Sobretot des de la doble perspectiva:
- un 48% de vots a favor de candidatures independentistes
- un 53% de diputats (62 + 10) sobre 135, a favor del procés independentista
El programa de Josep Cuní el 5 de novembre, a partir d'una enquesta del GESOP a 1600 ciutadans (sembla que és una bona mostra ...), aporta matisos importants. Tenint en compte, lògicament, totes les prevencions sobre intencions, oportunitat, metodologia, ...Una pregunta-clau, que dóna respostes provocadores, suscitadores de debat:
I anàlisi de les respostes en funció de diverses característiques, entre d'altres:
- de com es defineixen en l'ambigu eix esquerra/dreta,
- del què varen votar el passat 27-S
Els tertulians, Antonio Franco sobretot, parla del vot independentista "instrumental", que vota JuntsxSí o la CUP per forçar posicions radicals, però que veuria bé una negociació. El problema és negociar amb qui ... i què.
I, per tant, quines forces tenim a Catalunya per exigir i obtenir (negociant) un canvi radical de la situació.
Màrius Carol posa sobre la taula quants acceptarien una solució a la basca, i el tertulià independentista del programa salta súbito dient que ell sí !
(afegir link a la tertúlia de 8aldía)
En una temptativa de quantificar aquestes respostes projectant-les sobre vots reals el 27-S, he fet aquest quadre, que confirma, a grans trets, el què diu l'enquesta: 30 - 35 % de recolzament (només) a posicions clarament independentistes ...
Conclusió:
La força que tindríem definint una demanda clara de canvi radical i contundent seria extraordinària.
Només ens falta un líder (un grup ...) intel·ligent, amb voluntat i coratge, capaç de formular objectius clars i estratègia efectiva, i d'aglutinar aquesta gran majoria.
De moment, si hi és, no se'l veu !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada