Masoquista com soc dels mètodes de planificació estratègica i de governança, llegeixo i segueixo els petits passos i gestos dels dos principals actors del galliner català.
Vaig quedar-me amb el primer punt de la proposta del President després de la gesta del 9.N: cal comptar-nos, cal mostrar a tothom la voluntat de canvi radical dels catalans. Com que no va ser possible una consulta, muntem unes eleccions consultives. Fins aquí, bravo ! D'una punyetera vegada sabríem on som.
Però el full de ruta que proposava per després, trencava l'originalitat, la claredat, la senzillesa bàsica de la seva proposta. Després de les eleccions, un govern que lideri el camí cap a la independència, donant per descomptat que el vot independentista guanya clarament.
Per això he penjat dues notes en aquest blog proposant una doble volta electoral: primer, consultives, després, governatives.
No és evident que el vot independentista guanyi clarament.
Per tant, millor comptar i mesurar clarament les forces, abans d'intentar saltar una paret cada cop més alta ...
Després de les gesticulacions d'aquests dies, que, segur, ha fet decaure la confiança global en els dirigents del procés, avui, a El Periódico, Oriol Junqueras fixa clarament la seva posició. Vol, de fet, unes eleccions constituents, confiant en que la voluntat del conjunt dels catalans és àmpliament favorable a tirar pel dret, amb decisió i convenciment, cap a la independència, i que estan militantment disposats a la, previsiblement, dura confrontació amb les elits dirigents de l'Estat español.
Al mateix diari, Bru de Sala diu que "Mas presenta un camí dilatat i negociat, i Junqueras, una independència exprés que espanta fins i tot el més abrandat dels pensionistes ..."
La meva conclusió és que hi ha objectius globals diferents, a partir d'una avaluació diferent de les forces independentistes. O potser d'una diferent consciència dels riscos: Mas seria relativament prudent, conscient de com està el galliner, i Junqueras, inconscientment partidari de tirar pel dret caigui el què caigui.
Junqueras diu en el seu article que l'objectiu és aconseguir (ja) "un Parlament amb una majoria absoluta compromesa amb un full de ruta per la independència i un Govern de concentració per convertir Catalunya en un Estat independent ..."
En definitiva, unes eleccions constituents.
Malauradament, cap de les dues opcions permetrà a la ciutadania expressar clarament la seva visió i voluntat respecte de l'encaix amb España.
Continuarem amb el raca, raca ambigu i pervers. Deixant de-construir el país per agents com el Boi Ruiz que gestiona el 40% del pressupost de la Generalitat. O consolidar l'España centralista: qui ha reaccionat davant les prioritats del desenvolupament de l'AVE del govern de Rajoy ?
La setmana vinent anem a Donostia en tren: 600 km, 6 hores !
Vaig quedar-me amb el primer punt de la proposta del President després de la gesta del 9.N: cal comptar-nos, cal mostrar a tothom la voluntat de canvi radical dels catalans. Com que no va ser possible una consulta, muntem unes eleccions consultives. Fins aquí, bravo ! D'una punyetera vegada sabríem on som.
Però el full de ruta que proposava per després, trencava l'originalitat, la claredat, la senzillesa bàsica de la seva proposta. Després de les eleccions, un govern que lideri el camí cap a la independència, donant per descomptat que el vot independentista guanya clarament.
Per això he penjat dues notes en aquest blog proposant una doble volta electoral: primer, consultives, després, governatives.
No és evident que el vot independentista guanyi clarament.
Per tant, millor comptar i mesurar clarament les forces, abans d'intentar saltar una paret cada cop més alta ...
Després de les gesticulacions d'aquests dies, que, segur, ha fet decaure la confiança global en els dirigents del procés, avui, a El Periódico, Oriol Junqueras fixa clarament la seva posició. Vol, de fet, unes eleccions constituents, confiant en que la voluntat del conjunt dels catalans és àmpliament favorable a tirar pel dret, amb decisió i convenciment, cap a la independència, i que estan militantment disposats a la, previsiblement, dura confrontació amb les elits dirigents de l'Estat español.
Al mateix diari, Bru de Sala diu que "Mas presenta un camí dilatat i negociat, i Junqueras, una independència exprés que espanta fins i tot el més abrandat dels pensionistes ..."
La meva conclusió és que hi ha objectius globals diferents, a partir d'una avaluació diferent de les forces independentistes. O potser d'una diferent consciència dels riscos: Mas seria relativament prudent, conscient de com està el galliner, i Junqueras, inconscientment partidari de tirar pel dret caigui el què caigui.
Junqueras diu en el seu article que l'objectiu és aconseguir (ja) "un Parlament amb una majoria absoluta compromesa amb un full de ruta per la independència i un Govern de concentració per convertir Catalunya en un Estat independent ..."
En definitiva, unes eleccions constituents.
Malauradament, cap de les dues opcions permetrà a la ciutadania expressar clarament la seva visió i voluntat respecte de l'encaix amb España.
Continuarem amb el raca, raca ambigu i pervers. Deixant de-construir el país per agents com el Boi Ruiz que gestiona el 40% del pressupost de la Generalitat. O consolidar l'España centralista: qui ha reaccionat davant les prioritats del desenvolupament de l'AVE del govern de Rajoy ?
La setmana vinent anem a Donostia en tren: 600 km, 6 hores !
1 comentari:
El que més greu em sap de tot plegat és el malbaratament de les il·lusions col·lectives.
Publica un comentari a l'entrada