüestió catalana. Clarificador com sempre, en el seu paper d’explorador visionari i topògraf de camins.

La pregunta, ara, és la següent: suposem (és molt suposar) que el Rajoy o l’Albert Rivera son cridats (...) a seure i a dialogar, a parlar amb l’independentisme català. Què dirà Puigdemont ?

- si diu que vol negociar la independència, la tornarà a cagar i seguirem amb el raca raca.
- si diu que vol un referèndum pactat, segons amb quina fórmula, seguirà també el raca raca
- si diu (reconeix) que la majoria independentista és exigua i que estaria disposat a dialogar sobre formes imaginatives i creïbles de vertebració/articulació de Catalunya amb España, hi ha recorregut.

Personalment penso que la nostra dependència d’aquest país ens és perniciosa, molt, però que la realitat catalana fa que només es pugui aglutinar un 60/70% de catalans amb un projecte radicalment catalanista al sí d’una España renovada. Només tindrem força efectiva/decisiva amb un projecte realment, àmpliament, majoritari.

Per tant, em sembla urgent que el catalanisme radical elabori un memorial de greuges, un memoràndum for understanding, coherent, sòlid, ben estructurat, que pugui aguantar les envestides fascistoides de l’España cutre però, també, les trampes formalistes i procedimentals dels reformadors/maquilladors de la vella Constitució.

Cal reivindicar un gran Pacte d’Estat modern, que cal regenerar/depurar institucionalment (TS, TC, Hisenda, TComptes, mèdias públics, ...), respectuós de les nacionalitats i diversitats, amb una concepció no centralista de la península, distribuint equilibradament competències, solidari, però delimitant clarament drets i, especialment, els deures de tothom. Després, el contingut del Pacte s’hauria de traspassar a la Constitució.

Molta feina per fer ! ... i és urgent fer-la !

Post-sciptum ...
Acabo de sentir el President des de Berlin (dissabte 7 a les 12'30) i diu que la independència no és la única solució, però que espera que España presenti un projecte engrescador !
Magnífic !!!

2 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Benaurats els qui encara creieu amb els pactes amb governs espanyols, probablement sou uns ferms candidats a arribar al regne dels cels.

Jo amb això ja he perdut la fe, i continuo pensant des d'aquí que "veïns des de 1714" i des d'allà "España antes roja que rota" i que la millor solució fora un referèndum acordat i sens dubte revisable cada X anys ja que també sóc conscient que el resultat, tant si cau d'una banda com de l'altra, serà molt ajustat.

Pep MOLSOSA ha dit...

No m'agrada la interpelació: jo he escrit que "crec" en el pactes ?
I una mica tip d'esquemes religiosos que fa segles que ens contaminen.
Jo intento raonar, pensar ... i fer política democràtica buscant concertar projectes amb àmplis suports.
En política, a més de les raons, compte la correlació de forces.
Quin projecte a Catalunya pot integrar un 60/70% dels catalans ?
Si tu no creus en els pactes amb governs espanyols, perquè parles d'un referèndum acordat ?
Bueno, prou del raca raca ...