Dimarts passat el president va anar al Parlament Europeu (una sala de treball ...) per explicar el què i el perquè del referèndum. Ampliament retransmès i comentat, intento aquí llegir-lo amb calma i fer-me la meva pròpia opinió.
Del PDF divulgat pels serveis de Presidència, em quedo amb els dos paràgrafs que em semblen més significatius:
1.- el primer, per comprendre l'argumentació de base: perquè la independència ?
Fa uns dies reclamava aquesta explicació "oficial", per poder-la explicar als meus conciutadans.
Simplista, decebedora, molt poc convincent. Llàstima. Una opció d'aquesta envergadura exigeix unes quantes ratlles més, penso, si volem convèncer una àmplia majoria de catalans, i, també, sobretot, als europeus que ens miren amb atenció encuriosida.
Caldria haver explicat, per exemple, la temptativa de negociar un Pacte Fiscal el setembre de 2012, i els processos electorals subsegüents ...
2.- el segón, per entendre la justificació: quants catalans pensen que no hi ha altre alternativa ?
El President diu que existeix una majoria de ciutadans que vol construir un nou estat. Molt discutible.
En paràgrafs anteriors cita els resultats de les darreres eleccions: 48% de votants a opcions independentistes, 39% de votants a opcions contràries a la independència. Atesa la realitat catalana, o aconseguim un suport significatiu (> 60%), o no tindrem força suficient i, el què és més preocupant, dividiríem el país d'una manera dramàtica.
Vist el panorama a Madrid, em sento cada cop més "independentista", sí.
Però, malauradament, no som prous. La darrera enquesta del CEO/Generalitat dona aquests resultats:
- un 63% consideren que tenim un nivell insuficient d'autonomia,
- un 63% (23,2 + 38,9) voldria ser un estat (federat o independent),
- però només un 45% es declaren independentistes ...
Més dades: l'evolució del sentiment de "pertinença" entre 2012 i 2016, després dels 5 o 6 anys de "procés".
(Però compte, mirant dades dels darrers estudis i baròmetres del CEO, surten resultats que oscilen entre un 40, un 46 o un 48% els qui es senten només o més català que español, en pocs dies de diferència ! )
Aquesta és la nostra (fotuda) realitat, bloquejada, com diuen molts.
I el més preocupant, penso, és que els nostres dirigents ho estan fent molt malament: la visita a BXL ha estat una oportunitat perduda !
Ens cal inteligència estratègica per explicar millor (encara) la problemàtica i les opcions per fer bascular la balança.
Del PDF divulgat pels serveis de Presidència, em quedo amb els dos paràgrafs que em semblen més significatius:
1.- el primer, per comprendre l'argumentació de base: perquè la independència ?
Fa uns dies reclamava aquesta explicació "oficial", per poder-la explicar als meus conciutadans.
Simplista, decebedora, molt poc convincent. Llàstima. Una opció d'aquesta envergadura exigeix unes quantes ratlles més, penso, si volem convèncer una àmplia majoria de catalans, i, també, sobretot, als europeus que ens miren amb atenció encuriosida.
Caldria haver explicat, per exemple, la temptativa de negociar un Pacte Fiscal el setembre de 2012, i els processos electorals subsegüents ...
2.- el segón, per entendre la justificació: quants catalans pensen que no hi ha altre alternativa ?
El President diu que existeix una majoria de ciutadans que vol construir un nou estat. Molt discutible.
En paràgrafs anteriors cita els resultats de les darreres eleccions: 48% de votants a opcions independentistes, 39% de votants a opcions contràries a la independència. Atesa la realitat catalana, o aconseguim un suport significatiu (> 60%), o no tindrem força suficient i, el què és més preocupant, dividiríem el país d'una manera dramàtica.
Vist el panorama a Madrid, em sento cada cop més "independentista", sí.
Però, malauradament, no som prous. La darrera enquesta del CEO/Generalitat dona aquests resultats:
- un 63% consideren que tenim un nivell insuficient d'autonomia,
- un 63% (23,2 + 38,9) voldria ser un estat (federat o independent),
- però només un 45% es declaren independentistes ...
Més dades: l'evolució del sentiment de "pertinença" entre 2012 i 2016, després dels 5 o 6 anys de "procés".(Però compte, mirant dades dels darrers estudis i baròmetres del CEO, surten resultats que oscilen entre un 40, un 46 o un 48% els qui es senten només o més català que español, en pocs dies de diferència ! )
Aquesta és la nostra (fotuda) realitat, bloquejada, com diuen molts.
I el més preocupant, penso, és que els nostres dirigents ho estan fent molt malament: la visita a BXL ha estat una oportunitat perduda !
Ens cal inteligència estratègica per explicar millor (encara) la problemàtica i les opcions per fer bascular la balança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada