Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - sobre economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - sobre economia. Mostrar tots els missatges

06 d’abril 2014

Integració cooperativa o competitivitat selvàtica: una nova organització social

Curiosament, aquesta setmana, a El País, dos amics molt qualificats i amb àmplia experiència de govern, han escrit dos articles amb conclusions/recomanacions molt semblants.

Un article del Joan Majó del dia 2 d'abril,
i un altre del Josep Mª Vallès del divendres 4 d'abril.

Insisteixen en que calen altres maneres d'enfocar el problema de l'atur. No son idees noves, però les crisis actuals les fan cada cop més necessàries. Jo faig sempre referència al llibre/proposta de Michel Rocard, del 1966, "Les Moyens d'en sortir".

Tots dos diuen que cal redefinir el model social, revisant la ideologia i la cultura dominants, i pensant en nous mecanismes de distribució del treball i de les rendes, amb finalitats orientades a l'interès general, superant la lògica selvàtica que ara patim.

En diverses notes he criticat el discurs simplista de la competitivitat: és el raonament de l'economicisme comptable. Ens cal una economia de les persones, ens cal tornar a parlar de necessitats humanes, de condicions de vida i de treball, de racionalitat colectiva. Cal redefinir operativament, concretament, un model de societat integradora, participada, oberta, al servei de valors colectius, que garanteixi l'interés de l'àmplia majoria de ciutadans.

Potser hauríem de supeditar l'economia i la tecnologia a la sociologia, i redefinir unes ciències de l'organització social orientades a promoure el ben viure i el ben conviure !



L'article del Josep Mª Vallès:
































Malauradament, si llegiu l'article/declaració de Martin Schultz, a la meva nota del 2 d'abril, el flamant candidat dels partits socialdemòcrates dels Estats membres de la Unió, no fa la més mínima referència a aquestes problemàtiques ni cap proposta en aquest sentit significativament renovadora. Más de lo mismo ...

Algunes notes meves amb referències a la cooperació i la competitivitat:
- comentant un article de l'Antoni Puigverd [ aquí ];
- reflexionant sobre altruisme, egoisme, cooperació ... [ aquí ];
- comentant reflexions de Robert Skidelsky i fent referència al llibre de Michel Rocard [ aquí ];
- reaccionant al llibre del Joan Majó sobre la crisi [ aquí ];
- en unes propostes a l'Alícia Romero, del PSC [ aquí ].


11 de maig 2013

Què es necessita per a una "bona vida" ?

El Manel va passar-me fa mesos aquest llibre dels Skidelsky, "¿Cuánto es suficiente?", en el que intenten reviure la antiga idea de que l'economia és una ciència moral, una ciència d'éssers humans vivint en comunitats, no de robots interactius (p.19).

Tot el llibre és suggerent i fresc. Simpàtic el capítol destinat a parlar de la felicitat, de l'economia de la felicitat i especialment de la seva possible mesura ...

Jo he posat més atenció als capítols més pràctics: el que defineix els elements de la bona vida (cap. 6), i el que proposa sortides a la competitivitat febril (cap. 7).

En els elements de la bona vida hi trobo a faltar algunes consideracions més sobre les necessitats materials (p. 216), sobre les condicions bàsiques de vida, i que constitueixen, de fet, la base de la coneguda piràmide de necessitats de Maslow.

Els Skidelsky proposen 7 elements de la bona vida:
- la salut,
- la seguretat,
- el ser respectat, el ser considerat,
- la personalitat, la capacitat de formular i executar un pla de vida autònom,
- l'harmonia amb la naturalesa,
- l'amistat, les relacions afectives entre persones, els lligams socials i polítics,
- i l'oci, com una forma d'activitat agradable i no obligada, no coaccionada.



Es interessant comparar aquests elements amb les necessitats que considera Maslow:








Tinc algunes notes al blog on parlo d'aquestes necessitats, i dels valors que haurien d'inspirar els nostres comportaments econòmics, socials i polítics:
- una de recent sobre valors, virtuts, qualitats i cultures [ nota ];
- un petit debat amb l'Antoni Puigverd en època de Quaresma [ comentaris meus ] i [ reacció de l'Antoni ];
- i una sobre angoixes i pors, mercat on actuen les religions ... [ nota ].






Avui a Tarragona, en el temps lliure que em deixa l'activitat de xofer de la Montse, he llegit el darrer capítol, el 7, sobre possibles polítiques per promoure "una bona vida".

Hi he trobat:
- reflexions interessants sobre la virtut i la moral,
- unes crítiques del liberalisme radical i propostes d'un suggerent "paternalisme no coercitiu" (p.217),
- propostes per reduir la pressió del consum (p.227), i per una reducció radical de la publicitat,
- i unes darreres reflexions molt crítiques respecte de les implicacions internacionals de les polítiques nacionals/locals i dels efectes de la globalització.

M'han agradat aquestes idees, doncs, des dels meus petits coneixements, fa temps que tinc intuïcions d'aquest tipus. No sé argumentar-les o justificar-les suficientment, perquè no domino conceptes i dinàmiques "economicistes". Reconforta que gent tant ilustrada vagi en el mateix sentit ...

De fet, ara fa gairebé un any, vaig penjar una [ nota ] sobre una reflexió del "lord" Skidelsky força interessant, i aprofitava per recordar propostes del Michel Rocard l'any '96 !

Llàstima que acabin el llibre (p.243) considerant que les reformes necessàries per garantir els bens bàsics, "són impossibles sense l'autoritat i la inspiració que només la religió pot oferir", i dubten de que "una societat completament desproveïda de l'impuls religiós pugui despertar-se i llançar-se a la busqueda del bé comú ..."

Què entendran per "religió" ? Potser ja preparen un altre llibre ...

02 de juliol 2012

Com "usar" la mà d'obra desocupada ?

Suggerent article de Robert Skidelsky (membre de la Cambra dels Lords britànica i professor d'economia a Warwick), a La Vanguardia de diumenge. (versió original aquí). Explica que Keynes, l'any 1930, diferenciava l'atur degut a les crisis de l'atur degut a factors tecnològics: "La utilització de mitjans per economitzar l'ús de mà d'obra va més de pressa que la recerca de nous usos per a la mà d'obra desocupada".

Diu Skidelsky que Keynes (que també era lord) considerava l'economia en l'ús de mà d'obra com "una esperança per a la humanitat, que podria alliberar-se d'una aclaparadora vida de treballs que requerien grans esforços, i que imaginava que, en l'època actual, la majoria de les persones haurien de treballar tan sols 15 hores a la setmana per produir tot el que necessitaven".

El lord britànic considera que hem fracassat en convertir el creixent atur tecnològic en creixent temps lliure voluntari ... que som testimonis del retorn despietat i cruel del capitalisme ... que exacerba, a través de tots els porus i de tots els sentits, la fam pel consum ... que ens porta a treballar quantitats irracionals d'hores ... per satisfer una insaciabilitat políticament orquestrada que anomenem creixement econòmic ..."

La civilització del sempre més, afegeix Skidelsky, és una bogeria moral i política ... que s'ha convertit també en una bogeria econòmica, no només perque estem topant amb els límits naturals del creixement, sinó perque no podem continuar per gaire temps més economitzant l'ús de la mà d'obra a un ritme més gran pel qual podem trobar nous usos per aquesta mà d'obra ..."

El darrer paràgraf és clarivident:




És el que sempre he pensat quan llegeixo o sento crides a la creació de llocs de treball.
En la meva Reflexió per la dignitat (22.05.12), en el punt 3, propugnava buscar mecanismes de cooperació integradora i voluntària de tots en les activitats d'utilitat personal i colectiva.

La finalitat de les polítiques (tecnològiques, socials, econòmiques ...), hauria de ser la de reduir progressivament els esforços necessaris per poder viure dignament i disposar de temps lliure pel benser, el benestar i el bon conviure.


El 1996, a Bruxelles, vaig llegir les propostes del Michel Rocard per sortir-nos-en. Les experiències a França, malauradament, en un context difícil (un sol país ...) i boicotejades per la dreta reaccionària, no han donat potser tots els fruits possibles. Però el repte segueix.

Crear més llocs de treball ? No. Més aviat pensar com distribuir equitativament els esforços i els resultats del treball. Pensament social creatiu, innovació tècnico-productiva, enginyeria social !

08 de febrer 2012

Dues columnetes d'economia ... i conducció

La primera, de Ramon Folch (El Periódico, diumenge 5 de febrer), senzilla,
per aclarir el debat sobre austeritat i creixement, molt intuïtiva !


La segona, de Josep Maria Ruiz Simon (La Vanguardia, dimarts 7 de febrer),
la ja clàssica reflexió sobre els economistes ...



Fa uns dies, una mica desanimat, deia que tinc la sensació de que ja està tot escrit, de que ara és temps d'actuar, de reaccionar, de fer, de transformar.

La prova: sobre aquest tema dels economistes que orienten excessivament la conducció política, el gener de 2010 vaig penjar una [ nota ] fent servir aquest mateix símil de l'autobús.

I l'octubre d'aquest any penjava una altre [ columneta ] del Lluís Foix sobre economistes i comptables ...








M'ha fet gràcia que la "blogsfera" dels sociates
reculli aquesta nota.


04 de novembre 2011

Industries, tecnologies, innovacions ... polítiques i governs !

Penjo tres articles que em semblen molt útils en les reflexions sobre el futur que ens espera: (cal clicar-hi a sobre per ampliar-los i poder llegir-los !)

- un, per confirmar l'inici d'una nova era: Paul Kennedy aporta 4 elements que ho demostrarien;



- dos, per demostrar que estem quedant molt enrere en la desfrenada i embogida cursa de les innovacions tecnològiques: Javier Santiso aporta moltes dades per donar per acabada l'etapa durant la que els països desenvolupats inventaven i dissenyaven, i els països emergents es limitaven a fabricar amb la seva mà d'obra barata;


- i tres, per constatar la necessitat de disposar de governs, de polítics, d'administracions i d'experts competents i capacitats per desenvolupar l'art de la necessària política industrial: Alfredo Pastor explica molt pedagògicament com caldria actuar davant l'interès d'una gran empresa de mobles (IKEA ?) per instalar-se en una comarca amb una forta implantació d'indústries del moble. Els tenim ?



















El descrèdit dels polítics i de la política,
la deplorable selecció de líders i dirigents que fan els partits,
l'obsessió de les dretes per reduir l'administració i les seves atribucions, funcions i recursos per orientar, regular i supervisar les activitats econòmiques, comercials i productives,
ens ha desarmat per poder governar eficaçment les nostres problemàtiques colectives.

Quan torni a sortir el sol, ens trobarem probablement pobres, despullats i molt endarrerits ...

18 d’octubre 2011

Economistes ... comptables ?



Feia uns dies que tenia aquest retall d'una columneta del Lluís Foix a La Vanguardia. La retallo per guardar-ne l'essencial: els discursos dels economistes que gairebé monopolitzen el debat sobre la crisi, semblen més aviat discursos de comptables, de botiguers fent caixa.

En algun lloc he escrit que sembla com si, anant tots en un autobús, hi ha molts viatgers que controlen la pressió dels pneumàtics, la temperatura de l'oli, les revolucions del motor, el consum de gasolina, el funcionament de l'aire condicionat ... però molts pocs se'n adonen que l'autobús no té conductor !

Aprofito per recopilar links a d'altres notes del blog sobre aquesta problemàtica:

- sobre la crisi, de l'octubre del 2008 [ nota ]

- sobre el paper relatiu dels governs i dels mercats, del juny del 2009 [ nota ]

- sobre economia, valors, moral, planificació i polítiques industrials, del maig de 2010 [ nota ]

- sobre l'economia i ... l'ilusionisme, del gener de 2011 [ nota ]


I, també, per penjar algunes imatges eloqüents del ROTO, a El País ...

23 de setembre 2011

Vampirs, taurons i sangoneres ...

Aquests darrers dies he vist alguns articles que parlen dels professionals o dels empresaris que ens lideren, que fan moure la màquina econòmica,
i que poden ser útils pel debat sobre valors que tenim previst fer amb uns amics la setmana vinent.

Els dos primers son complementaris: de l'idealisme (compartit) de Teresa Vallès,
a la colpidora realitat de les escoles de negocis, denunciada per Florence Noiville, que s'excusa de ser economista ...

El del Puigverd, denuncia la picaresca de molts grans empresaris i banquers, denunciant les maniobres del fulano Rivero a Repsol
[ cliqueu-hi a sobre per ampliar-los i llegir-los ! ]









Potser me l'he perdut, però encara no he vist una reacció política formal del PSOE, amb mesures i propostes concretes.

No hi ha manera política de frenar aquesta lògica capitalista que actua sense manies, confiat en què, si hi ha pèrdues, seran socialitzades ?

Veurem què ens proposa el Rubalcaba en la propera campanya.

29 d’abril 2011

El Corte Inglés ? No, gràcies !

Sembla que, poc a poc, les dificultats per l'arribada del gran centre es van superant. Però, ja fa temps que ho volia escriure: a mi no em fa cap ilusió.

Diuen que té molts avantatges: creació de llocs de treball, generar activitat complementària, impostos, ... Potser si. Però depèn. Depèn del model de econòmic, de la lògica comercial que considerem adequada. A mi personalment, els grans centres com aquest m'agraden ... a Barcelona, a Montigalà, o al Mataró-Parc. No sóc economista, però em temo que aquest gran centre tindrà, també, impactes negatius en el comerç local i en altres aspectes de la vida urbana.

Tinc la intuïció de que Mataró hauria d'imaginar lògiques comercials alternatives, de qualitat, especialitzades, imaginatives. Probablement invertint fort en millorar i ampliar el centre peatonal de la ciutat, millorant, potenciant, especialitzant els comerços existents. Creant un ambient acollidor, agradable. Simplificant, a mi m'agrada més el carrer Enric Granados, o la Rambla de Catalunya, de Barcelona, o el nostre eix Riera/Rambla, molt més que el merder de la Plaça de Catalunya.

No m'agraden els grans grups comercials que concentren un excessiu poder d'orientació del mercat. I menys els que actuen de manera prepotent, com sembla ser el cas. M'agradaria més impulsar cooperacions estratègiques entre els comerciants i fabricants de la ciutat i de la comarca. Enfortint aliances com les que ja hi ha en els sectors dels electrodomèstics o de bricolatge, per exemple.

Podríem pensar en una iniciativa cooperativa, ben liderada pels principals agents públics i privats de la ciutat, per crear, a can Fàbregas, una illa comercial dinàmica i oberta, ben lligada, ben articulada amb la xarxa de carrers del centre. Una iniciativa que fós una alternativa factible al model centralitzat i impersonal que suposa El Corte Inglés.

Espero que el canvi d'època que hem començat suposi acabar amb el consumisme exagerat. I que les noves possibilitats de seguir via internet les ofertes de productes i serveis faci cada cop menys atractiu aquests grans centres concentrats.

M'agradaria que tinguéssim capacitat colectiva per dissenyar una millor manera de ben comprar per benviure i conviure. Pensant en els propers 10 o 15 anys. És difícil, és complex, és arriscat. Evident. La solució més fàcil, més tradicional, més clàssica és ... El Corte Inglés. Altres estratègies exigeixen visió, inteligència, coratge, voluntat, capacitat de cooperació i de concertació. Visiblement no ens en sobren. Llàstima.

Potser no hi entenc prou, o sóc massa idealista, com em diuen sovint. Potser.

30 de gener 2011

Taurons financers ?

He rebut aquesta publicitat a casa. Quan ho explico als amics, sembla que no s'ho acaben de creure. Ho penjo aquí, per que consti.
Com exemple de l'avidesa d'economistes o financers, que busquen fotra caixalada on poden, aprofitant les estructures on naveguen.

El cas del RACC no és massa criticable, perquè, en general, fan bé el seu servei principal. Tot i que també venen telefonia mòbil ...

Però en el cas d'ENDESA, amb els problemes que tenen per oferir bon i continuat servei, per situar les infraestructures bàsiques a nivells raonables, que ens ofereixin assegurances de salud sembla sarcàstic !

29 de gener 2011

Economia ? ... no m'en acabo de refiar !

.


En Joan m'envia aquesta classe d'economia, molt clara i pedagògica: 12 minutets que passen ràpid i permeten de comprendre una mica la complexitat de l'economia, i sobretot, les lògiques que utilitzen els que diuen que ens governen.

L'economia reduïda a quatre o cinc instruments de intervenció (consum, demanda, impostos, inversions públiques, exportacions, ...), i els indicadors de "salut" econòmica (ocupació, inflació, ...) simplifiquen potser útilment la realitat i ajuden els polítics a prendre decisions, però queda lluny del què hauria de ser un veritable govern de la societat.

A més, quan et penses que ho entens, surt sempre alguna cosa, alguna variable imprevista que trenca tot l'esquema: crisi del petroli, subprime, bombolles immobiliàries o tecnològiques, ... Ja em passava quan feia la carrera a l'escola d'enginyers, amb el Samuelson ... La lògica simplista del creixement pel creixement, de la innovació per la innovació, de la competitivitat ... mostra, simplement, que han guanyat les dretes, els poderosos, els rics.

Em sembla que això són derives economicistes de l'economia: l'economia de veritat hauria de facilitar decidir què cal produir, com fer-ho, per a qui, amb quins recursos, com distribuir els productes i serveis, com participa cadascú en el procés productiu, en quines condicions i amb quines compensacions individuals i/o colectives, etc.

No veig gaires iniciatives de canvi de lògica: només petites idees aquí o allà. Potser el què anomenen la crisi i els tsunamis xinés, i l'indi, i el brasiler, ... ens obligaran a repensar, potser, el què produïm i el perquè.


En definitiva, sempre tinc un puntet de desconfiança amb els economistes, que el ROTO l'expressa així: