Dues petites qüestions tècniques ...

La primera, una petita sorpresa: tenia gairebé oblidats els clips que vaig penjar fa temps a SLIDESHARE, i, ara, m'envien estadístiques sobre visites.
Més de 4.000, en 5 anys, 800 visites per any !
Normalment, s'haurien de poder buscar i consultar a la web de [ SlideShare ], però sembla molt difícil accedir-hi: el cercador és molt limitat ...


Puig que hi som, penjo aquí els links:
- als esquemes sobre materialisme històric [ aquí ]
- a la xerrada sobre la Unió Europea des del món local, a Igualada, el 2008 [ aquí ]
- a les diapos del Quino sobre rectitud [ aquí ]
- i a les diapos sobre la nova cultura de gestió a la Comissió Europea, del 2003 [ aquí ]



La segona, les estadístiques d'accessos a les meves notes del blog subministrades directament per Blogger.
La setmana passada va deixar de funcionar el comptador que tinc instalat (sitemeter),
i recordo que Blogger dona força informació, però només referida al darrer mes, sembla, i un acumulat total des de l'inici del blog.
El sitemeter afegia el nombre de pàgines visitades, el temps de lectura, i molta informació històrica.
Els he informat del fallo, i m'han contestat de seguida i molt amables que están en ello ...















Segons sitemeter, el blog té un promig d'unes 150 visites/setmana, unes 650 al mes.
Comptant no només les visites sinó les pàgines llegides, el promig sembla ser d'unes 250 pàgines llegides per setmana.
Segons Google, aquest darrer mes el blog n'ha tingut 1.605, unes 360 per setmana !

Estudi a casa, treballs a l'escola !

Una iniciativa molt interessant, llegida al Nouvel Obs del 17.02.13

Els alumnes reben la lliçó a casa via web, l'estudien (docs, pdfs, clips ...), i l'endemà la comenten i fan exercicis pràctics amb el profe a classe !

M'ha fet recordar una vella idea-proposta meva de quan treballava a la Comissió, a BXL.
En síntesi: cal aprofitar el temps de presència compartida per compartir, per discutir, per reflexionar plegats.
Curiosament, el què és habitual és que es dediqui el temps de les sessions conjuntes (classes, reunions, assemblees, ...), a transmetre, a pasar, informació. El comunicador parla i els altres escolten, reben. Al final, algunes preguntes, i cap a casa, a païr. Sembla molt més efectiu i eficient assegurar la transmissió/comunicació abans, i reunir-se, després, per comentar, analitzar, consensuar.

A BXL, si considerem els costos en temps, transport i estada dels participants, era (és!) absurd dedicar temps presencial compartit a passar informació. Tots els documents s'haurien d'enviar prèviament, els participants haurien d'arribar a les reunions (classes) havent-los llegit, i començar la trobada dient: comentaris ?

Personalment, m'agrada més "rebre" informació a casa, llegir-la al meu ritme, poder anar enrera si cal, anotar i subratllar coses, comparar amb altres notes o documents, o, senzillament, anar a un altre tema si no m'interessa ...
Després, m'encanta anar a reunions o dinars amb les qüestions obertes anotades en un paper, o a la ment, o notificades també prèviament als altres companys.

Ara, reflexionar productivamentmés és més necessari que mai !
La iniciativa francesa segueix (com no ...) una experiència americana consolidada i estudiada: les "flipped classroom" de la Khan Academy. Caldrà anar-hi a veure-ho.

I lligar la reflexió amb el moviment molt consolidat dels MOOC, els Massive Open Online Courses !
Recordo ara que, el 1997, quan era cap d'unitat a la Comissió, tenia al meu equip a la Cheryl Cooper com a responsable de la promoció de la Open&Distance Learning, l'apprentissage ouvert et à distance ...

25 N: dues qüestions, una papereta !

Vaig contactar el programa 8aldia de 8tv per assistir al programa especial sobre resultats de les eleccions, i m'hi varen convidar. Interessant, però molt llarg: vaig arribar-hi a les 8 del vespre i vaig sortir-ne cap a la una de la nit !

Enorme sorpresa pels resultats: tothom perplex. Comentaristes, analistes i polítics.

Les meves primeres impressions son:

- confirmo la idea de que no tenien sentit, com ho vaig escriure aquí fa dies [ nota del 20 de setembre ], [ nota del 22 de setembre ] i [ nota sobre l'encaix del 22 d'octubre ], i ho vaig repetir al programa del Cuní: varen ser unes eleccions esquizofrèniques, doncs calia votar en funció de dues qüestions, dues problemàtiques (encaix i polítiques), amb una sola papereta de vot. Li va agradar la idea i va sortir després tres o quatre cops en el debat;

- insisteixo, després de la fracassada negociació (?) del pacte fiscal, calia haver entès que una gran majoria de catalans havia dit prou (manifestant-se, o no, l'11S), que calia reflexionar colectivament sobre els problemes, les causes i les possibles solucions (8 o 10 mesos), que calia, després, fer una àmplia consulta no vinculant per desdramatitzar l'escenari (amb la Llei de consultes pròpia), i, després, només després, convocar eleccions;

- hi sortim perdent com a país: davant l'establishment de Madrid i, especialment, davant la caverna pepera i mediàtica, el Mas ha perdut. Ja l'esperen per enfotre-se'n ! Com anirà a negociar les problemàtiques que ens afecten ?

- ara més que abans, queda clar que les opcions independentistes tenen un suport limitat: els vots de CiU + ERC + ICV + CUP + SI sumen uns 2,140 milions de vots, és a dir, un 40% del Cens electoral, amb un 25% d'autonomistes i un 30% d'abstencions;

- amb aquests resultats, és evident que caldrà intentar reconstruir ponts. Jo estic per la proposta d'un nou Pacte Constitucional, d'una nova fraternitat (com diu el Joan Subirats), sense deixar-nos enredar, un cop més, amb propostes formals o procedimentals. Federalisme, potser si, però pactant principis, valors i grans projectes vertebradors de país, ben clars. I essent conscients de que aquesta reconstrucció serà més difícil que abans. Allà, hi haurà menys predisposició (ens hauran perdut la por ...). Aquí, menys força propositiva, pel descrèdit general i pels resultats tan minsos del PSC;

- el Parlament tindrà una composició més diversa. Sempre és bo que hi hagin representades totes les visions i sensibilitats. Però com varen repetir els comentaristes, no es tracta només d'aritmètica, de sumar vots: cal articular projectes. I les opcions no són massa clares: CiU amb ERC ? CiU amb PSC ? En qualsevol cas, la governabilitat serà molt més difícil;

- el fracàs de l'Artur Mas és molt gran: amb tantes expectatives, amb tantes aspiracions a una majoria absoluta folgada, resulta que perd uns 90.000 vots (un 7'5%) i 12 escons de 62, un 20% ! Alguns comentaristes (Lluís Foix, però sobretot Rafael Nadal), consideraven que hauria de dimitir ... En canvi, la seva actitud després de saber-se els resultats (reclamant, instant, a altres forces a cooperar, a assumir la seva responsabilitat per fer avançar no se sap quin programa), semblava patètica. Després de presentar-se com a "massies" necessari i excloent, ara vol que els altres l'ajudin ...;

- pel que fa el PSC, jo n'esperava una forta davallada de votants. Hi ha sigut: gairebé un 10% menys de vots i pèrdua de 8 escons de 28 (un 28% de menys), però em temo que quedarà dissimulada per la davallada convergent. Malgrat l'article del Pere Navarro a última hora a El País, el partit no sembla tenir massa idees ni estratègies concretes, ni dirigents amb massa ganes de canvis importants. De fet, tinc cada cop més clar que cal un PSC radicalment independent del PSOE, amb qui caldria fer pactes i concertar estratègies. Però soc molt escèptic sobre les probabilitats. Petita anècdota: aquests dies he pogut cotoyer el Maurici Lucena i la Rocío Martínez. Em semblen més uns dirigents comercials o delegats territorials d'una gran corporació, que militants convençuts al servei d'un poble;

- és una bona cosa que les CUP hagin obtingut representació al Parlament: serà un aire nou, fresc, per esventar velles pràctiques. I per ells pot ser una experiència molt enriquidora per aprendre a jugar políticament a primera divisió i complementar la seva presència i experiència municipal.

Penjo el link al video del programa [ aquí ] (és molt llarg i jo surto a les 3h47 !), algunes imatges del programa a can Cuní, i un quadre comparatiu de vots absoluts !





































[ AFEGIT ]
(2) Avui dilluns, 26, en el seu programa principal, el Cuní, fent balanç de la jornada d'ahir, m'ha fet sortir altra vegada per explicar la meva visió del procés.
Mireu-lo ! M'ha emocionat ! Aquest és el link directe al ( clip )

3) El dimecres següent, 28.N, en el debat amb Joan Ridao, Francesc-Marc Àlvaro i Antonio Franco, va tallar un moment el debat per tornar a passar el meu clip !

(4) El dilluns 3 de desembre, entrevistant al Santiago Niño Becerra, altre cop va fer referència a la meva frase !

(5) El diumenge 9 de desembre, en un article al diari ara, Imma Tubella, rectora de la UOC fa referència a la meva intervenció" "Ho va descriure molt bé un ciutadà durant la nit electoral ... Teníem, va dir, només una papereta per a votar dues qüestions de màxima importància."

(6) I encara més: el dijous 27, en un altre tertúlia a can Cuní, el meu admirat Rafael Nadal tornava a fer referència a la meva frase ...

 

Soroll que fa passar les ganes de parlar

(entrada generada directament des de la versió digital del diari ara )

Fa referència als barroers comentaris que generalment i anònimament algunes persones fan als escrits i notícies dels diaris digitals. Per llegir l'article: Soroll que fa passar les ganes de parlar, i és del director del diari, Carles Capdevila.

Jo hi vaig fer el següent comentari (signat Pep Molsosa):
Absolutament d'acord amb les reflexions.
Però jo trobo a faltar, en els mitjans, uns mecanismes de filtre que netejin totes les impertinències, totes les animalades sense sentit.
Caldria adoptar un codi del bon comentarista i aplicar-lo, per garantir l'interés i la necessitat d'aquestes reacccions, d'aquest diàleg.
Començant per identificar clarament els comentaristes: no és ètic disparar amagat des de la trinchera ...

Un telèfon mòbil capat ...

La meva mare (89 anys) va perdent la memòria recent, és a dir, la capacitat d'enregistrar i de recordar les darreres informacions. Per tant, perd també autonomia operativa. Hem intentat comprar-li telèfons molt senzills, però fins i tot amb aquests té dificultats.

El darrer, el John's.phone és gairebé perfecte. Però té una petita funcionalitat que desmunta la seva simplicitat operativa. Els dissenyadors varen fer un gran esforç per eliminar tot allò no necessari per a la gent gran. Fins i tot l'agenda de telèfons era una llibreteta per escriure-hi manualment els números, amagada a l'esquena del telèfon.

Però, suposo, en l'últim moment, algun teleco infiltrat van caure en la temptació d'afegir-hi una, només una, "facilitat": si, abans de teclejar un numero, es prem la tecla verda, l'aparell composa i truca al darrer numero telefonat. Funcional ... però resulta fatal per a la gent gran habituada a despenjar i marcar ...



El penúltim telèfon, el Binatone, tenia tecles grosses i tres tecles de marcació ràpida, però això ja era massa complicat: marcava la verda i la de marcatge ràpid, o al revés, i ja la teníem liada. De fet, en el seu estat, la dificultat de memoritzar els darrers inputs li provoca neguit i inseguretat: tot el quadre de tecles funcionals, de fet, l'atabalava i la frenava a intentar la trucada.

He tingut la idea de "capar" aquest telèfon amb una funda (l'he feta de cartró ...) que tapa tots els botons innecessaris i només deixa visibles el de despenjar i penjar per rebre trucades. Com la mare és en un entorn assistit, això és més que suficient per parlar-nos cada dia amb els fills, quan sigui, aquest estiu, a la residència de la Garriga.









Cost: zero.
Resultats: a partir del 15 d'agost ...

Ja m'he comprat el NOTE !

Després de tant de pensar-hi, de resistir les pressions dels amics, de buscar arguments i justificacions, de comparar preus ... me l'he comprat al MediaMarkt de Mataró, per 499 euros. És un combinat de tauleta com l'iPad, i de smartphone com l'iPhone.

De fet, me l'he comprat per entendre perquè pot servir una eina així. És com un exercici professional, d'aprenentatge i de reciclatge tecnològic. En altres paraules, me l'he comprat per saber, eventualment, perquè me l'havia de comprar ...

Primera sorpresa: és la versió alemanya, que amazon.fr oferia fa temps, molt bé de preu, a uns 430 euros. A la FNAC encara el venien fa pocs dies a 629 euros ...

Segona sorpresa: sembla que, efectivament, és collonut i molt smart ! Quan li he dit que tenia un compte al Google, s'ho ha muntat tot solet: m'ensenya sempre que vull el meu calendari, i quan arriba un mail em fa un petit xiulet. També s'ha ubicat i m'ha dit que, a Mataró, on sóc, fa sol.

De moment, el faig servir via el meu wifi. La setmana vinent, segona fase: aniré a contractar una línea adequada a Orange. Després, tercera fase, contactaré amb usuaris veterans que m'expliquin la seva experiència.

Altre cop el Puyal: ... que no és el català de l'any !

Ahir a la nit miràvem la tele amb la Montse. Gala del català de l'any, ens anuncien. Jo reacciono excitat: català de l'any ? els catalans de l'any són els aturats que busquen feina cada dia, els treballadors i funcionaris, els mestres, els metges, que, discretament, malgrat les pèssimes condicions, fan la seva feina amb dignitat. I molts altres catalans que malgrat les estafes, malgrat el desgovern, malgrat corrupteles mai castigades, segueixen complint.

Malgrat tot, atrets potser pel vestit hortera d'una presentadora, seduïts pels clips sobre els treballs del doctor Brugada i sobre les maneres del Puyal (molt bó el Jordi Évole !), seguim de tant en tant el programa. Finalment, el votat pels lectors és el Puyal. Li donen un premi escultòric (hortera també, penso). Se'n va a fer el seu discurs ... i el primer que diu, després d'elogiar els altres "finalistes" és que ell no és el català de l'any !

Mireu el clip a El Periódico:

D'alguna manera, fa la mateixa reflexió que jo havia fet uns minuts abans. Però molt més ben articulada i explicada. I parla de la crisi, dels valors, del periodisme, de la necessitat de projecte comú, de la necessitat d'anar junts per ser imbatibles !

Hòstia amb el Puyal !

Ja va marcar un gol extraordinari amb el pregó de la Festa Major de Barcelona el setembre de 2011 [vegeu la nota en aquest blog ].

Que el passin a totes les escoles, a tots els centres de treball, als hospitals, ... a les unitats i serveis de les administracions. Sobretot, que el vegin els nostres polítics tres vegades: que n'aprenguin !

Macià, Companys ... un balanç el 1932

Una idea genial, pedagògica, extraordinària !
M'ha semblat rigorosa, realista, humana !
He aprés molt, he entés moltes coses !

TV3 la presenta d'aquesta manera:
"14 d'abril. Macià contra Companys" és una ficció televisiva,
camuflada sota l'aparença d'un documental, presumptament enregistrat el 1932. Gràcies a aquesta llicència temporal,
els protagonistes d'un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX
comenten els fets en primera persona,
mentre una càmera tafanera ens ajuda a reviure el que va passar a Barcelona
entre el 14 i el 17 d'abril del 1931.

No se'n enteren ...

Després de tantes mostres d'indignació, de disgust amb la manera de fer política, de desafecció, d'incomprensió del què fan i del perquè ho fan ... ara, de cop, l'inconscient i incompetent ZP decideix fer una reforma ràpida de la Constitució per tranquilitzar els mercats.

En comptes de convocar els ciutadans un dia a les 9 del vespre a TV1, i explicar clarament quina és la problemàtica, quines opcions són possibles, i quina estratègia pensa seguir, pasteleja d'amagat amb el PP, descoloca els seus, i tira endavant, a correcuita, una reforma que el 98 o 99% de la ciutadania no comprèn ... i que alguna agència de qualificació ja avança que no n'hi ha per tant.

L'espectacle dels polítics discutint entre ells, lluny dels ciutadans, és patètic. Ja ho he escrit en altres notes: en aquests temps, cal parlar directament al poble, als ciutadans. Tenim els mitjans per fer-ho, i en ocasions com aquesta volem saber de primera mà què passa i què volen fer els nostres dirigents. Sense intermediacions periodístiques, sense el soroll interessat de l'oposició en les bancades del Congrés.

Ahir va tenir més temps al telenotícies un gris i desconegut jugador de futbol, per explicar banalitats sobre el seu fitxatge, que l'Iceta per justificar la posició del PSC davant la jugada del Zapatero ...

Fa un any m'adreçava al Zapatero incompetent, increpant-lo: Senyor Zapatero, expliqui-m'ho !

Uns mesos abans ja m'havia cabrejat amb ell: semblava que fés política amb el cul ...

Quants anys perduts ...

Quina irresponsabilitat del PSOE, quina incapacitat per reaccionar davant flagrants incompetències, quina manca de respecte cap a tota la ciutadania !

I que no ens passi rés amb els que venen !

Fins i tot em preocupa que el PSOE pugui tornar a governar pel fracàs més que previsible de les polítiques neoliberals, sense haver fet la necessària reconversió cap a maneres de fer política més rigoroses i democràtiques !

Veient imatges via el nostre senyor Google, em quedo amb dues:
una dels indignats de Logroño (que s'han passat un pel, coño ...)



... i la clàssica que ho diu gairebé tot.




Penjada la nota, Josep Ramoneda, a El País del diumenge 4, fa una columna prou aclaridora:

Petit balanç quantitatiu del meu blog: 5 anys d'exercici ...

... que vaig començar el 2005. Va ser però, a partir de 2007 que vaig escriure notes de manera continuada, penjant idees, reflexions, propostes, parides, records ... i controlant els accessos, les visites, les lectures, amb l'eina sitemeter, que podeu consultar seguint el link a l'esquerra, cap al final.

El blog és una bona manera de fer gimnàstica intelectual, d'exercitar les meves capacitats de lectura, de vetlla, d'ordenació, de comparació, de sistematització d'idees. I una exigència de rigor per formalitzar i concretar propostes de manera raonada i estructurada. M'encanta poder obrir i compartir idees, experiències i vivències, i que els amics hi accedeixin per seguir les meves manies, els meus pensaments, les meves vivències personals i/o familiars.

Resumint: 3 o 4 notes per setmana, que llegeixen unes 100 persones, tot i que darrerament sembla que l'interés ha crescut una miqueta.

No té vocació "política", però intento modestament que sigui útil, que serveixi per aportar elements personals d'anàlisi, de reflexió i de proposta. Per exemple, quan vaig fer propostes per una ciutadania activa, proposant de manera provocativa un sindicat de ciutadans. O, també, darrerament, comentaris i suggeriments per la reorientació estratègica del colegi/associació d'enginyers. O sobre qüestions de política de salut o d'educació.

Fins i tot puc estar content de que algunes de les meves propostes varen ser introduïdes com a esmenes en la llei de reforma de l'ICS ! No vaig tenir tanta sort amb la Llei d'Educació ... Però, en general, no és freqüent que els visitants reaccionin fent comentaris o aportacions complementàries. Tendim a mirar, a llegir, però poc a mullar-nos.

Altres notes sobre el blog, els blogueros i les reaccions:
- una del febrer d'enguany, explicant que havia salvat i imprès el blog: 750 pàgines ! (aquí)
- una del juliol de 2008, sobre els "millones de botellas conteniendo mensajes perdidos" del Carlos Ruiz Zafón (aquí);
- una del Francesc Marc Alvaro comentant les reaccions: les cloaques digitals, el gener de 2009 (aquí);
- i una molt escèptica, potser massa, de l'Enric González l'octubre de 2009, sobre els bocadillos de mortadela ! (aquí)

Polítiques Tecnològiques ?

Fa una mica més d'un any, ja vaig penjar una [ nota ] sobre el debat i la promoció de les TIC, preocupat pel contingut de les "jornades tecnològiques" de 3 o 4 hores...
Després, aprofitant la presentació de Ctecno, vaig parlar en una altre [ nota ] de la comèdia tecnològica barcelonina, incitat per l'actuació espectacular de la Pilar Rahola ... i la seva columneta a La Vanguardia.
Ara rebo una invitació per assistir a la presentació d'un cicle sobre SMART CITIES, organitzat conjuntament pels Enginyers, la Fundació Ctecno i el Cercle del Coneixement.

Rateta com sempre, miro el programa:
- inauguració i clausura pels "popes" de les entitats organitzadores i pel conseller d'Empresa i Ocupació,
- tres Ajuntaments que explicaran la seva visió (el de BCN el menys representatiu del ajuntaments catalans, el de Sant Cugat que fa temps que ven planificació sui-generis, i el de Dublín, quina justificació desconec ...), en 1'5 hores;
- i quatre grans empreses (Abertis Telecom, Cisco, IBM i Indra) explicaran les seves aportacions tecnològiques, durant 2 hores.

No hi veig representants de les organitzacions municipalistes. És lloable la iniciativa, però sembla que implicar, des de l'inici, tots els agents i partners concernits seria una bona idea.

La Comissió Europea ha obert una consulta pública amb aquesta mateixa etiqueta, però, de moment, no sembla que sigui a l'ordre del matí. I el termini per fer-hi aportacions s'acaba el 13 de maig ... Seguirem tant autònoms i autistes com és habitual respecte de les activitats de reflexió estratègica de la Unió Europea ?

Iniciatives com aquesta, lloables, confirmen però la meva impressió de que, al nostre país, aquestes iniciatives tecnològiques tenen més aviat una finalitat bàsicament relacional, d'informació/comunicació ... i de propaganda.

Quin valor afegit concret aporten les entitats organitzadores ?
De moment, deixo oberta la qüestió. M'he apuntat a la sessió del 12 de maig, al CosmoCaixa (!), on es presentará el Cicle de conferències que es durà a terme entre l’octubre i el novembre de 2011. Després podré fer apreciacions més fonamentades.

El Jordi Pericàs em diu que "vivim uns temps de superficialitat i banalitat, i això ho contamina tot. L'absència de rigor, i de feina ben feta és una constant. L'important és l'eslògan, el màrketing i les paraules. El que hi ha de debò a darrera ...importa poc. Hem perdut la capacitat de l'anàlisi crítica de les coses, i sobretot hem perdut l'interès en contrastar l'efecte de les nostres accions i decisions ... ". "Ara toca parlar de les Smart Cities", em diu el Jordi, i "fa poc parlàvem d'administració electrònica, però això ja no ven ni excita els venedors de "crecepelo" ... malgrat la feina que encara hi ha per fer per dotar-nos d'administracions eficients ... sembla que això és massa dur i no llueix".

Aprofito per recordar dues experiències personals ben diferents, realitzades en un context de complicitat entre governs/administracions, productors/subministradors d'eines i tecnologies pel món local, i, lògicament, usuaris/experts dels ajuntaments espanyols i catalans:

- la primera, sota l'impuls del Joan Majó i el seu PEIN, i en acord amb l'Angel Ros, responsable aleshores d'aquests temes a la FEMP: grups de treball conjunts per identificar prioritats, especificacions tècniques i procediments per promoure innovacions en la gestió cadastral i en la tramitació electrònica d'expedients;

- la segona, des de l'ICT, amb el suport de la Diputació de Barcelona (Joan Rangel/Jordi Pericás), amb una lògica semblant: enquestes de situació, grups d'experts, productors i d'usuaris per establir especificacions i funcionalitats dels paquets de programes de gestió, per avaluar aquests paquets i facilitar la tasca dels futurs usuaris però, també, dels qui els tenien de desenvolupar i adaptar. (Ja havia parlat d'aquesta iniciativa en una [ nota ] d'octubre de 2008)

Trobo a faltar, ara, aquesta funció d'intermediació, d'anàlisi rigorosa i sistemàtica, des de la perspectiva de l'interès general. És interessant afavorir la racionalització de la oferta i de la demanda, fer-les més transparents. A més de saber qui fa què, a més de disposar de la informació, els responsables locals suposo que agrairien estudis comparatius, anàlisi de prestacions, de costos i de condicions, agrairien coneixement útil, orientat a la presa de decisions.

En definitiva, el què fa, per exemple, la FNAC amb les càmeres fotogràfiques ... o el que pretenia que fés el TIC SALUT quan li vaig vendre la idea a la consellera Geli. Ho recordava a la nota del febrer 2010. Més ambicioses, les iniciatives de la Comissió Europea amb les plataformes tecnològiques, les joint technological initiatives o les KIC: Knowledge and Innovation Communities , que vaig comentar en una [ nota ] de gener 2009.

Compartint experiències, vivències, valors, emocions ... ?

Un company de vida és molt més que una amistat. Comprometre's a conviure suposa compartir efectivament, pràcticament, la vida, la petita vida diària però també les grans ilusions, les vivències, les experiències, les dificultats, les emocions.

I difícilment és possible un compromís així, un acompanyament continuat si no es comparteixen, suposo, també, els valors bàsics, les finalitats principals dels nostres comportaments i actuacions.

Ja varem discutir d'això quan la Meritxell Batet va decidir compartir la seva vida amb un ilustre i influent militant del PP. Educat, simpàtic, però militant d'un partit amb uns valors que sovint ratllen en la mesquinesa, l'individualisme extrem, i que no sembla que l'aprofundiment democràtic els interessi massa. Com es pot coexistir cada dia, sopant, esmorzant, comprant, compartint projectes professionals i polítics ?

Misteri.

A no ser que un militi en un partit com qui treballa en una multinacional: avui pots lluitar per Microsoft, però demà per Google, ... i sempre, per la teva carrera.

Ahir vaig tenir una sorpresa. El Jaume Collboni, cap de la darrera campanya socialista per les eleccions al Parlament, s'ha casat amb un realitzador creador de programes de teleporqueria com Sálvame, la Noria o Aquí hay tomate.

Montilla, Iceta, Belén Esteban, Risto Mejide, Paolo Vasile (conseller delegat de tele5) i altres tertulianas, tots a festejar-ho ! No he trobat la foto del líder de la UGT que, diuen, anava tot vermell: quina conya, jugar amb els colors històrics en aquests ambients ...

Fa temps que em preocupa la influència (aclaparadora en certs indrets) de l'aparell de l'església catòlica i de certs gregaris convençuts sobre el funcionament del PSC.

Però amb aquesta notícia, ara puc entendre moltes coses. Especialment les relacionades amb les necessàries (inexistents ...) polítiques de pedagogia social i política que necessita el nostre país, i especialment, les anomenades "classes populars". En el fons, hi ha coincidència i connivència: el poble, com més tonto i més gregari, millor pels qui viuen de paternalismes i populismes baratos.

El Javier m'alerta de que El País d'avui dia 12, acaba una anàlisi editorial (El Acento), amb aquesta reflexió, també contundent, sobre el què qualifica de compromís històric:

No hubo beso a la salida del Ayuntamiento, pero sí banquete y por todo lo alto. El hotel Vela, la obra de Ricardo Bofill ... uno de esos símbolos de gran lujo de los que solía abominar la vieja izquierda, fue el broche de esa síntesis, de esa comunión de ideas de los que han dejado de ser dos mundos en conflicto: la izquierda realmente existente y aquellos que saben cómo encontrar eco entre las masas. Cosas de la modernidad líquida ...

I un amic em diu que aixì emergeix a la llum pública una possible causa de les collonades i disbarats que varen caracteritzar la darrera campanya electoral dels socialistes ... i a molts ens quedaran a la memòria les imatges de ridícul i de vergonya aliena que varem veure i viure.

Collons !

Voleu veure tot el meu BLOG ?

Quan explico a amics i coneguts que tinc (que faig) un blog, tothom diu "ah, molt bé, vale ...".
Però no s'imaginen massa (ni jo tampoc, fins ara), què és, de fet, el meu blog:
750 pàgines escrites amb reflexions, comentaris, propostes, records, emprenyades ...
que de moment tinc enquadernades en 4 tomus ben bonics, amb unes simpàtiques portades que m'ha dissenyat (pagant ...) la meva filla Maria !

Des del 2005, unes 10 o 12 notes penjades cada mes.


Ja fa uns mesos, tement que un dia, els de Google, ens tallin el servei, o que tinguin algun problema tècnic, o siguin invadits per algun hacker malintencionat ... vaig començar a recuperar les meves notes, a descarregar-les al meu PC i reformatejar-les, per poder utilitzar-les on, quan i com jo vulgui.

El "blogger" és una eina estupenda, i com a usuari estic molt content i agraït de poder-la utilitzar gratuïtament, en aquest exercici mental sistemàtic, gimnàstic, que trobo molt saludable.

És una manera senzilla, trobo, d'ordenar i d'endreçar les idees i, sobretot, de compartir-les amb la gent !



Penjo aquest requadre amb les darreres estadístiques del meu comptador SITEMETER.

Són unes dades molt modestes comparades amb les dels blogueros professionals o polítics. Però que 10, 15 o 20 persones mirin cada dia les meves notes (un centenar a la setmana ...), em fa sentir content, i una mica més útil.



Algunes vegades penso en deixar-ho, vista la grisor dominant i la manca de perspectives d'acció colectiva.
Però, de moment, segueixo !

Estem ... o estic ... rodejats ? encerclats ?

Sense comentaris ... de moment.

Més coses que van malament ...

... o que paren d'anar definitivament !

Què farem ara, sense aquest referent ?
Posar CNN+ era com sentir-se a la Universitat.
Ara no ens queda gairebé rés més que les guarderies cridaneres o la conyeta facilona ...




Guardem, tantmateix, la seva despedida:

... amb un "powerpoint" ?

Una reflexió interessant sobre la utilització pràctica d'aquesta eina extraordinària. Té una eficàcia indiscutible, però, també, efectes perversos dels que l'utilitzen amb poc rigor o amb males intencions, per adornar un discurs buit, anestesiar l'auditori, o defugir responsabilitats.

Penjo la referència i comentaris de l'editorial.

I aprofito la sortida d'aquest llibre per recordar dues coses:

1. l'experiència interessant al Consorci Sanitari del Maresme amb els powerspoints del gerent.
Sóc usuari de l'eina des dels inicis, i algun cop he dit que una xerrada sense un powerpoint no s'hauria de permetre.
Les slides ajuden com a mínim, a estructurar l'exposició, a centrar l'atenció dels oients, a facilitar el seguiment del fil conductor, a presentar imatges que valen més que moltes paraules.

Però el gerent del CSdM, en les sessions del Consell Rector, en comptes de facilitar-nos documents d'anàlisi i proposta, només presentava powerspoints amb boniques frases genèriques, destinats a encantar els membres, i que no permetien en absolut exercir la funció de direcció, d'avaluació i de control que se suposava devíem exercir.
Els "powerspoints" resumeixen i esquematitzen els documents de base. Però, en empreses, organitzacions, institucions, presentar powerspoints sense documents, és fer volar coloms !

Per això, li vaig gairebé "prohibir" usar exclusivament .ppts: primer els documents bàsics, després la presentació esquemàtica amb slides !

És una petita experiència que confirma els riscos que denuncia l'autor.

2. les eines "pre-power.point": les diapositives de veritat per explicar, per fer xerrades. Encara guardo tot un dossier de les que jo utilitzava per explicar tecnologia, innovació, organització industrial ... i marxisme, als primers anys '70, fa doncs, ja, gairebé 40 anys !

Cooperar per millorar el talent colectiu

L'11 de setembre, en un monogràfic de La Vanguardia, vaig veure la promoció de la SCHOOL de la UPC, i del seu flamant TECH TALENT CENTER.

He recuperat la "vella" idea de promocionar iniciatives cooperatives per compartir i intercanviar problemàtiques, experiències i visions, per reflexionar colectivament, per imaginar plegats solucions creatives i innovadores.

N'he fet un nou redactat més afinat, potser més clar i precís, i l'he enviat a dos vells amics. Veurem si "piquen" !

Per fi, la videoconferència domèstica !

He treballat molts cops en videoconferència. Treballant a la Comissió, ens feia estalviar dies i costos de viatge. Perds contacte humà i directe, però en determinats actes, la intervenció tele-visiva era suficient.

Avui, finalment, encara que sembli estrany, hem fet la primera xerrada tele-visiva (veure'ns a distància) amb la Maria, que era a Barcelona. Experiència familiar simpàtica, tots ens hem vist, parlat i empetonat ! ... i la Maria ens ha pogut ensenyar que té el piset força arreglat i endreçat: dormitori, cuina, menjador, plantes, ... tot !
La mare satisfeta, i la iaia, encantada !

Sempre m'ha estranyat que no s'utilitzi més aquesta via. Hi ha dues problemàtiques que potser ho expliquen:
- la primera, tecnològica. Nosaltres ho hem fet quan hem tingut, la meva filla i jo, dos portàtils amb càmera integrada, i utilitzant les facilitats del Google, que són absolutes. Imatge i so perfectes, de qualitat extraordinària.
- la segona, psicològica, relacional. Potser costa parlar a un aparell, potser no hi ha el caliu necessari que predisposa a comunicar, a intercanviar.

Ho veurem en els propers dies !

Un petit record d'una video-conferència amb Lisboa, des del meu despatx a BXL, el 1997, predicant innovacions a la formació professional ...

... i un altre record de (probablement) la primera (i multiple): el desembre de 1993, des de BXL, amb dirigents de la Diputació de Barcelona i amb altres de la de Sevilla. Es veuen en Joan Rangel i el Jordi Pericàs, amb qui sempre he treballat molt bé, i un dirigent comercial de Telefónica, Joan Tarragó.

Comèdia tecnològica barcelonina ...

Dimarts 15 vaig anar convidat a la presentació d'aquesta Fundació. Lloable iniciativa, ambiciosa, sembla, amb ganes de fer país (en el powerpoint de promoció sortia 8 o 10 vegades el Pujol, cap el Montilla ...), amb un discurs de política tecnològica d'aspirant a conseller i les referències Europees no massa rigoroses, com és tradicional "a casa nostra" ...




A destacar que la xerrada prevista, amb un genèric títol tecnocràtic, va ser, en realitat, una promoció de les virtuts de l'Estat d'Israel: el convidat "sorpresa", Morris Teubal, professor d’Economia a la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel), i la presentadora estrella (jaqueta daurada i sabates negres de taló alt, tot molt brillant !), la mediàtica periodista Pilar Rahola.

Va dir algunes coses interessants, però tan condicionades per les raspallades promocionals de la Rahola (Israel és un autèntic paradigma ...), que no devien calar massa entre el públic.

El més curiós del cas és que, avui, dijous, a La Vanguardia, en la seva simpàtica columneta, la senyora Rahola ensabona primer (un acto de altíssimo nivel) els organitzadors (Carles Flamerich i Ginés Alarcón), després els assistents (un público vinculado a los sectores más dinàmicos de nuestra economía), per acabar carregant contra els dos altres convidats (polítics). Però malgrat el seu comportament poc transparent, gens ponderat ni imparcial respecte de les virtuts hebrees, té força raó en l'anàlisi de les intervencions xiruqueres de Jordi (mister) William i de Marta Continente ...

Caldria verificar cóm varen ser convidats, i per fer què. Però el resultat, per als que hi erem per aprendre alguna cosa d'estratègies públiques d'innovació, va ser molt limitat.

Massa, si pensem en els temps difícils que s'acosten: ja s'haurien d'acabar els jocs, les comèdies, les litúrgies, els gestos mediàtics.

De fet, ho va dir-ho el Jordi William: ... ara cal treballar.

Fent-li cas, no vaig quedar-me al sopar, tenia coses a fer. Però veient les fotos de l'acte a la web de CTECNIO, sembla que la comèdia va continuar, jugant i figurant amb un flamant cotxe esportiu. Coses del màrketing. I pretenen predicar nous valors ... i ser referència mundial !

Una agradable sorpresa: e.Catalunya !

La iniciativa és molt interessant !
Caldrà pedagogia, i, sobretot, explicar que en aquest tipus d'eina, les funcions d'animació i de suport són decisives.

És relativament fàcil penjar notes en un blog personal. Però cooperar, compartir, fer coses amb altres, ... ja és més complicat. Aquest és el gran repte. L'eina és a punt. Ara calen objectius clars, ganes i voluntat cooperativa !

El nom no és massa suggeridor del què hi ha al darrera. Massa genèric. Els responsables haurán d'afinar per trovar-ne un que sigui més útil per difondre l'eina: un instrument, una eina, per facilitar el treball en comú, virtual, en grup, cooperatiu, ...

Quan era a la Comissió, el '99, varem tenir contactes amb la UOC per aprofitar la seva experiència de campus virtual i desenvolupar un "atelier virtuel" que ens facilités el treball cooperatiu amb els experts europeus dels 15 Estats membres d'aleshores, i estalviar viatges complicats, llargs i costosos.

No va funcionar per manca de visió i de flexibilitat contractual a la meva DG, i per manca d'ambició estratègica a la UOC, molt ocupada, lògicament, a consolidar el seu èxit espectacular ...

He volgut recordar aquella iniciativa, per comparar visions i funcionalitats.



I per tenir idees de referència, ara que al Colegi d'Enginyers hi ha un projecte a punt de ser presentat, basat en un software d'IBM/LOTUS: el QUICKR ...