Ramon Bassas, en un comentari a la meva nota del 25 de juny, em diu que voldria reflexionar sobre el discurs espiritual que l'esquerra podria fer ...
En aquest brogit trepidant d'informacions, cal precisar el sentit de les paraules i dels conceptes, no ens perdéssim parlant de les forces de la terra i l'energia del cel, com ho feien els qui van introduir el tai-txi a l'Hospital ...
M'ha semblat interessant, per començar, parlar de l'esperit, abans de reflexionar sobre l'espiritualitat. Es interessant veure a la Wikipedia les diferències entre la versió catalana, francesa i l'espanyola.
Encara que sigui una mica senzill, pot ser útil treballar amb l'esquema següent:
- els homes rebem un seguit d'inputs (informacions, experiències, vivències, idees, tradicions, influències, ...), condicionats pel context (necessitats, disponibilitats, ...) on vivim;
- processem aquests inputs amb un seguit de processos mentals que ens caracteritzen, i aprenem, els assimilem (conscient o inconscientment), pensem, els apreciem, els valorem en traiem conclusions;
- configurem la nostra mentalitat, la nostra personalitat, el nostre esperit ... en forma de motivacions, aspiracions, actituds, creences, pors, principis, criteris, valors, ...
- i ens comportem , ens relacionem, convivim, ... i votem !
Sembla evident que és molt important el què rebem (noves realitats, noves problemàtiques, noves contradiccions, ...), i el com ho processem (rigor, ponderació, comprensió, racionalitat, ...).
La Crida per la Convenció pel Futur, proposa, entre d'altres coses, la revitalització democràtica i social del nostre país, considerant que en un moment de ràpida evolució vers una societat més complexa i individualitzada, que genera noves actituds personals i col·lectives. Catalunya, diu la Crida, tindrà una evolució positiva si es verifiquen a la vegada una bona acció de govern i un procés polític i social general que reforci els valors comuns de progrés, cohesió social, unitat civil, solidaritat i pluralisme.
El conseller Castells impulsa una reforma en les formes de governar Catalunya basada en la programació pressupostària, que pretén donar sentit, donar orientacions estratègiques als pressupostos: "un pla estratègic, diu, deslligat del pressupost no té sentit, com tampoc no el té un pressupost sense orientació estratègica".
Fent un símil, podríem dir que uns principis, uns valors, unes idees sense un programa concret d'acció de govern, no serveixen de massa, però que un programa de govern sense principis i valors, tampoc.
Quins són avui, ara i aquí, els principis, els valors ètics i morals, cívics i socials que han d'orientar l'acció dels socialistes ? Quines són les diferències amb els principis, amb els valors morals de la dreta ?
No ens podem limitar a oferir solucions concretes als problemes concrets de la gent. No ens hem de limitar a vendre propostes als consumidors de política … guiats per les simples lleis del marketing electoral.
Hauríem d'esforçar-nos en seguir i analitzar les problemàtiques col·lectives, concebre després les propostes polítiques en funció dels nostres valors socialistes, i, finalment, predicar les propostes justificant-les adequadament en funció dels valors, dels objectius globals que perseguim …
Probablement, les reflexions sobre el discurs espiritual de l'esquerra hauríen de començar:
- recuperant, clarificant, actualitzant ... els principis, els valors, la moral dels socialistes;
- assegurant el respecte d'aquests valors, d'aquestes finalitats bàsiques, quan imaginem polítiques i solucions;
- reforçant la coherència del nostre comportament militant, i dotant el nostre partit d'un funcionament que sigui escola pràctica d'aquests principis i valors, exemple concret per a la societat en general.
La reflexió sobre el discurs espiritual que suggereix el Ramon, seguirà en següents notes/capítols !
En aquest brogit trepidant d'informacions, cal precisar el sentit de les paraules i dels conceptes, no ens perdéssim parlant de les forces de la terra i l'energia del cel, com ho feien els qui van introduir el tai-txi a l'Hospital ...
M'ha semblat interessant, per començar, parlar de l'esperit, abans de reflexionar sobre l'espiritualitat. Es interessant veure a la Wikipedia les diferències entre la versió catalana, francesa i l'espanyola.
Encara que sigui una mica senzill, pot ser útil treballar amb l'esquema següent:
- els homes rebem un seguit d'inputs (informacions, experiències, vivències, idees, tradicions, influències, ...), condicionats pel context (necessitats, disponibilitats, ...) on vivim;
- processem aquests inputs amb un seguit de processos mentals que ens caracteritzen, i aprenem, els assimilem (conscient o inconscientment), pensem, els apreciem, els valorem en traiem conclusions;
- configurem la nostra mentalitat, la nostra personalitat, el nostre esperit ... en forma de motivacions, aspiracions, actituds, creences, pors, principis, criteris, valors, ...
- i ens comportem , ens relacionem, convivim, ... i votem !
Sembla evident que és molt important el què rebem (noves realitats, noves problemàtiques, noves contradiccions, ...), i el com ho processem (rigor, ponderació, comprensió, racionalitat, ...).
La Crida per la Convenció pel Futur, proposa, entre d'altres coses, la revitalització democràtica i social del nostre país, considerant que en un moment de ràpida evolució vers una societat més complexa i individualitzada, que genera noves actituds personals i col·lectives. Catalunya, diu la Crida, tindrà una evolució positiva si es verifiquen a la vegada una bona acció de govern i un procés polític i social general que reforci els valors comuns de progrés, cohesió social, unitat civil, solidaritat i pluralisme.
El conseller Castells impulsa una reforma en les formes de governar Catalunya basada en la programació pressupostària, que pretén donar sentit, donar orientacions estratègiques als pressupostos: "un pla estratègic, diu, deslligat del pressupost no té sentit, com tampoc no el té un pressupost sense orientació estratègica".
Fent un símil, podríem dir que uns principis, uns valors, unes idees sense un programa concret d'acció de govern, no serveixen de massa, però que un programa de govern sense principis i valors, tampoc.
Quins són avui, ara i aquí, els principis, els valors ètics i morals, cívics i socials que han d'orientar l'acció dels socialistes ? Quines són les diferències amb els principis, amb els valors morals de la dreta ?
No ens podem limitar a oferir solucions concretes als problemes concrets de la gent. No ens hem de limitar a vendre propostes als consumidors de política … guiats per les simples lleis del marketing electoral.
Hauríem d'esforçar-nos en seguir i analitzar les problemàtiques col·lectives, concebre després les propostes polítiques en funció dels nostres valors socialistes, i, finalment, predicar les propostes justificant-les adequadament en funció dels valors, dels objectius globals que perseguim …
Probablement, les reflexions sobre el discurs espiritual de l'esquerra hauríen de començar:
- recuperant, clarificant, actualitzant ... els principis, els valors, la moral dels socialistes;
- assegurant el respecte d'aquests valors, d'aquestes finalitats bàsiques, quan imaginem polítiques i solucions;
- reforçant la coherència del nostre comportament militant, i dotant el nostre partit d'un funcionament que sigui escola pràctica d'aquests principis i valors, exemple concret per a la societat en general.
La reflexió sobre el discurs espiritual que suggereix el Ramon, seguirà en següents notes/capítols !
1 comentari:
Pep
Com que no sé si has rebut el correu de resposta que et vaig enviar, te'n transcric un tros a sota. recorda que em preguntaves quina definició d''espiritualitat' em semblava millor...
---
Em quedo amb aquesta:
1. En métaphysique, le mot esprit désigne normalement l'élément immatériel incarné en l'être humain.
Parlava en clau metafísica, de la pneumàtica, que diuen els teòlegs, i que no s'ha de confondre amb un taller de cotxes. Em preocupa, més o menys, que des de l'esquerra no sé si responem massa aquestes preguntes....
1. La lluita a la que destinem la nostra vida i els nostres esforços, els fruits de la qual (potser) es veuran més enllà de la nostra vida, esdevenen un sentit més fort que no pas la lògica necessitat de veure'ns-ho recompensat en vida? (ara veig que no sé si m'explico)
2. Això pel qual treballem (i pot ser visible: vida digna per tothom, pa cada dia...) no remet a quelcom invisible ("pneumàtic"): la Dignitat com a valor suprem, per exemple? Doncs per què ens quedem sempre amb les "promeses electorals" a curt termini i no expliquem el valor que ens ho impulsa a fer? Hi és, oi? Els valors es couen espiritualment.
3. Quina relació tenim, en tant que moviment emancipatori i que beu del racionalisme, amb limpuls de recerca espiritual (de quelcom -darrere les coses- més fons, més autèntic, més fort...) que mou tants i tants homes i dones? Un simple discurs anti-clerical? No compartim res (fomulem com formulem les nostres creences), amb aquest impuls? Jo crec que sí.
Publica un comentari a l'entrada