Divendres 14 de maig, a les 5 de la tarda. Visita tranquila: 8 o 10 persones en total. Un edifici espectacular, pensat per sobrevolar un excalèxtric que ja no hi és, i que deu haver costat milions molts. Volia anar a dalt de tot a veure la vista sobre els treballs de remodelació de la plaça. Impossible: la gran vidriera inclinada tanca l'auditori que, lògicament és tancat al públic, i només accessible als participants en els actes que s'hi fan.
Quina pena, quin contrast amb els nous museus que hem visitat. Per exemple, el nou Pompidou de Metz, que ofereix una visió espectacular sobre la ciutat. I per veure les vistes cap a ponent, has de tenir metre noranta ...
Malgrat tot, els espais i volums son enormes: a més dels pisos, hi ha extenses sales al subsòl. No hi vaig veure pàrking i acostar-s'hi en cotxe o moto és complicat. Els voltants però són molt agradables pels vianants, amb vistes molt bones sobre la torre AGBAR.
A dintre hi ha quatre exposicions permanents, derivades de l'origen integrador d'aquest museu: Arts Decoratives, Ceràmica, Indumentària i Arts Gràfiques. En els 4 pisos o nivells hi ha:
1/ productes dissenyats de manera funcional i agradable per a la vida quotidiana: hi ha la nostra campana de metacrilat, la meva bici plegable dels anys 60, el minipimer, llums, ...
2/ objectes decoratius: baguls, calaixeres, capçaleres de llit, tocadors, ...
3/ vestits d'aristòcrates i senyors des del 1550 fins a avui, que mostra tots els trucs per figurar, aparentar, fer-se veure de les classes socials privilegiades ...
4/ mostres de disseny gràfic des del 1940 fins el 1980. Un espai enorme per ensenyar cartells. Segur que hi ha mitjans tecnològics per mostrar-los de manera més directe, senzilla i barata. A més, les explicacions són minúscules i separades gairebé un metre del visitant. Al realitzador li haurien de treure el carnet de grafista ! Finalment, quina llàstima que no hi hagi rés d'abans de la guerra, que no es presenti una mínima perspectiva històrica del que ha estat la comunicació gràfica, tant rica, al nostre país ...
En els espais per exposicions temporals, n'hi havia una titulada snow-water on vaig veure una parida de les meves. El seu inventor té molta més capacitat que jo per comunicar/vendre les seves idees.En definitiva, pensant en la utilitat social d'aquest museu que devem haver pagat entre tots, el balanç és més aviat pobre. Potser per això érem 8 o 10 visitants ... I no és excusa que fos l'estiu. Tants milions per ensenyar vestits i mobiliari d'aristòcrates, quatre cartells, i molts objectes quotidians. Amb poca voluntat pedagògica del què i del perquè. Un títol molt ambiciós i enganyós per tant poc contingut. Malgrat que diuen que no han seguit la museografia convencional, sembla massa un gran i bonic magatzem d'antigalles. Una oportunitat perduda.
Sort que el catàleg és esplèndid. I que, segons la web, hi ha moltes activitats complementàries que caldria valorar.
Senyora alcaldesa, tot un repte de futur.
