08 de juny 2015

Eibar: un xino i jo al Museoa

Dissabte dia 6 vaig sortir a les 6 del matí cap a Bera (Navarra), a buscar la Montse. 600 km, 6 hores justes. Després, jo volia anar a dormir a Eibar, però els amics de la Montse ens ho varen desaconsellar: és una ciutat lletja, sense cap interès, deien ...

Varem anar a dormir a una caseta encantadora d'uns amics, gairebé sobre l'aigua, a Deba. Perfecte.

Però després vaig convèncer la Montse que la ruta lògica de tornada passava per Eibar, i que podíem aturar-nos un moment. Flexible com és, de vegades, va acceptar. Aquest matí hi hem anat. Encauada en una vall, plena d'edificis industrials, molts de tancats, no semblava que tingués massa coses d'interès. Molts balcons amb banderes blaugranes, sobretot que ahir al vespre la burocràcia futbolera anunciés que l'equip potser encara es podria quedar a primera: l'Elx baixaria per reiterades marrulleries econòmiques i comptables !

Ens hem parat a mig poble, hem passejat un centenar de metres ... i cap al cotxe. Però en tornar, hem vist un lletreros: hi ha un Corte Inglés (!) i un Museoa. He pensat que potser tindria algun interès, i hem anat a buscar-lo. Hem preguntat a un ciutadà. Ens ha mirat amb cara de sorpresa, molt estranyat, però ens ha dit on era. En una cinquena planta d'una antiga fàbrica mig amagada.

La Montse m'ha donat mitja hora: de l'exterior, no convidava gens a entrar ... De fet, a dins, només érem un xino i jo !
M'han fet descompte per l'edat: de 3 euros a 1'50.

Però, a dins, una gran sorpresa. Moltes armes, lògicament, però també bicis, motos, màquines de cosir i de planxar, de torrar pa ... (Lambretta, Mobylette, Alfa, ...), sense oblidar la formació professional, sempre present a Euskadi. Un museu molt pedagògic, amb molta perspectiva històrica, del passat, del passat recent, del present i mirant (sospirant) cap al futur.

Molt inquietant que ells, amb tota la seva gran tradició industrial i de mecànica de precisió, no vegin clar el seu futur. Aquí els discursos més assenyats diuen que hem de recuperar teixit industrial. Difícil, ho tenim molt difícil, als països del sud de la Unió. L'economia de l'absurd, que diu el Burgaya [link].


Val la pena anar-hi !