A les poques hores d'enviar la meva convocatòria per un
dinar per rememorar el míting i fer una mica de prospectiva sobre la necessària
militància futura, des del PSC se'm convida, a mi i a molts d'altres militants del
1976, a un acte commemoratiu organitzat pel partit. Al remitent em diu, que m'envia una cosa que em faria ilusió que ens poguessis acompanyar:
Benvolgut amic i company, hola, bona tarda
La Comissió Executiva de l’Agrupació de Mataró del P.S.C. organitza un acte per commemorar la celebració a Mataró del primer míting que hi vam fer els socialistes el 1976, ara fa 50 anys.
Com a membre de la Comissió Organitzadora de l’acte m’ha estat encarregat de comunicar-te la seva celebració i que personalment et convidi a acompanyar-nos si et ve de gust i tens possibilitats de fer-ho.
T’adjunto el cartell que es difondrà pels mitjans de comunicació i les xarxes socials en el que podràs veure el contingut del mateix.
La data de celebració serà el proper dia 30 d’octubre a les 19h. a la sala d’actes de Can Marfà Gènere de punt. Museu de Mataró on, a més, hi haurà exposat un recull gràfic d’aquells temps i que clourem amb una copa de cava.
Em faria molta il·lusió que ens acompanyessis ja que crec que el record de l’efemèride s’ho val. Serà un motiu per retrobar-nos, recordar-ho i celebrar-ho, independentment dels camins polítics i personals que haguem recorregut posteriorment a aquella data.
Salutacions cordials.
Aquesta va ser la meva reacció enviada al remitent i a d'altres responsables del PSC:
... no em fa ilusió acompanyar-vos, em sap greu ...
. . .
Dieu que "ens podríem retrobar, recordar i celebrar, independentment dels camins polítics i personals que haguem recorregut posteriorment a aquella data". És poc creïble aquesta voluntat: el PSC no ha tingut cap gest en aquest sentit a l'hora de pensar i programar aquest acte de 2026.
. . .
En aquest cinquantenari, entre d'altres temes polítics, penso que valdria la pena repensar el partit que volíem, la militància que oferíem desinteressadament, les maneres de fer política i l'instrument que imaginàvem. Valdria la pena fer-ne balanç, comprendre els canvis, i, sobretot, projectar cap el futur la implicació dels qui encara tenim i sentim ganes de millorar la nostra convivència democràtica i socialista.
. . .
Insisteixo, independentment dels camins polítics i personals, hagués estat bé associar, d'alguna manera, a tots els companys d'aleshores, a la concepció d'aquest acte. Ara sembla que ens convideu a escoltar les posicions oficials del PSC, a aplaudir, i a celebrar amb cava el record de l’efemèride.
A celebrar que, molts, desubicats, ens hem quedat sense el partit que volíem ?
Una resposta va ser que no em contestava "perquè em diria coses que no em volia dir", i una altre que considerava que "certament cadascú ho viu a la seva manera ..."
Cap reflexió política raonada ...
