30 de març 2007

Inici de la tramitació parlamentària de la Llei de l'ICS


En el Diari de sessions del Parlament es pot consultar la presentació de la Consellera Geli i les primeres reaccions dels grups polítics.
Molt interessants, especialment la de CiU, que és la que probablement influirà més en la construcció del consens volgut per la Consellera.
És un document .pdf, i cal anar a la pagina 23 fins la 33 !

Passeu-ho !

Una molt bona notícia: el Consorci Sanitari del Maresme ofereix un nou servei de concertació de visita amb el metge o infermer/a de les Àrees bàsiques de Cirera-Molins, Mataró Centre i Argentona !

28 de març 2007

Contenidors per viure !

Sembla que responsables de l'Ajuntament de Mataró han anat a Londres a veure experiències d'utilització de contenidors per construir vivendes per a joves.
Molt interessant com a idea, jo l'havia explorat el març del 2003: 4 contenidors per planta (aquí hi ha baixos més 3 plantes), una vivenda per contenidor (9 x 3), amb un balcó per vivenda a la cantonada (3 x 3), sobre una planta de 12 x 12 metres.
A l'interior, cal afegir-hi unes galeries metàl.liques que donen la volta i permeten accedir a cada mòdul, amb les escales corresponents.
Vegeu unes idees sobre la distribució interior, esboçades en un anunci de diari, a l'avió de tornada de BXL ...



I si algú vol més experiències amb contenidors, que miri aquest link !



(AFEGIT el 28.04.2007)

La Vanguardia publica avui l'iniciativa de la galeria Metropolitana de construir la Barcelona Work Box al 22@:

14 de març 2007

Endreçats els records de 15 anys a la Comissió !


Com ja vaig fer amb els records d'altres etapes de fa 25 o 30 anys (Ajuntament de Mataró, primer miting socialista, reconstrucció de la UGT, primers Ciutadans pel Canvi), acabo ara d'endreçar documents, fotos, papers, propostes, vivències, impressions, ... dels meus 15 anys de treball com a funcionari a la Comissió Europea a Brussel.les ... en un CD que conté més de 130 pagines en format word, obert !

13 de març 2007

Un camí ben llarg, Europa !

Aquests propers dies, el 25 de març, celebrarem el 50è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma que varen fer néixer el què ara, després d'un llarg procés de creació, consolidació i ampliació, coneixem com a Unió Europea.

Es evident que la construcció europea ha estat un èxit rotund i espectacular: gairebé 490 milions de persones i 27 Estats membres compartint polítiques i recursos, preocupacions, problemàtiques i iniciatives. Amb dificultats, certament. Es el preu que exigeix la diversitat de cultures, tradicions i interessos.

Els objectius inicials eren la pau (després de dues grans guerres mundials), i la consolidació d'un espai econòmic i polític potent, capaç de garantir estabilitat, cohesió social i econòmica, i seguretat als seus membres. Sobre aquesta base, la Unió volia poder jugar un paper actiu al mon, promovent els valors europeus (el què s'anomenava el model social europeu), davant d'altres models menys solidaris, més individualistes, més descarnadament capitalistes ... o menys democràtics.

Un èxit rotund i espectacular, si ho mirem amb perspectiva històrica.

Només una petita referència als resultats, ara i aquí: davant les reaccions colpistes antidemocràtiques que diuen que es veuen o es senten a Madrid, pertànyer a la Unió Europea és una garantia indiscutible ... Però en volem més. El mon ha canviat molt, les societats, l'economia, les tecnologies, la famosa globalització revolucionen les nostres vides, les nostres perspectives, i creix la sensació d'incertesa, d'inseguretat, de desconfiança en el futur. On anem tots plegats ?

Pensant en la Unió Europea, sembla que tenim ara mateix tres reptes:

1/ Arreglar la casa comú: després de la frenada al procés de millora de les formes de governar Europa, tenim sobre la taula l'exigència de trobar-hi una sortida compatible amb les voluntats populars, però, sobretot, que garanteixi la governabilitat i l'eficàcia de les polítiques comunitàries.

2/ Posar-nos d'acord tots plegats sobre el què volem que sigui la Unió, de cara al futur: perquè ha de servir Europa ? La Unió és ara un extraordinari i complex muntatge institucional i legislatiu, que impulsa necessàries polítiques econòmiques, socials, tecnològiques. Però, sembla, la gent "ne s'y retrouve plus", com ja deia el President Delors el 1992, tot predicant ser inventors de simplicitat ... en constatar que la màquina europea era massa elitista, massa tecnocràtica.

Ja fa temps que predico iniciatives complementàries que poden ajudar als ciutadans a sentir-se més europeus. No es tracta tant de "rapprocher l'Europe du citoyen" com diuen els meus ex-col·legues de Brussel·les, sinó d'implicar realment els ciutadans en activitats europees: cooperant, participant personalment, intercanviant. Implicació que és garantia de comprensió, de tolerància, condicions necessàries per adoptar polítiques de cohesió i de solidaritat.

Calen, penso, i deia, mecanismes d'intervenció que promoguin una implicació efectiva en activitats europees, una cooperació concreta de les persones i de les administracions en activitats econòmiques, professionals, socials: ciutadans, estudiants (ah! les beques Erasmus !), professionals, administradors, gerents, científics ... però també governs locals i regionals, hospitals, escoles, institucions pel transport, pel medi ambient, ...

Curiosament, aquest dimarts dia 13, el grup de lliberals i demòcrates pro Europa del Comitè de les Regions, davant d'aquesta qüestió (per què serveix Europa), publica un article a La Vanguardia proposant una declaració simple d'intencions per senyalar el camí. Hi ha 9 propostes, 9 missions, que son relativament senzilles però tradicionals: pau, llibertat, democràcia, seguretat, mobilitat, economia forta, capacitat de parlar al món, ... Però la sexta proposa "promoure i facilitar la cooperació entre europeus a nivell individual, local, regional i nacional, tant en l'esfera pública com en la privada" ! Anem per bon camí si aquesta visió es precisa i la Unió es dota dels instruments i recursos necessaris, deixant enrera petits programes com ara el simbòlic "jumelage de villes" (agermanament).

3/ Ser capaços de concebre unes regles noves, unes bases, uns criteris, uns valors, ... que ens permetin contribuir, també des de la Unió Europea, a una globalització més solidaria, més respectuosa dels interessos i de les cultures de tots, més respectuosa del nostre planeta ... Es un tema ja molt debatut, tant d'una manera general com temàtica, amb el canvi climàtic com a darrer gran protagonista.

Però hi ha elements nous, exemplars, esperançadors, penso. A finals de febrer, a prop de Bamako, a Malí, s'ha celebrat el Foro per la Sobirania Alimentaria (un nou concepte, una nova regla de joc, diferent del de seguretat alimentària), que potser, podria permetre als països menys desenvolupats fer front a les dràstiques polítiques economicistes impulsades per la OMC, el FMI i altres organitzacions representatives, dominades pels econòmicament forts, diguem-ho clar.

Tindrem els europeus (amb institucions de govern més operatives), el coratge i la valentia, des dels valors socials que prediquem, des del nostre model social, d'escoltar aquestes propostes innovadores, i d'articular-les progressivament en les nostres polítiques pel futur mon ?

Aquest aniversari és un moment excepcional per a pensar-hi !