A cals enginyers parlant de les europees

... amb 6 representants dels partits que presenten candidatures per les properes eleccions del 25 de maig.
Debat ben estructurat, potser massa, i moderat estrictament pel periodista que (puja) Francesc Soler. La primera vegada que vaig veure l'Ariadna Oltra (que ja ha pujat, i molt), va ser també a cals enginyers ...

Cap dels possibles eurodiputats va venir a la cita amb la cinquantena de companys. Tots de segona fila. Vaig retrobar l'ex-company Alejandro Colldefors, que segueix a la sectorial de Política Europea del PSC. N'és el que jo en vaig ser, del 2002 al 2004: "Delegat Nacional" . Malgrat el què sembla a la foto, hi havia alguns jovenets, és a dir, alguns companys de menys de 60 anys ...

Res de nou en les intervencions dels participants. Energia, infraestructures, política industrial i polítiques econòmiques. Austeritat estricte i model social. Molta competitivitat, molta innovació, recerca i formació, fins i tots parcs tecnològics ... el mateix discurs de fa 30 anys. Res sobre les contradiccions de la globalització i les crisis socials, demogràfiques, energètiques, climàtiques ...

Tots explicant el que voldrien o proposarien, però gairebé rés sobre el com, sobre la mecànica decisional, sobre la correlació de forces, sobre el paper del Parlament en l'entramat institucional.

Diverses referències a l'abstenció prevista i la desafecció cap a la Unió, però cap anàlisi de les causes i a possibles mesures per promoure l'afecció i la participació.
Cal votar, que si no, quedarem molt malament ... (mireu el quadre sobre participació en la nota del dia 27 ...)

Molt poca participació en l'acte: ningú dels assistents va poder parlar. Semblava que fóssim en un plató de TV3 emetent per a tot Catalunya !
Les preguntes havien de ser escrites, i el moderador les va filtrar.
Dues o tres genèriques, i dues tòpiques i clàssiques:
- el català a les institucions europees, encara !
- i la situació europea de Catalunya després d'una eventual secessió.
Una mostra del nivell dels periodistes que pugen sobre les onades independentistes.

Jo vaig passar una pregunta que deia, més o menys:

El Parlament Europeu, més enllà de proposar al Consell el candidat a presidir la Comissió Europea, en funció dels resultats electorals ... podria prendre iniciatives concretes per tal de garantir que la Comissió torni a ser el motor comunitari potent i necessari per impulsar l'interès general, trencant la dinàmica inter-governamental dels dirigents dels Estats dominants ?

No la va considerar prioritària. Sembla més important saber si els catalans podrem plorar en català a BXL ...

Sorolls ? una innovació pel benestar colectiu ...

Fa molt temps, sobretot des de la tornada de BXL, que som molt sensibles als sorolls, especialment en llocs tancats com ara bars i restaurants. A molts, per les males condicions acústiques i per les maneres de parlar de la gent, resulta sovint difícil xerrar tranquilament ...

Quan uns parlen (o criden ...) una mica fort, els del costat han d'apujar també el to de veu per fer-se sentir. I així progressivament, exponencialment, fins que la sala esdevé una cova de grills, o una "auberge espagnole" com ens qualificaven des de BXL. Fa pocs dies, el forges ho presentava així a El País :

En algunes ocasions he pensat que els responsables dels locals, quan s'arriba a certs nivells, haurien de fer un toc d'alerta, un petit senyal perquè tothom abaixés la intensitat de les veus. Però es mostren escèptics ... o no ho entenen. Potser sí que resulta una mica violent fer un advertiment, sobretot si van de bòlit servint, o si no saben com fer-ho: cal una certa capacitat de lideratge, una certa simpatia pedagògica.

Una vegada ho vaig fer jo, a l'hostal la Granota, a un grup de camioners: els vaig dir que si afluixaven la veu, jo pagava el cafè. Va funcionar, ho varen entendre, i en varem riure tots plegats.


L'única iniciativa que recordo és la de la Granja Caralt, a la Riera de Mataró, el 2011. No en sé els resultats ni si continua l'advertiment ...




Pensant-hi doncs, se'm va ocórrer una solució automàtica: un sonòmetre senzill (30 o 40 euros ...), amb un afegit tècnic que, quan es detectés un cert nivell (programable), fés sonar, per exemple, una petita campana:

Vaig fer alguna gestió per veure si algun jove tecnòleg emprenedor podia comprar la idea ...



Però, pensant-hi més, vaig voler explorar les possibilitats dels nostres telèfons mòbils cada cop més inteligents. Efectivament, hi ha un munt d'aplicacions que permeten mesurar els decibels, el soroll ambiental, convertint el telèfon en un veritable i gratuït sonòmetre.

Primera part superada: és fàcil i barat captar i avaluar el nivell de soroll. La segona part exigeix un mecanisme de reacció. Vaig pensar que una connexió via el cable USB cap a un PC podria obrir portes.


Però, navegant, navegant, va passar el què m'acostuma passar en aquestes circumstàncies: ja hi ha una solució operativa !




Ja hi ha (com a mínim ...), una aplicació descarregable, sota Android, senzilla (potser una mica massa ...), barata (per 1 euro ...), que quan detecta un cert nivell de sonoritat, és capaç de fer parlar el telèfon (funció Text to Speech ?), o reproduir un fitxer d'àudio prèviament enregistrat. Una campaneta, unes suaus picadetes de mans, o un "shiiisssst, si us plau, parleu més fluixet, gràcies ...".

Cal afinar l'aplicació i promocionar-la. Voluntaris ?

Miradors

Divendres passat, dia 7, l'extra El Viajero, de El País publicava un reportatge de Belinda Saile sobre miradors. Interessants, espectaculars, n'hi van haver tres que em van interessar:

- el cub del paratge de Tudela, al Cap de Creus. Mireu el clip !





- el mirador sobre el Duero a Almazán: remodelació de la placeta i simpàtic mirador ... amb un pressupost el 2008 de 2,5 milions d'euros ! Més informació, [aquí]
























- i, sobretot, la torre vora el riu Mur, la Murturm Nature Observation Tower, de 27 metres, a Gosdorf, Austria, que és una doble hèlix complexa.





M'encanten aquest tipus d'escales, des que les vaig veure en un museu de París.
Les havia imaginat per la meva proposta de far gros al port de Mataró.


Una bona mostra del què es pot fer quan sobren els calers: complicar les solucions tècniques amb un excés de disseny !









I després en vaig trobar a els sitges dels aiguamolls de l'Empordà, convertits en mirador espectacular.

30 idees i promeses pels enginyers

Era previsible, es veia a venir: al procés electoral no publicitat només s'hi ha presentat una candidatura: enginyers 3.0.

És continuista (hi són tots els que hi han ara), però amb voluntat, diuen, molt renovadora. Tindrà una tasca difícil: moltes inèrcies, manca de recursos, dificultat de definir un projecte engrescador pels companys, risc de deriva empresarial (promoguda per interessos concrets i amb diners disponibles ...).

Haig de confessar que, personalment, estic una mica decebut. Fa gairebé 6 anys que coopero activament en dues Comissions. He fet aportacions significatives, penso, a totes dues: manifestos, documents de treball, informes ... He fet aportacions a les assemblees generals sobre governança, i en els treballs sobre els nous estatuts de l'Associació: els articles sobre instruments de cooperació són pràcticament meus.

En un rànking sobre ganes i mèrits, especialment per la innovació, hauria de sortir ben posicionat. Els criteris deuen ser uns altres, com passa a d'altres estructures socials (partits, sindicats, ...). Decebut doncs, i desmotivat, desilusionat, davant de la gran força dels companys establerts.

Caldrà esperar i veure la composició de la nova Junta Directiva, els gestos que vagin fent, i les iniciatives que progressivament adoptin ...

En qualsevol cas, és un mal símptoma que no hi hagi més candidatures. Expressa poca vitalitat democràtica i manca de visions o projectes alternatius. A les candidatures hi ha tots els coneguts. Han obtingut més de 400 avals, xifra molt semblant a la d'empreses adherides. Pot ser casualitat ... o no.

Sense votació explícita, a qui representaran els 100 membres de la Junta de Representants ?

Temps complicats per l'associacionisme i la cooperació desinteressada, sobretot si cal trencar inèrcies molt arrelades i reconvertir estructures molt consolidades. Veurem.


En una nota anterior [ aquí ], vaig fer uns primers comentaris a les propostes que informalment m'havien fet arribar.
Ara, en veure les explicacions corresponents a cadascuna de les 30 idees/promeses, he reaccionat manifestant dues sorpreses preocupants respecte de dues que conec bé:

1.- la primera, aquesta:

Per explicar-la, parla aquesta companya desconeguda a la nostra Comissió d'Enginyers a les AAPP !

El seu missatge s'adreça als enginyers de les AAPP no colegiats dient que si venen tindran molts serveis ... No hi ha "visió", només oferta genèrica de serveis !

Trobo una falta de respecte i de consideració cap els companys que hem estat treballant de fa anys en aquest àmbit, amb més o menys encert, però amb moltes ganes, sobretot del president i d'altres responsables de la Comissió.


La idea/promesa es desenvolupa així:
El Col·legi és una entitat de dret públic que desenvolupa una funció social d’ordenació i regulació de la professió que considerem bàsica. Malgrat això, el nivell de relació i d’interlocució amb les administracions públiques no correspon actualment al rol social fonamental que desenvolupem. Ens proposem reforçar els vincles amb les administracions competents en matèries relatives al nostre àmbit professional, i establir-hi relacions periòdiques i formals per tal d’assegurar la nostra capacitat de proposició, d’incidència i d’influència en els debats sobre temes tècnics i legislatius.


2.- la segona, aquesta:
Per explicar-la, parla aquesta companya del grup de treball d'eficiència energètica, que diu que és molt interessant compartir experiències. Però sense cap idea estratègica important.

Sembla que no ha servit de res el treball del grup que (per delegació del president), va fer unes propostes concretes per impulsar la cooperació enfortint les Comissions ...

La idea/promesa es desenvolupa així:
Crearem noves comissions o grups de treball en funció dels grups d’interès dels enginyers. Cal buscar que cada professional aporti un angle diferent de la problemàtica per tractar, amb l’objectiu de desenvolupar innovació col·laborativa entre nosaltres. Millorarem la interacció entre les comissions, subcomissions i grups de treball, així com el flux d’informació amb altres associacions i col·legis professionals.




Els altres clips sobre governança, participació, eficiència ... no sorprenen: simplement semblen buits. Molt entusiastes i voluntaristes, però buits. Cultura "twittera" ... i tècniques comunicatives tradicionals, com s'ha vingut fent fins ara: els publicistes per damunt dels professionals concernits.

Ho vaig dir en un dinar a Jordi Renom: les 30 idees i promeses semblen més una shopping-list que un conjunt coherent i ben articulat d'objectius estratègics. N'hem parlat en dos o tres dinars amb el company Jordi Guix. Membres significats de les llistes són membres d'alguna d'aquestes dues Comissions.

Tant de bo el desenvolupament de les idees i promeses sigui una mica més afinat ...
Esperem-ho.

Reformar la funció pública i l'administració ?

... van donant pa a les oques !

És una reforma pendent de fa molts, molts, anys. És un qüestió difícil: calen idees i projectes forts, molta voluntat, capacitat i coratge. Per això, encara estem igual: anar tirant i donant pa a les oques !

Al principi del seu mandat, al febrer de 2011, el flamant nou president Mas, envoltat dels millors per governar i aixecar el país, va enviar una carta a tots els funcionaris: amb menys, calia fer més i millor per enfortir i projectar la nostra identitat colectiva !

Tenim molta cosa sobre la taula: per exemple, els congressos i llibres blancs sobre la funció pública, l'Informe del conseller Vallès sobre Bon Govern i Transparència (2005), els esforços de 2005 del conseller Antoni Castells sobre programació pressupostària (inspirats en les reformes de la Comissió Europea del 2000), el nostre (dels enginyers ...) humil Manifest/Declaració de 2010, l'Informe del grup d'experts designat pel Govern (maig 2013), les aportacions del CAREC, les propostes d'aquest setembre del Fòrum d'Entitats per a la Reforma de l'Administració (FERA) ...

Però sembla que rés es mogui de veritat: la darrera ocurrència de la vicepresidenta: donar pa a les oques !

En una reunió amb experts de fa pocs dies, proposa seguir reflexionant,

 i convida a tothom a participar en diversos grups de treball al voltant de 9 eixos:

Sense fer-ne una anàlisi massa detallada, el que més em sorprèn és que no hi ha cap eix dedicat al factor bàsic d'eficàcia/eficiència: els instruments de planificació estratègica i programació, els mecanismes de conducció, les eines de governança i de presa de decisions. Sense instruments clars, la transparència és inútil. Si no sabem ben bé on volem anar, retre comptes és impossible.

L'altre comentari: un eix es dedica a la "cultura d'ètica pública": bones paraules en comptes de  mesures concretes i contundents per lluitar contra la corrupció. Sembla que preval la lògica del capellà predicador (hem de ser bones persones ...), més que la del bon governador (mecanismes de control i, per exemple, de protecció dels whistleblowers ...).

En qualsevol cas, anar fent, anar tirant, anar-hi anant !

No falten anàlisis ni idees. No falten recursos per la reforma: algunes podrien augmentar l'eficàcia/eficiència sense augmentar costos. I deu haver-hi encara, força persones, treballadors públics, disposats a canviar, si hi ha un projecte clar, engrescador i ben liderat. Falta visió, competència, capacitat i voluntat. Així volen construir estructures d'Estat ?

Vaig dir als meus companys enginyers que hauria de ser la societat civil, no condicionada per politiqueries, qui hauria de fer un crit fort i valent ! Tant de bo ...

enginyers 3.0

Abans de finals d'any hi hauria d'haver eleccions al Colegi i l'Associació d'enginyers industrials de Catalunya. No conec el calendari exacte perquè no s'ha publicat, encara: pràcticament cap referència a la nostra web, sembla un procés clandestí ...Només sé, informalment, que el termini de presentació de candidatures s'acaba dijous o divendres vinent, 25 o 26 d'octubre.

També sé, per carta i per contactes amb els promotors, que hi ha una candidatura continuista/renovadora, imaginativa i voluntariosa, que vol impulsar una nova etapa: enginyers 3.0

Com a la majoria d'associacions i administracions, com que potser penso i proposo massa (més de 70 notes al blog en els darrers anys, membre de tres comissions, impulsor de declaracions, manifestos, propostes ...), no m'han convidat a formar part de la Junta de Representants, malgrat n'hi ha alguns que no han piulat mai ...

Hi estic acostumat, com molts d'altres: sembla ser el destí de molts inquiets promotors de progressos i canvis ... Fins i tot el Director General d'Educació de la Comissió Europea, el 2001, en veure totes les meves propostes de reforma operativa, va dir-me que jo era ... massa intelectual !

Cal no desanimar-se i seguir, tot i que ....

No sé si hi haurà debats, ni si, de fet, hi haurà altres candidatures. Si no, seria tot un símptoma, vergonyant, de la poca vitalitat de l'Associació. De moment, he estat en un dinar amb el Jordi Guix, molt obert i trempat, home d'equip, i molt preocupat per la governança. Dimarts tenim un altre dinar amb el candidat a presidir l'Associació, el Jordi Renom. No el conec.

Per anar al grà, per aprofitar el temps que serem plegats, per plantejar correctament les meves preocupacions, penjo aquí tres qüestions als candidats:

1.- un colegi d'empreses ?
Veient les activitats i sobretot, el contingut dels canals de comunicació, semblaria que, efectivament, més que una associació de professionals orientada a vetllar per les condicions de treball i pels continguts i maneres d'exercir les nostres funcions tecnològiques, podria semblar que predomina la dimensió empresarial, tan volguda per l'anterior director general (no puc enllaçar a les seves propostes: va tancar el blog ... però sí a una nota de preocupació penjada el maig de 2011).

Compartiu aquesta orientació ... o us preocupa aquesta "deriva" ?
Quines idees/mesures/promeses concretes orientades a millorar la professionalitat i condicions de treball dels companys hi ha en el programa ?

2.- uns associats més actius i cooperatius ?
En aquests dos darrers anys, els nous òrgans de representació i govern no han impulsat massa la cooperació (un delegat de cooperació fantasma) ni adoptat el reglament que preveuen els nous Estatuts.

El president ara sortint va encarregar a una Comissió delegada l'elaboració de propostes per fomentar la cooperació entre els associats. Abans de l'estiu varem entregar documents i propostes concretes per fer-ho, amb mesures concretes per enfortir les comissions, la participació més activa de tots els companys associats, i per assegurar la funció referent de l'associació. No han estat publicades als Fulls, que estan plens de bombetes ...

(Podeu mirar també les propostes al confús Butlletí Digital extra, de 26 de juliol.
Aprofito per insistir en què cal repensar principis, objectius i maneres de comunicar !)

Les heu considerat ?

Quines idees/mesures/promeses concretes per fomentar la cooperació efectiva dels companys hi ha en el programa ?


3.- una associació més oberta i transparent ?

En la Junta de desembre 2010 vaig fer dues propostes concretes per millorar la governança (instruments de govern més útils, més clars i comprensibles, i difusió sistemàtica via web de convocatòries i actes dels òrgans de representació i govern).
Els nous Estatuts, després de llargues discussions, varen recollir un instrument (programa anual d'objectius), però no el balanç anual de resultats, ni la obligació d'informar sistemàticament, comprensiblement, obertament, abans i després, de les activitats i decisions dels òrgans de representació i govern.

La pràctica d'aquests dos anys és decebedora: pràcticament rés a la web.
Fins i tot el proper procés electoral sembla clandestí ...

Hi ha idees/mesures/promeses concretes per una governança més oberta i transparent al vostre programa ?

El soroll musical de les taules de refredament de tires d'acer

Aquest mes d'agost, al suplement Cultura's dels dimecres de La Vanguardia, el fotògraf José Manuel Ballester ha publicat unes fotos a doble pàgina d'Enginys gegants, retratant grans plantes industrials on es fa palès l'enginy humà. Explicava que li sorprenia "l’absència gairebé total del personal que hi treballa i que contrasta amb el soroll tan present que hi ha. Milers de terrabastalls, cops estremidors, xiulets de vapor, martells gegants, motors ensordidors, vàlvules sonores que fan que aquests llocs irradiïn una estranya majestuositat ...".

M'ha fet recordar els llits de refredament de barres d'acer que vaig veure a les Indústries del Besòs (INBESA) l'any 1974, quan treballava a Ingenieros Consultores SA (ICSA), i pilotava un programa de formació a la gestió de "joves" enginyers. Jo tenia 26 anys ! Com que acabava de fer el meu treball sobre polítiques d'organització i condicions de treball, i predicava, a les nits, anàlisis marxistes de la realitat, en el programa hi han pinzellades d'aquests temes i mètodes: recursos productivos, procesos productivos, gestión del proceso, dinàmica del sistema productivo ...

INBESA tenia uns quants forns d'arc elèctric, que fonien la ferralla amb uns electrodes enormes i uns espetecs ensordidors. Ensenyaven el procés de càrrega amb la tapa del forn oberta. Els qui s'espantaven i corrien enrere, no calia que tornessin a l'empresa. Jo aguantava com un valent, fascinat per l'espectacle.






















Després, els lingots, les barres gruixudes, passaven als trens de laminació per ser convertides en perfils industrials en formes diferents.



A les grans indústries hi havia diverses caixes amb rodes, dites trens, que comprimien progressivament els lingots. A la capçalera, entre caixa i caixa, entre tren i tren, calia agafar la tira rogent que sortia d'un tren i entrar-la novament en el tren del costat. Això es feia a mà, amb unes enormes tenalles. Me'n varen regalar unes, que guardo encara: pesen 3 quilos !

Al final del circuit, les barres laminades anaven cap al llit de refredament. Allà, amb uns moviments cadenciats, les travesseres dentades que movien les llargues barres de ferro rogent, feien un soroll encantador, una música metàlica impressionant. M'agradava passar-hi una estoneta quan podia.

He aprofitat els records per buscar imatges a la xarxa, i n'he trobat algunes de molt interessants: de forns, de tenalles, de trens ...


















... i de llits de refredament, amb les travesses dentades que fan els sorolls musicals:




















Les tenalles que em varen regalar els treballadors d'INBESA, fa gairebé 40 anys ! Pels tecnòfils, un fragment del quadre "Eisenwalzwerk", d'Adolph Menzel.

Per una associació d'enginyers més cooperativa

Des de fa uns mesos, en el marc d'una Comissió Delegada del president de l'Associació,
hem estat treballant per mirar d'enfortir la nostra Associació amb mesures complementàries
a les ja decidides en el Pla Estratègic adoptat el 2010.

Ara acabem la nostra feina.
Primer varem impulsar una reflexió conjunta sobre les crisis actuals i les perspectives [nota],
i ara acabarem de consensuar uns propostes per millorar la cooperació entre tots els companys,
amb la perspectiva d'aconseguir una associació més referent, més útil als companys i al país,
mitjançant el reforçament i la sistematització del treball de les comissions tècniques.

Ampliaré el balanç d'aquests treballs.
Però, de moment, penjo els tres documents en que he tingut una participació significativa:
- una nota breu de presentació de la problemàtica, del diagnòstic i de les propostes;
- el document base amb el detall d'anàlisis i propostes concretes;
- un document que analitza les comissions vistes des de la web, o, dit d'una altre manera, que analitza com les comissions es projecten a l'exterior via la web.

Els documents sencers, a la meva web documental [pàgina dels enginyers]

VICTUS, una mina provocadora d'idees i de reflexions

Ens el varem regalar amb la Montse el dia dels llibres.
Però no l'havia començat encara. El tenia cedit a la Mite.
Ara fent companyia al meu germà, a l'Hospital, m'hi he enganxat.

Una mina. Divertit i suggerent. Absolutament recomanable !













Hi ha moltes idees i reflexions suggerents:
- sobre la pedagogia per a enginyers i arquitectes,

- sobre els estils militars del Vauban i del Coehoorn: per a Vauban, diu (p.106), "la expugnación era una obra racional,
en la que intervenían casi todas las disciplinas con que el género humano moldea el mundo.
Para Coehoorn, un acto fulgurante de violencia extrema ...". Guardiola és com el Vauban ...

- sobre l'encaix de Catalunya i Castella (p. 126-129)

- sobre les monarquies i la comprensió de l'història: per exemple, aquest paràgrafs són boníssims (p. 123-124). Rés a veure amb els nostres vells llibres d'història, al batxillerat. He consultat a la wikipèdia sobre la "guerra de successió espanyola": tot lliga ! Finalment, als meus 65 anys complerts, he entés una mica, penso, el que va precedir el famós 11 de setembre de 1714.

- ...

Manlleu, Ter, Museu

Diumenge varem anar fins a Manlleu. El meu germà feia temps que ens recomanava visitar el Museu, la seva turbina i els embarrats.
És a l'antiga fàbrica de Can Sanglas (dibuixada aquí per Jordi Ballonga). Tinc una especial admiració pels embarrats ...




















L'encarregada, la Teresa, acollidora, competent, amable, molt coneixedora de la tècnica i de la història, ens ho va explicar tot molt bé: que el museu és molt actiu, que hi fan força activitats amb les escoles i amb muntatges teatralitzats. Ens va preparar una demostració de la turbina "fontaine". Petit problema: el canal era tancat i no portava aigua ! Però la varem veure funcionar uns minutets, suficients per fer-nos prou la idea.

Explicacions molt interessants sobre el canvi que va suposar passar de les clàssiques rodes d'aigua verticals de fusta a les turbines com la que hi ha al museu, d'origen francès: molta més potència amb desnivells menors. Em va fer pensar molta estona per entendre el perquè de l'increment de potència. I això és el més important: el procés d'imaginar enginys més eficients per generar energia. Innovar !

El Museu, integrat en la xarxa catalana de Museus, és petitó però suficient per veure i comprendre els processos socials, tecnològics i econòmics de l'època. Els vídeos a partir de la petita història d'una joveneta que comença a treballar ben aviat a la fàbrica, són molt emotius. Impactants les imatges dels treballadors i treballadores ... i dels amos i jefes !
Tot molt ben ambientat.

És cert que la industrialització va suposar canvis profunds en les maneres de viure de tota aquella gent, que el capitalisme de l'època va suposar duríssimes condicions de treball i explotació. Però també va tenir aspectes positius, suposo, en produir en quantitats industrials i a costos reduïts la llana per alimentar la indústria tèxtil, que va suposar, imagino també, millores sensibles en la qualitat de la vestimenta i de l'aixovar de les famílies i de la gent ...




L'ambientació tècnica i social del museu contrasta amb el contingut d'un llibre que el meu germà em va regalar fa unes setmanes, sobre el patrimoni vinculat als usos de l'aigua del Ter, escrit per llicenciats en Història i Filosofia (Llinàs, Merino). Ensenyen el riu, els ponts, els canals, les comportes, les xemeneies ... i les fàbriques vistes de fora. En les 270 pàgines a tot color, no apareix cap imatge d'una turbina (l'essència de l'energia hidràulica), ni de cap màquina, tret d'uns martells d'una farga. Gairebé només una gran foto d'uns alternadors (p.178) "... al mig d'una sala iluminada amb grans finestrals d'arc de mig punt". Que maco ... Vaig pensar en les fàbriques recuperades a Mataró, en les que pràcticament no hi ha tampoc referències al treball, als treballadors, a les condicions de treball, a les eines i les màquines. Als restauradors només sembla interessar-los la carcassa, les bigues, les finestres ...




Després de la visita, un passeig arran de riu, i dinar a La Pianola. Petit restaurant familiar molt acollidor, amb menjar molt ben fet a 15€ el menú.




I una torre d'aigua provocadora, envoltada d'un hortet molt ben cuidat i productiu. He fet una simulació per reconvertir-la en petit habitatge, molt a prop del riu, i amb vistes al Matagalls, Turó de l'Home i les Agudes ! A una hora escassa de Mataró !

Enginyeria: el meu "Estudi de Fi de Carrera" de l'any 1973 !

Vaig trobar-me dilluns amb el Joan Tudela, bon amic i company d'aventures els anys de la UGT, a finals dels '70.
Té una iniciativa interessant de coaching redaccional (transFormació), i em fa propostes temptadores per escriure ...

Parlant del meu llibre del 1976, em diu que se l'ha llegit tot i que el troba molt ben escrit, molt interessant ! Parlant-ne, recordo la gènesi: el meu projecte final de carrera. El Josep Mª Brunet el va veure i em va animar a aprofitar l'esforç i publicar un llibre sobre organització i condicions de treball, orientat a sindicalistes i a professors de tecnologia i formació professional.
Ho vaig fer i el llibre va sortir (uns 2.000 exemplars), el 1976.

Per seguir endreçant records, me'l torno a mirar i em fa gràcia rellegir la motivació de l'estudi/projecte, la justificació i la bibliografia utilitzada.

De fet, no sé si hi han hagut, a l'Escola, altres "proyectos" d'aquest estil: tecnològic (estudi de tecnologies) i sociològic (estudi de comportaments).
A mi em va servir per aprendre tot el què no m'havien explicat en els 5 anys de pas per l'Escola ...

Deia el 1972/1973 que "al finalizar sus estudios, el autor sintió la necesidad de analizar más profundamente la problemática de las Técnicas y Métodos de Organización del Trabajo. En cierto modo como reacción a la enseñanza basada en asignaturas, tendentes a dar una información, unos conocimientos, pero sin tocar lo suficiente las causas y factores que han conducido precisamente a estas Técnicas concretas."

I seguia dient que pensava que "es necesario ampliar la panorámica, para analizar correctamente la evolución general de estas técnicas, y poder, entonces, deducir unas leyes o relaciones más o menos definidas que expliquen la realidad que se está viviendo en las empresas de nuestro país, por ejemplo."

En la justificació, constatava que "la mayoria de trabajos que se presentan como proyectos de fin de carrera consisten en la aplicación de una serie de técnicas estudiadas a unos problemas concretos. En este caso, el enfoque es distinto ... el objeto lo constituyen las mismas técnicas ..." perquè, deia "debe ser preocupación fundamental de la Escuela, y sobre todo en esta época, el formar ingenieros con capacidad de análisis y de previsión de situaciones futuras. Capacidad para relacionar disciplinas diversas, para descubrir interrelaciones y poder modelar, en sentido de análisis de sistemas, el funcionamiento de un proceso productivo ... "








Per llegir els documents
és millor clicar
el botó dret i fer
obrir l'enllaç ...




Ja he comentat en altres notes en aquest blog, totes de 2008, el contingut dels estudis d'enginyeria:

• sobre l'ensenyament de l'enginy [nota], l'esperit d'invenció i la innovació,
  
• sobre el déficit d'enginyers i els continguts dels estudis [nota],
  
• sobre la participació dels enginyers a les administracions públiques [nota],
• i encara més sobre els enginyers [nota], amb l'anècdota dels ponts del Tàmesi (Thames), els comentaris del Nueno, els meus sentiments d'estafa ...