Clarificant els espais d'esquerres: podem ?

 Publicat avui dilluns 26, a l'ARA. Del vigatà Josep Burgaya !

El míting de l'alcalde Mas

Aquest 15 d'octubre ha fet 50 anys del primer i gran míting socialista a Mataró (després del de BCN, el juny, al Palau Blaugrana, el de Girona, el setembre ...). Ara, aquest 2026, el PSC ha organitzat un acte commemoratiu a can Marfà, i ha divulgat la iniciativa via tvmataró, amb un petit curt de 6 minuts.

Per la petita història, recordem que després de la mort del dictador, a partir de Convergència Socialista, amb els Independents pel Socialisme, i altres grups, es constitueix el PSC Congrés. A Mataró, el primer Secretariat Local del PSC-C es constitueix el setembre de 1976, amb l'Anna Comas, el Ramon Manent, el Xavier Manté, el Quico Oller i jo mateix. Aquest òrgan serà l'impulsor d'aquell primer míting a la ciutat, a l'octubre.

Després, el 1977, per tal de concórrer a les primeres eleccions generals, es forma la coalició "Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)", amb la FC del PSOE, i el juliol de 1978 té lloc el congrés fundacional del PSC (PSC-PSOE), al qual es suma el PSC-Reagrupament. Aquell partit parit "suant socialisme", es va consolidar i ha tingut, des d'aleshores una presència i influència política determinant en molts àmbits i nivells, aquí a Mataró, a Catalunya i a España.

En aquells temps, primers dels anys '70, dèiem que el nostre partit havia de ser un instrument per millorar, per transformar la societat cap a una convivència socialista. Volíem treballar, militar, desinteressadament, en àmbits socials, laborals, professionals, per afavorir colectivament la millora de les problemàtiques colectives, des d'una perspectiva autogestionària. El partit havia de ser l'eina per potenciar, coordinar, integrar aquestes actuacions cíviques, democràtiques. La lluita política, les accions polítiques volíen anar més enllà de participar en les institucions de govern.

En aquell partit, inicialment, tots érem militants desinteressats. Ara, 50 anys després, el PSC és un potent aparell centrat en guanyar eleccions. I l'organització és formada, bàsicament, i simplificant, per afiliats en espera de càrrecs, o que volen sentir-se propers als que manen, o romàntics idealistes de les primeres èpoques.

Tornant a la commemoració dels 50 anys, i al petit clip emès per tvmataró, veient-lo, no sé qui ha fet el guió, però sembla molt influenciat pel Ramon Manent i, sobretot, pel Manel Mas. Curiosament, a la web del PSC, a l'efemèride redactada per l'Associació Memòria Socialista, han esborrat el meu nom i el de la Paquitona !

De fet, d'aquell primer Secretariat Local del PSC-C només quedem vius el Ramon i jo: l'Anna, el Xavier i el Quico ja no hi son. Dels 9 que vàrem parlar, només en quedem 4: el Juan Alamillo, la Paquitona, el Ramon i jo. També el Joan Ametller, que va presidir l'acte dignament, involuntàriament. Només el Ramon segueix al partit.

Al clip hi ha poques imatges del míting, gairebé cap de les intervencions, ni cap referència al què vàrem dir: el partit que volíem, el país que desitjàvem, l'educació, la sanitat, la cultura, el sindicalisme ... El Manel Mas, que no hi va participar activament, s'hi refereix dient simplement que hi va haver 10 persones a dalt parlant ! Vàrem tenir, diu, la sort, el privilegi, l'avantatge, o digueu-li com vulgueu, del treball, de poder organitzar el primer míting polític a Mataró. 

El clip acaba amb imatges de l'alcalde Mas saludant el president Tarradellas, el president Montilla i el rei Borbó ara emèrit. Permeteu-me una broma: surt més al clip l'esposa del Manel que jo mateix ... 

Pel que fa a l'acte commemoratiu del proper 30 d'octubre, segons el cartell, parlaran el Ramon, l'alcalde Bote i el Miquel Iceta, un vell company amb qui vaig tenir contactes quan jo treballava a la Comissió, a BXL, i ell era a Madrid amb el vicepresident Narcís Serra.

Ja ho he escrit en aquest blog: en aquest cinquantenari, entre d'altres temes polítics, penso que valdria la pena repensar el partit que volíem, la militància que oferíem desinteressadament, les maneres de fer política i l'instrument que imaginàvem. Valdria la pena fer-ne balanç, comprendre els canvis, i, sobretot, projectar cap el futur la implicació dels qui encara tenim i sentim ganes de millorar la nostra convivència democràtica i socialista.

Hagués estat tot un detall associar a l'organització de l'acte els que hi érem, no només els qui vàrem parlar, sinó també els companys d'aleshores, als que hi van treballar per fer-lo possible. De fet, ens han convidat dient que "ens podríem retrobar, recordar i celebrar, independentment dels camins polítics i personals que haguem recorregut posteriorment a aquella data". Però ens conviden a escoltar les posicions oficials del PSC, a aplaudir, i a "celebrar amb cava el record de l’efemèride".

Celebrar que, molts, desubicats, ens hem quedat sense el partit que volíem ?

Vàrem inventar el futur ? Més aviat estàvem reconstruint les eines per la futura democràcia ...

La Silvia Orriols, el fenòmen ...

Les seves propostes concretes d'actuació política poden ser discutibles, certament. Però les anàlisis dels problemes i els diagnòstics, en general, els trobo força raonables, pertinents. I, sobretot, no m'agraden les reaccions dels partits i de molts polítòlegs que la qualifiquen de nazi, feixista, extrema dreta ...

Radical potser sí, però a mi ja m'agrada, això ! Jo voldria ser radicalment catalanista, i federar-me amb altres federalistes !

Per això m'ha agradat la columneta del Jordi Basté. No m'agrada el seu estil, en general, però aquí "ho broda", penso:

La iniciativa commemorativa del PSC

A les poques hores d'enviar la meva convocatòria per un dinar per rememorar el míting i fer una mica de prospectiva sobre la necessària militància futura, des del PSC se'm convida, a mi i a molts d'altres militants del 1976, a un acte commemoratiu organitzat pel partit. Al remitent em diu, que m'envia una cosa que em faria ilusió que ens poguessis acompanyar:

Benvolgut amic i company, hola, bona tarda La Comissió Executiva de l’Agrupació de Mataró del P.S.C. organitza un acte per commemorar la celebració a Mataró del primer míting que hi vam fer els socialistes el 1976, ara fa 50 anys.

Com a membre de la Comissió Organitzadora de l’acte m’ha estat encarregat de comunicar-te la seva celebració i que personalment et convidi a acompanyar-nos si et ve de gust i tens possibilitats de fer-ho. T’adjunto el cartell que es difondrà pels mitjans de comunicació i les xarxes socials en el que podràs veure el contingut del mateix.

La data de celebració serà el proper dia 30 d’octubre a les 19h. a la sala d’actes de Can Marfà Gènere de punt. Museu de Mataró on, a més, hi haurà exposat un recull gràfic d’aquells temps i que clourem amb una copa de cava. Em faria molta il·lusió que ens acompanyessis ja que crec que el record de l’efemèride s’ho val. Serà un motiu per retrobar-nos, recordar-ho i celebrar-ho, independentment dels camins polítics i personals que haguem recorregut posteriorment a aquella data. Salutacions cordials.

Aquesta va ser la meva reacció enviada al remitent i a d'altres responsables del PSC:

... no em fa ilusió acompanyar-vos, em sap greu ... . . . Dieu que "ens podríem retrobar, recordar i celebrar, independentment dels camins polítics i personals que haguem recorregut posteriorment a aquella data". És poc creïble aquesta voluntat: el PSC no ha tingut cap gest en aquest sentit a l'hora de pensar i programar aquest acte de 2026. . . . 

En aquest cinquantenari, entre d'altres temes polítics, penso que valdria la pena repensar el partit que volíem, la militància que oferíem desinteressadament, les maneres de fer política i l'instrument que imaginàvem. Valdria la pena fer-ne balanç, comprendre els canvis, i, sobretot, projectar cap el futur la implicació dels qui encara tenim i sentim ganes de millorar la nostra convivència democràtica i socialista. . . . 

Insisteixo, independentment dels camins polítics i personals, hagués estat bé associar, d'alguna manera, a tots els companys d'aleshores, a la concepció d'aquest acte. Ara sembla que ens convideu a escoltar les posicions oficials del PSC, a aplaudir, i a celebrar amb cava el record de l’efemèride. A celebrar que, molts, desubicats, ens hem quedat sense el partit que volíem ? 

Des del PSC, un em diu que no em contestava "perquè em diria coses que no em volia dir", i una altre que considerava que "certament cadascú ho viu a la seva manera ..."  Cap reflexió política raonada ... 

Una temptativa fracassada ... rememorar l'esperit socialista del '76

El proper 15 d'octubre farà 50 anys que vàrem organitzar el primer míting socialista a Mataró.

Aquest setembre he intentat organitzar un dinar per commemorar aquell esdeveniment. Vaig convidar als que hi érem, als que vàrem participar d'una manera o altra en la preparació i execució del míting, i que fa 10 anys ja vàrem commemorar-ne el 40è aniversari.

 

Companys, el proper 15 d'octubre farà 50 anys del primer míting socialista a Mataró ... Potser seria interessant commemorar-ho recordant aquells temps, aquell míting de fa 50 anys al Velòdrom i, també, mirant cap endavant els temps que venen. Podríem fer una trobada amical, informal, entre els que hi érem, com vàrem fer ara fa 10 anys ! 

N'he parlat amb l'Antoni Puigverd, politòleg, periodista, que va fer un recorregut polític semblant al nostre, a Girona, i estaria encantat de venir a Mataró, a acompanyar-nos en la trobada La idea seria fer un dinar/pica-pica el mateix dia 15 d'octubre, dijous, al migdia, a un lloc a decidir (Café Nou, l'Iluro, ...) 

Queden pocs dies ... aniria bé que em diguéssiu, tan aviat com pugueu (aquesta setmana, abans del dia 28), si us interessa la idea, si podríeu venir, si vindríeu: caldrà concretar el lloc, en funció dels participants ... Convido bàsicament, als que ja ho vàrem commemorar ara fa 10 anys, al Velòdrom i al sopar al Gaudium, i que, d’una o altra manera, vàrem estar implicats en l’organització d’aquell míting mataroní. Vinga, va, us animeu ? (abans del 28 !) 

Però només 5 ó 6 dels convidats han reaccionat positivament, i he decidit suspendre la iniciativa ...

L'Antoni Puigverd havia acceptat interessat la idea. En comunicar-li la suspensió, em va dir: 

No pateixis, Pep. Aquesta tendència a la passivitat és molt detectable a tot arreu. Amb uns amics, organitzàvem cicles de conferències a Girona i també ho vam haver de deixar córrer. Ja trobarem altres excuses per retrobar-nos. Em va agradar molt conèixer-te personalment. Estarem en contacte. Ànims. Una forta abraçada

Per facilitar l'accés als records, l'enllaç a la convidada del 2016 pels 40 anys ... [aquí], i l'enllaç a les imatges de la trobada al Velòdrom i al Gaudium d'una vintena de companys [aquí]

El Panxo ha plegat dignament ...

El Panxo, Francisco López Romito, amb 83 anys, va acabar molt dignament la seva vida, el dilluns 31 d'agost. Havien vingut a Mataró, amb la seva companya More, el juny del 2024, quan ja començava a tenir problemes de salut, i buscava tranquilitat i suport. Els amics d'aquí, ex-ugetistes de finals dels '70, el vàrem acompanyar en aquesta etapa de progressiva decadència. I, finalment, ha tingut una mort digna com volia.

Enyorarem la seva inteligència crítica, el seu radical compromís amb els principis i pràctiques socialistes, la seva extraordinària memòria històrica, els seus discursos pedagògics llargs, amplis. Quan ja ens pensàvem que ho havia explicat tot, parava, i amb un punt de suspens, ens deia "hete aquí ..."

Doncs això, hete aquí que el Panxo ja no hi és. Trobarem a faltar la seva cordial bonhomia, però s'estalviarà el patiment de veure la regressió d'aquest país que ell va intentar millorar, venint de tant lluny.

La Montserrat TURA, sempre un referent polític

 Entrevista a LaVanguardia, on parla de "la política" i de la manera de "fer política".

Absolutament d'acord. Em recorda el petit debat amb un vell (ex)amic que em va retreure que jo no havia fet política, que no tenia coneixement de causa per poder opinar ...

Aquestes petites frases de la Tura clarifiquen la meva posició: jo gairebé sempre he fet "política", gairebé sempre les meves actuacions professionals i socials han estat orientades a promoure la resolució colectiva de problemàtiques colectives, és a dir, a partir d'una visió socialista de la convivència humana.

Xenofòbia: la bona fe dels pusilànimes

Aquests darrers mesos el Miquel Puig ha escrit diversos articles a l'ARA sobre immigració. El d'avui diumenge 26 de juliol és clar i contundent. El problema de la xenofòbia és, diu, que hi ha molta gent de bona fe que accepta els problemes de la immigració com una fatalitat inevitable o com una necessitat econòmica indefugible ... i, també, de molts polítics que no reaccionen, pusilànimes !

O, pitjor, afegeixo jo, dels qui acusen als qui reaccionem de racistes !

Val la pena llegir-lo dues vegades !

El somni de l'España federal ...

 Enmig del furor de la "roja", l'Antoni Puigverd dibuixa les perspectives polítiques de fons en aquesta España seva ...

Maneres de treballar iguals des de fa dècades ?

 Aquests dies al TecnoCampus, es fa un Congrés Català de Gestió Pública ...

Entre d'altres coses, es parla de "redefinir els processos administratius per evitar la desafecció ciutadania a les institucions "!  ... Ho vàrem fer nosaltres fa 45 anys !!

Una referència a l'Acte sobre Dades Ciutadanes i Govern local, amb la presentació del meu Quadernet sobre la informatització municipal de 81/85 a l'Ajuntament de Mataró ... aquí

I l'enllaç a la promoció de l'Acte en aquest blog de notes, [ aquí ]

La visita del Papa: sí, però ...

Uns quants articles sobre la visita del Papa ...

 

Parlant ben clar de les elits judicial, del poder judicial

El Josep Burgaya és un dels meus referents. Aquí parla ben clar del poder judicial a España, que està fent el què pot per tombar el govern democràtic. Si ara fan tot això impunement, la seva capacitat involucionista serà terrible quan, ben aviat, manin les dretes extremes !

La primera informatització de l'Ajuntament, el 1981, per una millor governança

Dimarts dia 9 de juny, faré una presentació del Quadern sobre la primera informatització municipal, el 1981, a l'Arxiu Comarcal del Maresme i Municipal de Mataró, aprofitant l'acollida de l'Alexis Serrano i de la Montserrat Clavell, en el marc del Dia Internacional dels Arxius (!), i sota el lema genèric "Dades ciutadanes i govern local". Mireu el cartell anunciador de l'Acte a sota, i més detalls de l'acte en aquest enllaç [ aquí ]

Aquests darrers mesos he fet imprimir una quinzena de Quaderns amb records endreçats. Les portades són en una nota precedent d'aquest blog, del 19 de maig ...

El Zapatero del Puigverd

Com cada dilluns a La Vanguardia, l'Antoni Puigverd comenta la situació ... 

Avui és especialment clarivident i pedagògic sobre l'ex-president Zapatero. 

Al país hi ha molt de sensacionalisme, molta frustració, molta ilusió a les dretes/dretes ... 

Pels que seguim pensant en socialista, la reflexió de l'Antoni ens serà molt útil, penso !

(el títol no m'agrada, però el contingut és dens, valuós !)

Els meus Quaderns ...

Tot va començar el 2017 amb un quadern per l'amiga Rosa Vidiella ... 

Buscant, buscant, vaig trobar PRINTCOLOR a Sta Perpètua de la Mogoda, que ho feia fàcil i a bon preu.

I em vaig llançar a formatejar els records en forma de quaderns.

Aquí van les portades: