Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - sobre la Unió Europea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - sobre la Unió Europea. Mostrar tots els missatges

12 de juny 2014

Assemblea de l'AIACE: 1 dels 50 !


Ahir dimecres es va fer l'assemblea anual de l'Associació d'antics funcionaris de les institucions europees. A Bruxelles, al Charlemagne. Eren 358 presents, més una cinquantena que la varem seguir via webstreaming des de casa. Jo vaig ser un dels 50 ... dels prop de 9.000 pensionistes comunitaris (el 2011).

El president Richard Hay, ex alt funcionari, Director General de Recursos Humans a la Comissió, va fer una clàssica introducció que em va situar 15 o 20 anys enrere, amb les formalitats educades i respectuoses de les reunions de la Comissió. Al seu costat, els històrics Ludwig SCHUBERT, Pierre Blanchard, Dominique Deshayes, entre d'altres, membres del bureau designat pel Consell d'Administració, format per dos representants de cada secció nacional.

Lògicament, es va parlar de l'actualització de les pensions: sembla que ens hem sortit prou bé, malgrat la congelació, i, sobretot, si considerem les retallades i sobrecàrregues de treball que estan suportant els actius. També de la modernització del sistema de gestió de les despeses sanitàries, basat gairebé exclusivament en la xarxa.

Precisament de la xarxa es va parlar en referència a la web de l'associació: està en reconstrucció, després d'alguns anys difícils, sembla. Malauradament, no sembla que el projecte sigui tan ambiciós com per hostatjar les web de les seccions nacionals. Només hi ha previst links, però no espais centrals amb gestió autònoma.

I de la continuitat de la revista VOX que rebem tots els jubilats, elaborada per una oficina privada però impresa i distribuïda gratuïtament per la Comissió a tots els pensionistes. Lògicament, va sortir la tradicional qüestió sobre les llengües utilitzades ...

Va parlar de l'organització d'AIACE, que busca un equilibri entre el federalisme associatiu i la necessària unicitat operativa per defensar els nostres drets: pensions i assurance-maladie. I que vol ser un espai de trobada per compartir vivències passades i presents. I també un espai d'acollida per fer front, va dir, als qui volen avergonyir-nos per haver estat servidors de les institucions comunitàries !

Resumint, una horeta, un cop l'any, per tractar de les problemàtiques, les activitats i les perspectives d'una associació que agrupa un colectiu de prop de 9.000 associats ... arreu de la Unió Europea.

Per acabar, el president del Moviment Europeu, Jo Leinen, va fer el tradicional discurs d'un polític clàssic, ben vestit, ben pentinat, anècdotes sentimentals per rebaixar tensions, sempre somrient, aparentment tranquil i deixant anar algunes ironies ... sobretot contra els anglesos.
De tota manera, va parlar de la necessitat imperiosa de recuperar polítiques industrials. Vale.

















Abans del break per dejeuner, informació sobre una qüestió important: on es farà el 2015 la tradicional trobada que emmarca l'assemblea ? a Bratislava, al Sheraton, doncs ara sembla que ja hi han habitacions amb dutxes separades a totes les habitacions (?) ... cosa que no hi havia, sembla, el 2011 !























A mitja tarda, la Secretaria General ens envia aquest mail:
Chers tous, lors de la réunion du CA de jour,
il a été constaté qu'aucun des candidats éligibles n'a souhaité se porter candidat à la présidence.
Richard Hay a accepté de rester un an de plus.​
​Quoi qu'il arrive, à la fin de ce délai, Richard quittera la présidence.
Le prochain Bureau se réunira le 11 juillet.
Dominique


31 de maig 2014

Crisis + manca lideratge positiu = incertesa + desesperança + desconfiança = egoisme insolidari

Aquesta és la gran equació d'aquests moments. Potser no hase falta desir nada más ...
Els resultats de les eleccions europees semblen confirmar-la. I resumeix prou bé el què diuen periodistes referents,
en els articles d'ahir i avui que reprodueixo. (feu clic a sobre cada article i, amb el botó dret, obriu l'enllaç directe ...)














































Què son els anomenats nacionalismes dels estats/nacions europeus ?

Pors i angoixes de la gent davant la manca d'esperança en la millora de les seves perspectives, i desconfiança generalitzada en els líders que haurien de pilotar/governar la situació.

En situacions dramàtiques, potser es donen accions colectives per canviar radicalment les coses.

De moment, les situacions son dures però no encara dramàtiques. Les reaccions s'orienten, de moment, cap un egoisme defensiu, cap al tancament individualista i poc solidari.

S'han acabat els projectes de cooperació conjunta per construir estructures inter-nacionals i polítiques comunitàries per millorar el benestar dels europeus. Torna el campi qui pugui ...

Probablement estem en una espiral autodestructiva, com diu el Rafael Nadal, mentre la majoria de dirigents esperen que passi el temporal, diu el Manolo Castells, i la gent, els pobles, recolza les pròpies opcions (nacionals), la única ideologia capaç de generar ilusió i de mobilitzar els ciutadans, conclou l'Ónega ...

29 de maig 2014

PODEN, sembla que sí !



He començat a mirar la web de la gent que diu que PODEM  [ link ].

Interessant: aire fresc, noves maneres, valors radicals !

Probablement hi haurà ineficiències, deficiències, ambigüitats, ...
Però la iniciativa mereix tots els respectes !

Faré una nota amb més elements de valoració.


De moment, patètica la reacció de l'elefant González ...












Molt més interessants, en canvi, les reflexions de l'Iñaki Gabilondo sobre el "miracle".
Parla de protesta i de propostes: mireu-les i sentiu-les aquí !

27 de maig 2014

Europees'2014: alguns comentaris personals


1
A nivell europeu, he fet els números següents: (quadre !)

Malgrat el que es diu en general a la premsa, sembla que les esquerres superen a les dretes. Una aliança esquerres i centristes hauria de permetre donar un canvi important a les polítiques europees, i, sobretot, proposar un president de la Comissió molt més decidit i pro-comunitari que l'impresentable Jean-Claude Junker (durant molts anys primer ministre del paradís fiscal luxemburguès !)

2
Al costat de la debacle molt comentada dels dos grans partits, l'espectacular arribada de la gent de PODEMOS. Més d'un milió de vots (1,250 milions), en 2 o 3 mesos de vida del partit, és un èxit extraordinari !

El PSOE, amb tota la seva màquina burocràtica, amb l'accés als media, només ha aconseguit mantenir 3,6 milions dels seus electors tradicionals: 7 milions i 11,3 milions a les generals del 2011 i del 2008, respectivament.

Reconec que fins la nit electoral no tenia ni idea d'aquesta iniciativa. Tan obsessionats com estem amb el "procés", no coneixia l'extraordinària capacitat mobilitzadora i de lideratge del Pablo Iglesias i la seva gent, hereva, bona part, del 15.M ! David Trueba, a El País d'avui dimarts 27, diu que el què pretenen, de fet, és podar i no només poder !

3
La pèrdua de 5 milions de vots entre PP i PSOE: uns 2,5 milions cadascú, sobre un total de 12,8 milions de vots del 2009, el que suposa al voltant d'un 40% menys de vots !

4
La participació general catalana. L'increment de 10,7 punts en la participació (47,6% d'aquest 2014, respecte del 36,9% de 2009), és una mica enganyós. Dir que aquest increment expressa un major europeisme dels catalans respecte dels españols, no és correcte.

El quadre comparatiu que he fet, mostra:
- la participació el 2014 és només un 1,8% superior a la mitjana d'España;
- la participació de Madrid i de Castilla/León supera la catalana en 1 punt;
- ... i la de València i la Rioja la superen en 2,5 punts !













5
Decepció en els votants de CiU: malgrat les crides desesperades del president Mas, el vot convergent només puja 100.000 vots respecte de les europees de 2009 (gens difícil, considerant la ridícula participació en aquelles eleccions ...), però, en canvi, en perd 500.000 respecte de les darreres autonòmiques de 2012 !

Malgrat la importància d'aquestes eleccions, malgrat la possibilitat concreta de votar, d'opinar, de manifestar la voluntat europeista davant les amenaces españoles, mig milió de votants convergents es queda a casa !

La davallada del PP català és, sortosament, igualment important ... i gratificant per a tots els que trobem insuportable la seva impresentable lideresa ...

6
Gran satisfacció per contra entre la gent d'Esquerra Republicana (i de l'Ernest Maragall ...), que puja més de 400.000 vots respecte de les darreres europees, però que també en guanya gairebé 100.000 respecte de les autonòmiques de 2012 !

7
Trist espectacle del meu benvolgut i enyorat PSC: perd la meitat dels vots (pocs) aconseguits el 2009. Obté ara uns 360.000 vots, gairebé la meitat del 2009: dels 710.000 en perd 350.000. Malauradament, es confirma la continua i progressiva davallada socialista: més d'un milió de votants el 2003, encara 800.000 el 2006, poc més de 500.000 el 2012, i quedant ara amb els 360.000 fidels resistents !

8
Fent extrapolacions ponderades dels vots emesos, em surt que els votants favorables a l'ambigu "dret a decidir" serien un 64%, i els favorables a una eventual independència, 56%. No està malament, i molts comentaristes i medias segueixen confiats amb les forces sobiranistes.

Cal llegir aquestes dades amb prudència: em sembla que resulten d'unes eleccions amb forta mobilització sobiranista (ERC), i amb molt poca del conjunt de l'electorat: 47,6%, menys del 50% ! És cert que hi ha un electorat potencial convergent que s'ha quedat a casa, però també ho ha fet l'electorat "unionista", i, probablement, en una major proporció.

9
Fent una estimació dels resultats segons el clàssic i també ambigu esquema dretes / esquerres. Considerant percentatges sobre vots vàlids, les opcions d'esquerra dominen àmpliament les de dretes, malgrat que aquestes segueixen governant i retallant al seu aire a la Generalitat. L'esquerra, desunida, mai podrà vèncer !

10
Tot plegat es prou engrescador: la gent es mou, sembla que reacciona, que no l'acaben d'adormir les misèries politiqueres de bona part dels nostres dirigents partidaris.

La nit electoral i les primeres reaccions a la premsa


La Teresa Carreras, el Joan Salicrú i el Jordi Rovira em varen convidar a comentar resultats a Mataró Ràdio. A les 8 del vespre. Però els resultats no els varen donar fins les 11 de la nit ...
Varem omplir 3 hores parlant de la Unió Europea, de la participació, i veient la Maria Salicrú-Maltas fent-nos fotos. Després, a corre-cuita, els primers resultats.

Tasca complicada perquè hi havien diverses lectures: des del "procés" català, des de Catalunya, des d'Espanya, des dels diversos Estats membres, del global de la Unió ... Potser ja no tinc edat per processar tanta informació en tan poc temps i en obert !

Malgrat tot, tinc la impressió de què vaig poder fer passar alguns missatges de veteranu:
  • que la regió europea està en procés decadent en el context mundial;

  • que si seguim amb la dinàmica globalitzada de la competitivitat descarnada, del tots contra tots, ens anirà molt malament ... a gairebé tots !

  • que els partits populistes fan demagògia amb solucions inadequades a problemàtiques molt reals que generen pors i angoixes comprensibles en els ciutadans;

  • que la figura i personalitat del president de la Comissió és molt important per intentar recuperar un motor europeu davant la deriva inter-governamental;

  • que les polítiques de comunicació per rapprocher l'Europe dels ciutadans ho tenen molt difícil, per com es fan i perquè volen vendre una cosa molt complicada, i que seria millor repensar les polítiques per fer-les directament comprensibles, que respectava totes les iniciatives voluntaristes (sexy-europe, entre d'altres !), i vaig posar l'exemple de les polítiques educatives (desconegudes, excepte els "erasmus"), en contrast amb la referència de l'OCDE ...

  • que a la campanya gairebé no s'havia parlat de polítiques europees ...

  • vaig fer algunes pinzellades sobre candidats catalans (Tremosa, Javi Lòpez, Paco Gambús, JM Terricabras, ...) i dels europeus: dels possibles, prefereixo el Guy Verhofstadt, que sembla amb més ganes europeistes, que el Martin Schulz, que encara ven la caducada socialdemocràcia ...

  • . . .


Algunes portades de diaris del dilluns 26:








22 de maig 2014

Le necessària tercera via a Europa !

Fa dies que estic intentant resumir les meves idees sobre la Unió, amb la perspectiva de les eleccions de diumenge vinent. Avui tanco el paper, malgrat que la problemàtica dona per molt més.

En síntesi, m'agradaria que s'ampliés el bloc de partits que, malgrat les crítiques i el comprensible escepticisme, proposen avançar cap a una millor Unió Europea. El bloc dels polítics que, conscients de les dificultats, tenen iniciatives concretes que poden afavorir un ampli consens al servei de l'interès comunitari.

Una tercera via per una cooperació enfortida amb objectius solidaris.
Una tercera via entre el tecnocratisme ilustrat que vol unir els ciutadans sense els ciutadans, i els mal anomenats populismes, que consoliden les pors i angoixes dels ciutadans predicant solucions individualistes, defensives, i que volen replegar els pobles a casa seva ... Veurem.

No dic rés de Catalunya, ja vaig fer una nota a finals d'abril.
I en parlarem més endavant: la participació catalana i les opcions votades tindran influència en l'esdevenir del procés ...

Les meves reflexions ... (feu clic al botó dret i obriu l'enllaç directe !)


























... i un article de l'Antón Costas, tan clar, precís i pedagògic com sempre:

06 de maig 2014

A cals enginyers parlant de les europees


... amb 6 representants dels partits que presenten candidatures per les properes eleccions del 25 de maig.
Debat ben estructurat, potser massa, i moderat estrictament pel periodista que (puja) Francesc Soler. La primera vegada que vaig veure l'Ariadna Oltra (que ja ha pujat, i molt), va ser també a cals enginyers ...

Cap dels possibles eurodiputats va venir a la cita amb la cinquantena de companys. Tots de segona fila. Vaig retrobar l'ex-company Alejandro Colldefors, que segueix a la sectorial de Política Europea del PSC. N'és el que jo en vaig ser, del 2002 al 2004: "Delegat Nacional" . Malgrat el què sembla a la foto, hi havia alguns jovenets, és a dir, alguns companys de menys de 60 anys ...

Res de nou en les intervencions dels participants. Energia, infraestructures, política industrial i polítiques econòmiques. Austeritat estricte i model social. Molta competitivitat, molta innovació, recerca i formació, fins i tots parcs tecnològics ... el mateix discurs de fa 30 anys. Res sobre les contradiccions de la globalització i les crisis socials, demogràfiques, energètiques, climàtiques ...

Tots explicant el que voldrien o proposarien, però gairebé rés sobre el com, sobre la mecànica decisional, sobre la correlació de forces, sobre el paper del Parlament en l'entramat institucional.

Diverses referències a l'abstenció prevista i la desafecció cap a la Unió, però cap anàlisi de les causes i a possibles mesures per promoure l'afecció i la participació.
Cal votar, que si no, quedarem molt malament ... (mireu el quadre sobre participació en la nota del dia 27 ...)

Molt poca participació en l'acte: ningú dels assistents va poder parlar. Semblava que fóssim en un plató de TV3 emetent per a tot Catalunya !
Les preguntes havien de ser escrites, i el moderador les va filtrar.
Dues o tres genèriques, i dues tòpiques i clàssiques:
- el català a les institucions europees, encara !
- i la situació europea de Catalunya després d'una eventual secessió.
Una mostra del nivell dels periodistes que pugen sobre les onades independentistes.

Jo vaig passar una pregunta que deia, més o menys:

El Parlament Europeu, més enllà de proposar al Consell el candidat a presidir la Comissió Europea, en funció dels resultats electorals ... podria prendre iniciatives concretes per tal de garantir que la Comissió torni a ser el motor comunitari potent i necessari per impulsar l'interès general, trencant la dinàmica inter-governamental dels dirigents dels Estats dominants ?

No la va considerar prioritària. Sembla més important saber si els catalans podrem plorar en català a BXL ...

04 de maig 2014

Eleccions al Parlament Europeu: això s'anima

Tots els diaris ja van plens d'articles, això és bo.

Però jo penjo aquí un link que un company ex funcionari a la Comissió m'envia, cap a un blog d'un altre company, encara en actiu, a la Comissió: The ethical economist, de l'Andrea Mairate. L'Andrea, italià però amb una fesomia anglesa, hi ha penjat un link a un debat interessant entre el candidat socialista Martin Schulz i l'economista de moda ara, al mon, Thomas Piketty. Blog de l'Andrea [aquí] i link a l'entrevista [youtube]

Probablement els arguments ja els tenim llegits, però sentir-los directament d'aquests dos personatges potser fa entendre'ls millor.

I, sobretot, copsar una mica les personalitats respectives.

M'ha sorprès, per exemple, que Piketty sembla no mirar als ulls dels seus contertulians. I he trobat el Schulz molt alemany, amb un francès força acceptable, però a millorar si vol poder discutir amb dirigents d'alt nivell en el futur. M'ha agradat la seva vehemència, una mica justificada per l'actitud del seu contertulià, molt còmode en la seva llengua i en el seu paper de crític del sistema.

El gest final del Schulz, molt digne, excusant-se i reconeixent l'interès de les propostes del manifest signat per Piketty i d'altres, val la pena recordar-lo. Penós el moderador, massa estricte en el control del temps ...

Serà interessant veure la campanya a Catalunya i a España ...

27 d’abril 2014

Les properes eleccions europees des d'una perspectiva catalana

La Vanguardia publicava ahir dissabte un article del Ferran Requejo que m'ha semblat interessant per dues raons:
- presenta molt bé l'estat actual del procés de construcció europea, amb els seus pros i contres;
- destaca l'interès que poden tenir les dades de participació en les properes eleccions europees per l'esdevenir de la política catalana.

Penjo l'article i un quadre elaborat a partir d'un Informe del Ministeri de l'Interior espanyol.


































Sembla que les esperances del Ferran Requejo seran difícils de complir.

En les dues eleccions europees passades, en el panorama espanyol, Catalunya destaca per la seva baixa participació.

He agafat aquest període (les dues darreres eleccions), perquè és clarament diferent del període anterior (1987/1999): a partir del 2000 hi ha un descens important en la confiança dels españols en el projecte europeu, i una baixada espectacular en la participació en les eleccions de 2004 i 2009 ...

La participació catalana està més de 6 punts percentuals per sota de la mitjana espanyola, i 10 punts per sota de la de Madrid !
Probablement aquesta baixa participació no es deu a tenir posicions antieuropees. Més aviat a un escepticisme derivat d'una major consciència crítica ...
En qualsevol cas, un gran repte pels catalans, per demostrar el nostre europeisme, malgrat tots els disfuncionaments comunitaris.

26 d’abril 2014

Europeistes, potser sí, però, en definitiva ... ex-funcionaris !

Fa una mica més d'un any, vaig pensar en intentar fomentar la cooperació amb antics companys funcionaris a les institucions europees. En aquesta nota faig un balanç de les temptatives. De moment, els resultats són decebedors. Potser perquè, en definitiva, som ex-funcionaris ...

De fa temps existeix la secció española de l'AIACE, l'Associació Internacional dels Antics de la Unió Europea (antics funcionaris de les institucions de les "comunitats europees" ... ), amb seu a Madrid, i que organitza una trobada anual a Barcelona.

L'any passat, en el context general de corrupteles, el govern de l'Estat va fer un decret que obliga a tothom a declarar els bens a l'estranger. Els anciens ens varem sentir senyalats com a possibles evasors de capital. A BXL es va organitzar un sessió explicativa, i els ex catalans la varem poder seguir per video-conferència des de l'oficina de la Comissió a BCN, l'11 de març.

Arran d'aquesta trobada, uns dies després, el dia 20 de març de 2013, vaig organitzar un àpat al Mussol del carrer Aragó, amb uns quants antics propers, per mirar d'animar les nostres relacions i compartir experiències, vivències i perspectives. Pensava que, un cop al mes, podríem fer una trobada informal entre nosaltres, a l'oficina de la Comissió a BCN, convidant a algun company encara en actiu per "copsar" l'ambient intern à la maison, i poder, eventualment, fer notes i escrits sobre la Unió Europea.

Molt bon ambient, força predisposició, però no en va sortir rés de concret. Per animar la cosa vaig recuperar un blog obert, un bloc informal dels anciens, no de l'AIACE, que havia embastat a primers del 2012. Alguns el van trobar simpàtic però ningú es va apuntar a l'idea de cooperar en un blog compartit.

Vaig arribar a pensar que AIACE/Madrid compraria la idea, perquè la web de la sección española (encara ara) sembla del temps del MS-Dos (el Microsoft Disc operating system ...), d'abans del Windows. Però no, rés, cap gest del delegat territorial ...

A primers del 2014, quan despuntaven les primeres inquietuds respecte de la participació i dels resultats de les eleccions europees convocades pel 25 de maig, em va agafar un altre rampell i vaig tornar a convocar un àpat al Mussol, el 15 de gener. La meva idea era de complementar les activitats de l'AIACE en defensa (sindical) dels nostres interessos, amb d'altres activitats complementàries per compartir visions i perspectives sobre la Unió Europea.

L'AIACE ha de servir, bàsicament, per donar-nos el suport i l'ajuda mútua que, progressivament, cada cop més necessitarem: ens fem grans i ens costarà cada cop més seguir les regles i els procediments administratius dels serveis de la Comissió envers els pensionnés. I no hi ha gestors que ens puguin assessorar, som un grup amb un estatut molt especial ...

En aquest segon àpat del Mussol, jo pensava en un grup reduït d'ex-companys preocupats pel projecte europeu i compartint valors de cooperació, solidaritat i progrés europeu. Hi va haver una acollida força favorable a la idea. De cara a futures trobades, però, amb tota la bona intenció, davant de la dificultat de seleccionar, de decidir, a qui convidàvem, el grup va optar per convidar tothom a una trobada oberta al restaurant del golf de Sitges !

Parlaríem de problemes concrets i, sobretot, de la nostra possible aportació colectiva, com a ex's, en el futur debat electoral, però s'havia desdibuixat una mica el meu projecte inicial de grup.

El dia abans, el 10 de febrer, aprofitant que el Pere Puig i Anglada (gran amic i Delegat de la Generalitat davant les institucions europees), era a BCN, varem sopar amb ell al Mussol. Ens va explicar la seva feina, que feia amb una enorme ilusió, ganes i dedicació. I varem parlar del procés i de les maneres d'explicar-lo i vendre'l als europeus.

Al golf de Sitges, l'11 de febrer, varem ser una vintena de participants, diversos i de totes les orientacions: un dels participants va proposar promoure xerrades pels membres del club nàutic de BCN o pel Círculo Eqüestre ...

En el meu balanç de la trobada (llegiu si us interessa el post al blog específic), a més de resumir els temes tractats, insistia:
- en les meves ganes d'organitzar un petit grupet d'interessats motivats per compartir reflexions i elaborar idees;
- en la necessitat d'enfortir l'Associació a Catalunya, construïda bottom-up i ben articulada amb AIACE/España.
Al final del dinar varem quedar d'organitzar altres trobades "socials": la propera, el 8 d'abril.

A primers de març, el Consell Català del Moviment Europeu va organitzar una conferència de l'Eneko Landaburu al Palau Macaya de la Caixa, al Passeig de Sant Joan (el mateix dia de la conferència, La Junta directiva del CCME va aprovar la meva adhesió al Consell !). Vaig proposar a uns quants de veure'ns després i prendre alguna cosa junts, per madurar el projecte de grup de reflexió europeista, i la idea va provocar reaccions i malentesos no massa positius. Fins i tot una reunió sorpresa convocada pel delegat territorial de la secció española sobre les eleccions ...

La trobada social del 8 d'abril la varem fer a Matadepera, al restaurant/escola d'hosteleria ubicat a la Torre de Mossèn Homs.

Malgrat les expectatives, només varem ser 8 els participants. Varem parlar:
- molt de les negociacions i acords sobre l'actualització de sous i pensions,
- una mica, com no, d'accés i pagament de serveis de salut,
- poquet del possible grup de motivats amb una certa afinitat de perspectives per l'esdevenir del projecte europeu,
- i una miqueta de la possible sub-secció catalana de la secció española, amb visions relativament diverses, poc coincidents.

La meva conclusió va ser que no es possible crear el grup que jo havia imaginat en les convocatòries al Mussol.
I que el millor que puc fer és, precisament, fer-me el Mussol i deixar que d'altres es belluguin.

Dilluns 28 d'abril tenim la trobada anual organitzada pel delegat territorial amb la vinguda del president de la secció española i la secretària general d'AIACE internacional, Dominique Deshayes. A part de les qüestions concretes, el Lluís Foix hi posarà la nora "cultural". Veurem.

Segueixo pensant que ens caldria una organització pròpia federada amb altres organitzacions d'altres comunitats, però ho veig molt difícil. A la secció española predomina la visió política de la "España una," que té diferents "zonas" amb unes cultures/folklores diferents, on cal tenir-hi delegats per fer algun acte de tant en tant ... i cobrar les quotes.

Mentrestant, al centre, a Madrid (mireu la nota adjunta), organitzen els grans actes polítics escombrant una mica cap a la casa pepera ... Lo de grans és relatiu: el proper dinar, el 22 de maig, tres dies abans de les eleccions, és limitat a 22 comensales: 16 de la Junta Directiva, 1 ponent polític del PP, 2 representants institucionals, i els 3 associats més espavilats en l'ús del mail electrònic. Però ens hi han convidat als més de 350 associats de totes les zones.

Un acte obert a tothom i plural via video-streaming seria potser massa complicat: millor la càlida cordialitat de la intimitat partidària de un almuerzo ...

Ho he comentat amb companys ex's, que han compartit els meus comentaris. Però m'han aconsellat ser pragmàtic (?) ... i que si no m'agrada, ho tinc fàcil: em dono de baixa i ja està. Collons quines perspectives! Mussols, que potser som massa mussols, tots plegats, sense saber-ho. Amb l'estelada, però mussols. Jo, insisteixo, dilluns em faré el Mussol.

Avui dissabte, llegint a La Vanguardia, el Gregorio Morán, que m'encanta, sento que potser jo també soc una mica intempestiu ... Diu que la dignitat exigeix coratge, el servilisme, no en necessita.

20 d’abril 2014

Rèptils

A primers d'abril, el Marcel i l'Agnès, amics belgues, varen venir uns dies a l'Escala. El Marcel ens va regalar el seu llibre, testimoni d'una negra història belga: les trapelleries del seu rei al Congo, fa un parell de segles. El tinc tot just començat. La web de promoció aquí.

Però avui un article de la Soledad Gallego-Díaz, a El País, m'hi ha fet pensar. A Bruxelles sembla que hi ha també un gran bureau de reptiles: 1.700 lobbistes dedicats a reptar subreptíciament per impedir regulacions contràries als interessos dels taurons financers capitalistes.




Soledad Gallego recull propostes concretes difoses en un Manifest de Thomas Piketty i en d'altres documents d'altres grups d'economistes alemanys, orientades a regular el capitalisme financer mundialitzat i, especialment, a enfortir el projecte comunitari.

Encara, com en els temps del terrible Leopold, la batalla ideològica és fonamental. Ara en una situació molt més complexa i amb uns instruments mediàtics d'eficàcia impressionant.

Rèptils, encara, rèptils sempre.


Sortosament, les relacions que varem teixir aguanten encara !

02 d’abril 2014

Martin Schultz, el clàssic, i inútil, discurs socialdemòcrata


Lllegueixo a El País de diumenge dia 30 de març, l'article de Martin Schultz, flamant candidat dels partis socialistes/socialdemòcrates europeus a presidir la futura Comissió Europea.
No sé si l'ha escrit ell o els seus colaboradors. En qualsevol cas, no em lliga massa amb la imatge que fins ara han promogut els media progressistes catalans.

Es un candidat molt millor que l'actual Durao Barroso: no és difícil tenir més voluntat i coratge que l'habil portugués, simple secretari dels governants més influents. Però les idees que expresa en l'article son una mica decebedores, al meu entendre.

En primer lloc el to personalista de líder salvador: "Soy el candidato a presidente de la Comisión Europea de la família socialista ... y en cinco años quiero poder decir que Europa vuelve a ser una plaza privilegiada ...". Desde posicions socialistes m'agraden més els posicionaments colectius: junts, entre tots, ... i no les adhesions personalistes al compañero líder i guia com en les époques, per exemple, del Montilla.

Després, fer servir l'interès dels pobres ucrainesos per integrar-se a la Unió (lògic, comprensible), per justificar el projecte europeu, em sembla poc rigorós. La problemàtica del projecte comunitari és complicada, la conveniència de consolidar-lo, certa, però no n'hi ha prou amb arguments simplistes.

En tercer lloc, presentar la Unió com una entitat que pot "cumplir su promesa de crear mejores oportunidades para todos, que puede proteger a sus ciudadanos de los salvajes mercados financieros y la competència desleal a nivel mundial ..." em sembla una mica desenfocat. No és la Unió en abstracta sino en el marc de la Unió que tots els governs junts poden, potser, crear millors oportunitats per a tots. No és la Unió, és el conjunt de governs i ciutadans, treballant units, qui pot crear aquestes oportunitats.

D'altra banda, amb un pressupost tant limitat, millor que no faci massa promeses, millor no presentar la Unió com la principal responsable de millorar les condicions de vida i de treball de la gent. La Unió és una condició probablement absolutament necessària pels europeus, però no és la solució ...

En quart lloc, acusa a molts governs europeus d'haver obligat a sacrificis als ciutadans i ofertat milers de milions pels bancs. Però no fa cap referència crítica al paper de la Unió, del Consell i de la Comissió en la promoció i suport d'aquestes polítiques. Home ...

Fa unes pinzellades populistes sobre la violència de gènere i l'atur jovenil, i diu que entén que surtin al carrer. Ell no té ganes de sortir al carrer, a manifestar la seva repulsa a les polítiques reaccionàries i explotadores ? Ell no es sent part dels damnificats ? En canvi es sent preocupat per saber com es pot explicar a la gent que paga honestament els seus impostos "que las grandes multinacionales tienen trillones de beneficios pero prácticamente no pagan impuestos". No és gaire difícil fer-ho.

Finalment, el que més m'ha decebut: la seva visió dels objectius i estratègia pels propers anys. Diu que "la economia europea debe volver a crecer, hay que sentar las bases de un nuevo crecimiento, una nueva prosperidad, nuevos empleos de calidad y unas finanzas equilibradas." Segueix dient que Europa ha de tronar a ser "una plaza privilegiada para los negocios y la industria ...", que ha de "desarrollar nuevos productos inteligentes en los laboratorios europeos, en las fábricas europeas por trabajadores europeos ...", i acaba dient que "necesitamos invertir en investigación e innovación, desarrollo sostenible e infraestructuras para que nuestra economía sea más competitiva".

Más de lo mismo, quan hi ha un ampli consens en que estem vivint canvis d'época d'una magnitud que encara no som capaços d'apreciar, que exigeixen visions radicalment noves.

Si el nou dirigent, candidat a presidir la Comissió, té aquest discurs tan clàssic, no ens servirà per massa. Inútil.


27 de març 2014

Voluntariat a la Comissió Europea

Dimarts passat vaig rebre un mail de Dominique Deshayes, secretària general d'AIACE/Europa, informant-nos de la iniciativa dels serveis de la Comissió (la DG de Recursos Humans), per tal de "valoritzar" l'expertesa dels "anciens" funcionaris comunitaris.

Sorpresa, molt agradable, tot i que amb una mica de retard. Jo ho havia proposat fa uns anys al Manel Camós, quan era director de l'Oficina de la Comissió a Barcelona. Potser encara seré a temps d'impulsar alguna cosa.

Penjo aquí la nota de promoció de la iniciativa, però cal llegir les orientacions, les regles, el codi de conducta, i els documents de formalització del compromís entre els serveis i l'ancien.

Sembla ben orientat !

Estudiaré els papers, faré una nota concreta de què es podria fer aquí i ara, i miraré de parlar-ne amb l'actual director de l'Oficina de la Comissió a Barcelona, el Ferran Tarradellas.

Mentrestant, recordo algunes notes sobre el tema:
  • la meva proposta de "cafè dels sèniors", el setembre de 2009;
  • una reacció il·lusionada a unes declaracions del aleshores president Montilla, el 2010, que no van dur a rés concret;
  • i una nota "teòrica" meva, també de 2010, sobre innovació i capital humà que vaig intentar "vendre" als responsables del TecnoCampus i de la UPC, sense resultats.



15 de març 2014

Passejant per Alemanya, amb Martí Anglada ... des de l'Empordà


Sopar simpàtic i llarg organitzat per EUREM, una fundació impulsada per Lluís Maria de Puig i d'altres empordanesos europeístes. A Emporion ho van explicar així en el n. 69 de setembre 2012 [link]:

El Lluís Maria, malauradament, va morir el desembre de 2012, amb 67 anys ... Ens havíem conegut a principis dels '70, al local de les Edicions Catalanes de París, on ens va deixar dormir una nit, i feia poc que ens havíem trobat al restaurant de Viladesens. [Wkpedia]

A EUREM m'hi han convidat el Josep M. Lloveras i el Víctor Pou, i em vaig estrenar aquest divendres, a la presentació del llibre de Martí Anglada. Com que el llibre acabava de sortir de màquines gairebé el mateix divendres, no tenia idea de per on anava.

Pujant de nit cap a Palau Sator, fent confiança total al meu navegador, gaudint de la magnífica autovia de Palafrugell, neguitejat pels possibles radars ... pensava que potser seria un dens sopar sobre estratègies europees de la gran potència germànica.

Sorpresa, el Martí Anglada és una persona humana, senzilla, directe, entusiasta ... que encomana de seguida les ganes de mirar, de descobrir, de comparar.


D'una erudició extraordinària, els seus ulls vius encomanen ilusió i ganes. Jo estava situat estratègicament just davant seu (amb l'edat, vaig aprenent a situar-me ...)

La seva primera idea respecte dels alemanys: que són molt amables, perfeccionistes ... però no puritans. Explica, per exemple, que a Alemanya la prostitució és legal, i que han fet experiències de bústies de nens per evitar trobar nadons morts als contenidors. Per començar, no està gens malament.

Em va recordar la meva experiència personal el 1982, quan amb el Josep Mª, la Dora, el Joan i la Marisol varem fer un viatge extraordinari al Munic olímpic. Era la primera vegada que anàvem a Alemània (dèiem abans), teníem tots els clixés del nazisme feixista hitlerià, i teníem una certa de por de com ens tractarien ...

I la nostra sorpresa va ser majúscula: gent oberta, encantadora, agradable, solícita.
I perfeccionista, sí: es veia la inteligència, el rigor, les coses ben fetes i ben ordenades, arreu.




El llibre del Martí Anglada (Brau Edicions, de Figueres), és el resultat d'uns viatges per retrobar espais coneguts, amb ganes de teixir una perspectiva des de diferents angles: geogràfics (el riu Elba, sobretot !), cultural, religiós, econòmic, tecnològic, musical, polític, laboral, comercial, administratiu ... El subtítol és significatiu: viatge per les terres luteranes de la conca de l'Elba.

Absolutament recomanable !

13 de març 2014

Pels passadissos de Bruxelles ...

El belga Jean Quatremer escriu comentaris sobre la Unió Europea, des de BXL, en el seu blog "les coulisses de Bruxelles".

Arran de la designació de Jean-Claude Juncker com a candidat del PPE a presidir la futura Comissió (que caldrà renovar després de les eleccions del 25 de maig), fa les reflexions que penjo (un xic retallades per fer-les més llegibles ...), i que ajuden a entendre com funciona la política europea ...








































Necessitem moral, molta moral. Però ho intentarem, sense pecar d'innocència !


Justament, ara ja fa 5 anys (el 2009 !),
vaig penjar una [nota]
amb un dibuix del forges molt impactant, i que torno a fer sortir:

05 de març 2014

Europeisme càlid ?

L'amic Rafael Jorba escrivia un article, el passat dissabte dia 1, a La Vanguardia, demanant un europeisme càlid (cliqueu a sobre per ampliar-lo ...)

Parteix de constatar que la idea d'Europa s'ha anat diluint, diu, per dues forces de signe oposat: un moviment centrífug encoratjat per la globalització, i un altre de centrípet, afavorit pels nacional-populismes que promouen el tancament identitari i l'enfortiment dels vells estats nació.

Es pregunta com es pot trobar un nou relat amb ànima capaç de superar la disjuntiva entre els valors calents (identitaris i simbòlics) i els valors freds (drets i deures de ciutadania). I parla d'un federalisme càlid com el que proposava, diu, l'Ernest Lluch per a Espanya.

També parla d'identitat cívica, d'ilusions ... n'hem parlat sovint (notes), però hem d'evitar caure en un voluntarisme innocent. Tot i que programes com Erasmus, que sempre he proposat ampliar a d'altres colectius, em sembla que generen relacions de complicitat personal absolutament necessàries.

No es tracta, penso, d'un problema ideològic, espiritual, o de valors ... és una problemàtica d'interessos concrets que cal identificar, reconèixer, respecte de la que cal buscar solucions concretes, factibles i efectives.

Ni tampoc d'un problema de comunicació. No si val fer demagògia com fa la "tigressa" Reding dient que escolta la ciutadania. Quan era la meva comissària, contra tota lògica simplificadora i concentradora dels programes de formació professional (l'antic Leonardo da Vinci ...), va fer passar el seu petit programa (e-Learning) per poder vendre millor la seva imatge ...

El panorama que va plantejar dilluns passat l'Eneko Landaburu, a la xerrada organitzada pel Consell Català del Moviment Europeu, és realment crític i preocupant.






Pensant en les properes eleccions europees, cal tenir en compte els diversos nivells de la problemàtica:

- a nivell mundial, la regió europea és en clara decadència respecte de les noves potències i dels països emergents: en poques dècades, si les regles del joc continuen sent les d'una competència acarnissada de tots contra tots, els estats europeus podem esdevenir un conjunt relativament insignificant, irrellevant, des d'un punt de vista econòmic i polític. A més, si no canvien els models de creixement i consum, podem anar cap a crisis molt difícils de resoldre: aigua, energia, materials, clima ...

- a nivell de cada estat membre, les repercussions es fan sentir cruament i les perspectives són molt preocupants: es generen problemàtiques socials i econòmiques greus, apareixen pors i angoixes entre la ciutadania, amb reaccions de replegament individualista, insolidàries, que intenten protegir i conservar el que es té. És molt difícil d'acceptar, però cada estat membre, sol, no pintarà res en el futur que es prefigura. Probablement, vistes les actituds de les elits dirigents, si s'adopten polítiques de cooperació amb altres estats, serà més per necessitats imminents que per solidaritats ideològiques o voluntaristes ...

- pel que fa a la Unió Europea, el projecte polític més important (probablement), de la història de la humanitat, ha aconseguit avenços extraordinaris i resultats espectaculars, però es troba probablement en un impàs: o tirem endavant amb força (millores radicals de governança, recuperar cooperació i solidaritat, ...), o sucumbirem a les amenaces creixents de regressió econòmica i política. Fins fa poc, fins abans de les crisis, jugàvem a Europa perquè tots hi guanyàvem. Però ara que la Unió ha perdut la seva funció repartidora i exigeix compartir esforços, assumir limitacions i riscos, l'esperit europeu decreix: a España, entre 2008 i 2013, la confiança en la Unió ha baixat 50 punts, del 66 al 17%!


Així les coses, quins objectius i estratègies ? Adjunto un esquema que pot ser útil per explicar qui fa què:

- a nivell mundial, penso que cal anar cap a d'altres sistemes on comptin altres factors que la simple maximització dels beneficis i la crua lògica simplista dels costos directes de producció. Cal imaginar altres modes de producció de bens i serveis orientats a la satisfacció raonable de necessitats comunes, a la utilització racional de recursos, a la distribució equilibrada i coherent de capacitats productives entre països i regions, des de principis de coordinació i cooperació solidària, amb mecanismes de governança mundial democràtics, eficients i efectius ...

- a nivell europeu, és evident que la Unió ha de reconstruir la seva arquitectura i assegurar dinàmiques de funcionament operatiu molt més eficients i eficaces, al servei de noves polítiques. Cal promoure altres regles del joc a nivell mundial, cal garantir esforços compartits i equilibrats entre tots els estats membres, cal promoure polítiques més cooperatives i solidàries, més sostenibles, cal suscitar, si, més consciència ciutadana i més adhesió a un projecte europeu clar, comprensible que eviti derives tecnocràtiques o elitistes ...

- a nivell de cada estat membre, caldria prendre consciència de la problemàtica mundial, europea i estatal, promoure el canvi de les grans orientacions que ens porten al xoc, evitant les sortides solitàries el campi qui pugui, els egoismes colectius dels diversos pobles, i promovent polítiques de reorientació cooperatives i solidàries, europees i mundials !


I, pensant en les eleccions europees del 25 de maig, quines conclusions ?

Caldria revisar els programes per veure si hi ha propostes bàsiques pels grans reptes que he dibuixat:
  • quines prioritats volen donar a la Unió per jugar en el tauler mundial ?
  • quines reformes de l'arquitectura institucional comunitària, i quines propostes per assegurar una dinàmica efectivament comunitària enfront les vergonyoses derives intergovernamentals ?
  • quines mesures concretes per tornar a donar a la Comissió Europea el seu paper motor amb capacitat de proposició i d'impuls de polítiques per l'interès general comunitari ?
  • quines iniciatives per simplificar radicalment, finalment, les polítiques comunitàries i per concentrar-les en l'essencial ?
  • ... i quines reformes en la funció pública europea que garanteixin les competències i les capacitats dels seus treballadors, l'eficiència i l'eficàcia de les seves feines ?
Aquests objectius molt ambiciosos exigeixen una capacitat d'imaginació, de promoció i, sobretot, de concertació, des del futur Parlament Europeu. Per tant cal mirar també els candidats:
  • quina formació tenen ?
  • quins coneixements de la realitat institucional europea ?
  • quines competències, quines capacitats, a més de les lingüístiques ... que se'ls hi suposen ?
  • quina experiència de concepció i concertació de polítiques en entorns diversos, hostils i amb interessos diferents, que caldrà articular ?
La nostra opció hauria de ser funció de les respostes ...
Però, en qualsevol cas, sobretot, hauríem d'anar-hi, a votar !
Qualsevol resultat, si no és recolzat per una participació significativa, tindrà poca força per afrontar els reptes que he apuntat.

Malauradament, ja és una mica tard per canviar actituds i predisposicions, però cal intentar-ho. Ens hi juguem molt els propers anys !