Fa una mica més d'un any, vaig pensar en intentar fomentar la cooperació amb antics companys funcionaris a les institucions europees. En aquesta nota faig un balanç de les temptatives. De moment, els resultats són decebedors. Potser perquè, en definitiva, som ex-funcionaris ...
De fa temps existeix la secció española de l'
AIACE, l'Associació Internacional dels Antics de la Unió Europea (
antics funcionaris de les institucions de les "comunitats europees" ... ), amb seu a Madrid, i que organitza una trobada anual a Barcelona.
L'any passat, en el context general de corrupteles, el govern de l'Estat va fer un decret que obliga a tothom a declarar els bens a l'estranger. Els anciens ens varem sentir senyalats com a possibles evasors de capital. A BXL es va organitzar un sessió explicativa, i els ex catalans la varem poder seguir per video-conferència des de l'oficina de la Comissió a BCN, l'11 de març.
Arran d'aquesta trobada, uns dies després, el dia 20 de març de 2013, vaig organitzar un àpat al
Mussol del carrer Aragó, amb uns quants antics propers, per mirar d'animar les nostres relacions i compartir experiències, vivències i perspectives. Pensava que, un cop al mes, podríem fer una trobada informal entre nosaltres, a l'oficina de la Comissió a BCN, convidant a algun company encara en actiu per "copsar" l'ambient intern à la maison, i poder, eventualment, fer notes i escrits sobre la Unió Europea.
Molt bon ambient, força predisposició, però no en va sortir rés de concret. Per animar la cosa vaig recuperar un blog obert,
un bloc informal dels anciens, no de l'AIACE, que havia embastat a primers del 2012. Alguns el van trobar simpàtic però ningú es va apuntar a l'idea de cooperar en un blog compartit.
Vaig arribar a pensar que AIACE/Madrid compraria la idea, perquè la
web de la sección española (encara ara) sembla del temps del
MS-Dos (el Microsoft Disc operating system ...), d'abans del Windows. Però no, rés, cap gest del delegat territorial ...
A primers del 2014, quan despuntaven les primeres inquietuds respecte de la participació i dels resultats de les eleccions europees convocades pel 25 de maig, em va agafar un altre rampell i vaig tornar a convocar un àpat al
Mussol, el 15 de gener. La
meva idea era de complementar les activitats de l'AIACE en defensa (sindical) dels nostres interessos, amb d'altres activitats complementàries per compartir visions i perspectives sobre la Unió Europea.
L'AIACE ha de servir, bàsicament, per donar-nos el suport i l'ajuda mútua que, progressivament, cada cop més necessitarem: ens fem grans i ens costarà cada cop més seguir les regles i els procediments administratius dels serveis de la Comissió envers els pensionnés. I no hi ha gestors que ens puguin assessorar, som un grup amb un estatut molt especial ...
En aquest segon àpat del Mussol, jo pensava en un grup reduït d'ex-companys preocupats pel projecte europeu i compartint valors de cooperació, solidaritat i progrés europeu. Hi va haver una acollida força favorable a la idea. De cara a futures trobades, però, amb tota la bona intenció, davant de la dificultat de seleccionar, de decidir, a qui convidàvem, el grup va optar per convidar tothom a una trobada oberta al restaurant del
golf de Sitges !
Parlaríem de problemes concrets i, sobretot, de la nostra possible aportació colectiva, com a ex's, en el futur debat electoral, però s'havia desdibuixat una mica el meu projecte inicial de grup.
El dia abans, el 10 de febrer, aprofitant que el Pere Puig i Anglada (gran amic i Delegat de la Generalitat davant les institucions europees), era a BCN, varem sopar amb ell al Mussol. Ens va explicar la seva feina, que feia amb una enorme ilusió, ganes i dedicació. I varem parlar del procés i de les maneres d'explicar-lo i vendre'l als europeus.
Al golf de Sitges, l'11 de febrer, varem ser una vintena de participants, diversos i de totes les orientacions: un dels participants va proposar promoure xerrades pels membres del club nàutic de BCN o pel Círculo Eqüestre ...
En el meu balanç de la trobada (llegiu si us interessa el
post al blog específic), a més de resumir els temes tractats, insistia:
- en les meves ganes d'organitzar un petit grupet d'interessats motivats per compartir reflexions i elaborar idees;
- en la necessitat d'enfortir l'Associació a Catalunya, construïda bottom-up i ben articulada amb AIACE/España.
Al final del dinar varem quedar d'organitzar altres trobades "socials": la propera, el 8 d'abril.
A primers de març, el
Consell Català del Moviment Europeu va organitzar una conferència de l'Eneko Landaburu al Palau Macaya de la Caixa, al Passeig de Sant Joan (el mateix dia de la conferència, La Junta directiva del CCME va aprovar la meva adhesió al Consell !). Vaig proposar a uns quants de veure'ns després i prendre alguna cosa junts, per madurar el projecte de grup de reflexió europeista, i la idea va provocar reaccions i malentesos no massa positius. Fins i tot una reunió sorpresa convocada pel delegat territorial de la secció española sobre les eleccions ...
La trobada social del 8 d'abril la varem fer a
Matadepera, al restaurant/escola d'hosteleria ubicat a la Torre de Mossèn Homs.
Malgrat les expectatives, només varem ser 8 els participants. Varem parlar:
- molt de les negociacions i acords sobre l'actualització de sous i pensions,
- una mica, com no, d'accés i pagament de serveis de salut,
- poquet del possible grup de motivats amb una certa afinitat de perspectives per l'esdevenir del projecte europeu,
- i una miqueta de la possible sub-secció catalana de la secció española, amb visions relativament diverses, poc coincidents.
La meva conclusió va ser que no es possible crear el grup que jo havia imaginat en les convocatòries al Mussol.
I que el millor que puc fer és, precisament, fer-me el Mussol i deixar que d'altres es belluguin.
Dilluns 28 d'abril tenim la trobada anual organitzada pel delegat territorial amb la vinguda del president de la secció española i la secretària general d'AIACE internacional, Dominique Deshayes. A part de les qüestions concretes, el Lluís Foix hi posarà la nora "cultural". Veurem.
Segueixo pensant que ens caldria una organització pròpia federada amb altres organitzacions d'altres comunitats, però ho veig molt difícil. A la secció española predomina la visió política de la "España una," que té diferents "zonas" amb unes cultures/folklores diferents, on cal tenir-hi delegats per fer algun acte de tant en tant ... i cobrar les quotes.
Mentrestant, al centre, a Madrid (mireu la nota adjunta), organitzen els grans actes polítics escombrant una mica cap a la casa pepera ... Lo de grans és relatiu: el proper dinar, el 22 de maig, tres dies abans de les eleccions, és limitat a 22 comensales: 16 de la Junta Directiva, 1 ponent polític del PP, 2 representants institucionals, i els 3 associats més espavilats en l'ús del mail electrònic. Però ens hi han convidat als més de 350 associats de totes les zones.
Un acte obert a tothom i plural via video-streaming seria potser massa complicat: millor la càlida cordialitat de la intimitat partidària de un almuerzo ...
Ho he comentat amb companys ex's, que han compartit els meus comentaris. Però m'han aconsellat ser pragmàtic (?) ... i que si no m'agrada, ho tinc fàcil: em dono de baixa i ja està. Collons quines perspectives! Mussols, que potser som massa mussols, tots plegats, sense saber-ho. Amb l'estelada, però mussols. Jo, insisteixo, dilluns em faré el Mussol.
Avui dissabte, llegint a La Vanguardia, el Gregorio Morán, que m'encanta, sento que potser jo també soc
una mica intempestiu ... Diu que la dignitat exigeix coratge, el servilisme, no en necessita.
