Aprofitant la visita del Manel i la Mª Antònia i, especialment del bon temps, ahir dissabte varem fer un tomb pels aiguamolls. Molt ben "entretinguts", molta gent, molts pares amb nens. Barat: només 2,5 euros pel cotxe amb 4 persones. Vist el què hi ha, l'haguéssim pagat gustosament 3 euros per cap. Val la pena mantenir el parc, que havia estat amenaçat per la cobdícia d'inversors que volien construir-hi, com a Empuriabrava, 40.000 habitatges !
A mig recorregut, l'extraordinària sorpresa: la reconversió d'un dels sitges d'arròs en un extraordinari mirador observatori dels aiguamolls, de tot l'Empordà, el Montgrí, el Canigó, el Montseny, el Far ...
Una solució molt enginyosa: una doble escala interior (una per pujar, l'altre per baixar), lluminosa (aprofitant els respiradors per assecar l'arròs), amb un observatori de fusta molt funcional i ben integrat en l'estètica general. Permet enfilar-te uns 20 metres i disfrutar/gaudir d'una perspectiva extraordinària. Després de caminar uns 2 o 3 quilòmetres arran de l'aigua dels petits canals i llacs, pujar a l'observatori permet descobrir tota la riquesa dels aiguamolls.
El volum, l'estructura, l'alçada són molt similars als que jo havia imaginat pel projecte de FAR.GROS a la punta del port de Mataró, el 1992, ara fa 20 anys !. Em reconforta pensar que les meves parides són realitzables. Potser m'ha faltat empenta per promoure-les, o un context més sensible a innovacions d'interès colectiu ...
Posats a parlar d'enginy, cal dir que al Parc també hi ha un altre iniciativa interessant, però encara no acabada: un cargol sense fi (concebut per Arquimedes, fa més de 2.000 anys ?), per fer pujar l'aigua de nivell.
Hi falta una part essencial (penseu-hi una mica ...), però potser la manca de recursos l'ha deixada a mig camí ... De moment, l'aigua l'aixeca una senzilla bomba moguda per un clàssic motor elèctric ... Aprofitarem la propera visita per parlar-ne als responsables del Parc.
El motor que té a la capçalera no és bona senyal: hi hauria d'altres opcions més ecològiques.
Fer servir la força del vent com ho fan els holandesos o d'altres pobles nòrdics.
Mireu les imatges dels fluttermühle a la wikipèdia alemanya !
A mig recorregut, l'extraordinària sorpresa: la reconversió d'un dels sitges d'arròs en un extraordinari mirador observatori dels aiguamolls, de tot l'Empordà, el Montgrí, el Canigó, el Montseny, el Far ...
Una solució molt enginyosa: una doble escala interior (una per pujar, l'altre per baixar), lluminosa (aprofitant els respiradors per assecar l'arròs), amb un observatori de fusta molt funcional i ben integrat en l'estètica general. Permet enfilar-te uns 20 metres i disfrutar/gaudir d'una perspectiva extraordinària. Després de caminar uns 2 o 3 quilòmetres arran de l'aigua dels petits canals i llacs, pujar a l'observatori permet descobrir tota la riquesa dels aiguamolls.
El volum, l'estructura, l'alçada són molt similars als que jo havia imaginat pel projecte de FAR.GROS a la punta del port de Mataró, el 1992, ara fa 20 anys !. Em reconforta pensar que les meves parides són realitzables. Potser m'ha faltat empenta per promoure-les, o un context més sensible a innovacions d'interès colectiu ...
Posats a parlar d'enginy, cal dir que al Parc també hi ha un altre iniciativa interessant, però encara no acabada: un cargol sense fi (concebut per Arquimedes, fa més de 2.000 anys ?), per fer pujar l'aigua de nivell.
Hi falta una part essencial (penseu-hi una mica ...), però potser la manca de recursos l'ha deixada a mig camí ... De moment, l'aigua l'aixeca una senzilla bomba moguda per un clàssic motor elèctric ... Aprofitarem la propera visita per parlar-ne als responsables del Parc.
El motor que té a la capçalera no és bona senyal: hi hauria d'altres opcions més ecològiques.Fer servir la força del vent com ho fan els holandesos o d'altres pobles nòrdics.
Mireu les imatges dels fluttermühle a la wikipèdia alemanya !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada