Parlant ben clar de les elits judicial, del poder judicial

El Josep Burgaya és un dels meus referents. Aquí parla ben clar del poder judicial a España, que està fent el què pot per tombar el govern democràtic. Si ara fan tot això impunement, la seva capacitat involucionista serà terrible quan, ben aviat, manin les dretes extremes !

La primera informatització de l'Ajuntament, el 1981, per una millor governança

Dimarts dia 9 de juny, faré una presentació del Quadern sobre la primera informatització municipal, el 1981, a l'Arxiu Comarcal del Maresme i Municipal de Mataró, aprofitant l'acollida de l'Alexis Serrano i de la Montserrat Clavell, en el marc del Dia Internacional dels Arxius (!), i sota el lema genèric "Dades ciutadanes i govern local". Mireu el cartell anunciador de l'Acte a sota, i més detalls de l'acte en aquest enllaç [ aquí ]

Aquests darrers mesos he fet imprimir una quinzena de Quaderns amb records endreçats. Les portades són en una nota precedent d'aquest blog, del 19 de maig ...

El Zapatero del Puigverd

Com cada dilluns a La Vanguardia, l'Antoni Puigverd comenta la situació ... 

Avui és especialment clarivident i pedagògic sobre l'ex-president Zapatero. 

Al país hi ha molt de sensacionalisme, molta frustració, molta ilusió a les dretes/dretes ... 

Pels que seguim pensant en socialista, la reflexió de l'Antoni ens serà molt útil, penso !

(el títol no m'agrada, però el contingut és dens, valuós !)

Els meus Quaderns ...

Tot va començar el 2017 amb un quadern per l'amiga Rosa Vidiella ... 

Buscant, buscant, vaig trobar PRINTCOLOR a Sta Perpètua de la Mogoda, que ho feia fàcil i a bon preu.

I em vaig llançar a formatejar els records en forma de quaderns.

Aquí van les portades:

Els alertadors, els whistlerblowers

El 1999 hi va haver una gran crisi a la Comissió Europea, a partir de les denúncies de les corrupteles de la comissària Mme Cresson. Les va fer el Paul van Buitenen, que treballava a la meva Unitat a la DG EAC.

El van triturar, el van desterrar a Luxembourg a endreçar papers ... tot i que en uns anys el deu país, Holanda, li va donar una medalla al mèrit, va ser eurodiputat al Parlament Europeu, i en la reforma de l'Estatut dels funcionaris es va regular aquest tipus d'iniciatives !

Avui, a LaVanguardia, surt el tema per denunciar que no hem avançat massa al nostre país ...

Recordant els Consells Rectors

Avui, a Diners, el Guillem López i Casasnovas, fa unes reflexions sobre els Consells Rectors que sembla que la Generalitat promou darrerament.

Coincideixen amb les que jo feia el 2005/2006 com a president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, més tard, com a membre del Patronat de la Fundació Hospital entre 2016 i 2019, i com a promotor/impulsor del Consell de Participació a la Residència St Josep, de 2017 al 2021.

Busqueu les reflexions en aquest blog escrivint "consell" ...

...o també "codi bon govern" ...

Encara sobre les tradicions ...

 El Jordi Basté va fer dilluns una columneta tonteta ridiculitzant els solsticis. No m'ha agradat mai el seu estil conyeta ... el trobo un calçasses (amb l'edat no trobo fàcilment paraules més adhients, excuseu).

 

Sortosament, els mateixos dies el Javier Cercas explica a El País el perquè de la "tradicional" fòbia contra l'Esglesia ...

I jo recordo les meves notes de fa 10 anys sobre el tema:

- una amb text de la Remei Margarit, aquí

- una amb idees i propostes meves, recollint unes reflexions extraordinàries del Jorge Wagensberg, aquí

El llibre del Vicenç Bonàs

L'entrevista a MATARO TV de la Noemi i el Pere Fradera.

Feia anys que la Noemi recollia treballs del Vicenç, i jo l'havia ajudat a digitalitzar-ho tot.

Fa uns mesos, em va demanar ajut per publicar el llibre.

Amb la meva experiència a fer quadernets, vaig fer-li una recomposició d'una primera versió que li havíen fet, ho vaig passar a DIN A4 amb el Word.

PRINTCOLOR de Sta Perpètua de Mogoda ens va fer el tiratge d'uns 70 exemplars ! 

 

A manera de testament ...

Recull d'idees, reflexions i propostes sobre el tren a Mataró ... 

El recull sencer en forma de quadernet i en format pdf el podeu descarregar   [aquí]

Innovar perquè et facin fora ?

Diumenge a LaVanguardia/Diners un simpàtic article sobre "actituds de qüestionament constructiu, amb propostes formulades des de la coherència i l'atreviment "...

Simpàtic, interessant, m'ha fet pensar en la meva (dilatada) experiència laboral/professional. I en la recomanació que mai no vaig tenir en compte, innocent voluntarista com era, i soc encara. Diu que aquest qüestionament només es pot dur a terme "quan realment estàs convençut que no et faran fora" !

Tristes experiències a la UGT el 1979, a l'Ajuntament de Mataró el 1984, a la Comissió Europea diverses vegades, entre el 1990 i el 2004, al Consorci Sanitari del Maresme el 2006, al Colegi/Associació d'Enginyers entre el 2008 i el 2017 ...

Aquí va l'article, i una vinyeta de El Roto que retrata la meva experiència a la Comissió, a la Direcció General d'Educació i Cultura, amb l'astut DG Niklaus Van der Pas ...

 

Ciutadans pel Canvi, a Mataró, el 1982

Aprofitant els 40 anys de la iniciativa, recupero la Declaració d'Intencions.

El 2006 vaig endreçar els records d'aquella original i innovadora temptativa, en un quadernet, que podeu veure aquí . 

El primer sopar, el 13 de desembre de 1982, amb el recordat Josep Antoni Gonzàlez Casanova:

De fet, la iniciativa no va durar gaire ... El 2008 vaig fer-ne una curta valoració al meu blog, que podeu veure aquí :

De fet, i recordant vells temps, ha tornat a passar el mateix que amb els primers Ciutadans pel Canvi que vàrem organitzar a Mataró a finals de l'any 1982 . Era una iniciativa del PSC, però que funcionava amb relativa autonomia, animada per militants i no militants. L'aparell del partit (ja aleshores !), va començar a sentir gelosia, a desconfiar del què es podia dir, a témer el possible "lobby" que aquells sopars podien representar ... i vàrem acabar per desanimar-nos i abandonar l'experiència. No teníem altre interès i motivació que parlar, escoltar, reflexionar, suggerir ...

Emocions, fanatisme

Feia molt temps que no penjava res aquí, seduit per l'immediatesa del facebook i dels whatsapps ...

Però, també, per la tendència social a menysprear els raonaments i les consideracions una mica complexes.

Com ha fet el Gabilondo, fart de fer anàlisis i comentaris sobre estupideses mediàtiques, jo també he limitat els meus escrits i notes al blog sobre els aconteixements polítics.

Ho explica el Toni Aira al seu llibre, comentat al diari ARA el passat 2 de gener 2021: primer les emocions, les idees simples. Cansa el raonament ilustrat.

I l'Antoni Puigverd ho dibuixa d'una manera clara i transparent, a partir de la seva experiència de "tertulià" ...

Penjo aquí dos retalls ... per la història, pour mèmoire, què dèiem a la Comissió.

MIFAS, l'article de l'Antoni Puigverd

A LaVanguardia d'avui, l'Antoni Puigverd divulga l'experiència de MIFAS (Minusvàlids Físics Associats). M'ha encantat, i li he escrit un mail per relacionar problemàtiques i valors de MIFAS amb la nostra experiència de l'ARFA a la Residència St Josep a la Muralla de Mataró.

L'article:


El meu correu a l'Antoni:
Antoni,

ja saps que et segueixo regularment a LaVanguardia, content de les teves reflexions que ens ajuden a entendre les complexitats de la nostra època. De fet, ens empoderes !

L'article d'avui sobre MIFAS m'ha agradat perquè utilitzes els conceptes de mutualitat i d'eficàcia empresarial. Davant la (perversió) del concepte "socialista", jo faig servir sovint la idea de buscar solucions colectives a problemes comuns. I mutualitzar és també això: cooperar, treballar plegats per resoldre/millorar problemes compartits.

L'eficàcia empresarial, que depèn de la força social que es pugui acumular, com dius, també és molt important. En molts ambients d'esquerres la paraula empresa provoca reaccions infantiloides. Jo dic que no podem limitar-nos a plorar, a queixar-nos, a plànyer-nos ... hem d'imaginar solucions, propostes, noves maneres de funcionar, i lluitar per aconseguir-les. Els anys '70, a la UGT, com a assessor sindical, me'n atipava de fer aquest discurs.

Ara, avui, el teu article em fa pensar en la nostra petita iniciativa la Residència on s'està la meva mare. Vàrem crear fa 5 anys una associació de residents, familiars i amics (ARFA) de la Residència St Josep, de Mataró. És una associació simètrica de les AMPAs a les escoles. Les AMPAs associen els pares per vetllar per l'educació dels fills. L'ARFA que hem muntat associa els fills per vetllar per les cures als seus pares. Els pares, els residents, que fràgils i desemparats, viuen amb moltes dificultats el seu dia a dia. Cadascú de nosaltres, fills, ho tenim difícil davant les gerències sovint tecnocràtiques. Mutualitzant les problemàtiques i els esforços, hem creat una dinàmica familiar cooperativa força interessant. I que, sovint, dona resultats.

També, com MIFAS, ens agradaria que hi haguessin ARFAs a d'altres Residències de Mataró i comarca, per federar-nos i tenir una mida considerable, amb més capacitat d'anàlisi i de proposta davant les administracions.

Pel teu dossier personal, per si en el futur cal parlar del tema, t'adjunto dues coses:
- un tríptic que hem fet per promoure la nostra Associació,
- un link al nostra blog, actiu des del 2016:

Gràcies per la teva atenció !

Pep MOLSOSA
membre de la Junta de l'ARFA



La resposta de l'Antoni Puigverd:
Benvolgut Pep,
Moltíssimes gràcies per tot el que m'expliques en el teu email. Crec que sintonitzem molt.

De jove, en els anys de la fundació del primer PSC, parlàvem molt de mutualitzar i, sobretot, de cooperar, com a alternativa a l'estatalisme ferruginós de l'esquerra comunista. També per lleialtat a la tradició anarcosindicalista catalana, que afavoreix la cooperació però es malfia de l'estat, al·lèrgic a la llibertat individual. Sempre m'ha estranyat la radical pèrdua de referents, més que ideològics, culturals que es va començar a produir tan bon punt el PSC i el PSOE esdevenen forces de govern.

Altrament, jo sempre vaig ser intuïtivament socioliberal, però quan vaig llegir Anthony Giddens me'n vaig acabar de convèncer. Giddens va tenir la pega de ser el teòric de capçalera de Tony Blair, que es va desprestigiar per raons que no tenen res a veure amb el socioliberalisme. Giddens insisteix en l'equilibri entre exigència individual i cobertura col·lectiva, però sobretot posa èmfasi en la mutualització per resoldre problemes específics sense haver de recórrer a l'elefantiàsic estat.

M'agrada molt aquesta iniciativa de l'ARFA! És una idea fantàstica. Una manera de trencar també, des del punt de vista moral, la distància que s'estableix entre la cura dels ancians en família o a la residència. L'ARFA afavoreix la via del mig, que sempre acaba sent la més racional i factible.

Quin goig poder parlar de vida social enmig de la batalla insomne de les nacions!

Una forta abraçada, Pep. Content d'haver-te retrobat.

El vel i la islamofòbia a França

El Lluís Uría comenta la manifestació de diumenge passat a França, contra la islamofòbia. I critica que no s'hi posi prou atenció, com va fer un polític, que va anar a Bruxelles a menjar frites i gofres ...

Té algunes frases contundents que caldria penjar arreu: "el suport popular al vel, més que pietat religiosa, reflecteix la pervivència d'una visió extremament conservadora sobre el paper de la dona i la seva subordinació a l'home".

Recorda que 28% dels musulmans francesos (que son 4 milions !) rebutgen els valors republicans, situen la religió per sobre de la llei civil, i mostren, diu, actituds autoritàries i secessionistes ...

John Carlin alerta: la nova normalitat

Avui a LaVanguardia, com cada diumenge, John Carlin ens ajuda a pensar i comprendre el què està passant ...
Es van enfonsant els pilars morals sobre els quals recolza la democràcia ... i no passa res !

A les teles, especialment la seva TV3, en fan conyeta: jiji jaja, i així ajuden a desdramatitzar la crua realitat. Acceptem amb un somriure amarg el què hauria de ser una "furiosa indignació davant una cosa injusta o immoral". Where is the outrage, es pregunta Carlin ?